​Boscos que parlen

«Els boscos reviuen momentàniament a base de xiuxiueigs, paraules a mitges i crits descarats»

per Blanca Busquets, 14 d'octubre de 2021 a les 09:00 |
No sé si us hi heu fixat, però ara, a la tardor, els boscos parlen. I aquests quatre dies que hem passat de més o menys festa, encara més. Els boscos, que tendeixen a anar-se silenciant a aquesta època de l’any, reviuen momentàniament a base de xiuxiueigs, paraules a mitges que no s’acaba d’entendre si són missatges xifrats o intents de despistar, i crits descarats, d’aquells sense cap mena de vergonya.

A manera de xiuxiueig, potser el més característic que se sent és:

- Ei, aquí, aquí, acosta el cistell!
- Què? Oooooooh! Quin bé de Déu, quin jardí!

- Xxxxt, calla, que ens sentiran! Acosta’t més...

Els missatges xifrats són en un to més alt que els xiuxiueigs, se senten a dos llocs relativament llunyans l’un de l’altre, i semblen ben bé extrets de la màquina Enigma de la 2a guerra Mundial:

- Iep!
- Sí?
- Prou!
- Vinc!

Finalment, els crits són des de totes bandes i més aviat denoten un desconeixement de la causa a la qual se suposa que serveixen:
- Ai... no n’hi ha cap, eh?!
- Que ho dius per dissimular?
- Ha! Ja m’agradaria! Tu sí?
- No, no en trobo! I tinc l’esquena que... pffff.
- I si ho deixem estar i anem a veure si en podem comprar a la botiga?
- Això m’agrada!  Per fi has tingut una bona idea! Anem-hi!
- Sí! Per cert... per on se surt d’aquest bosc del dimoni? M’estic esgarrinxant pertot arreu!

Per acabar-ho d’adobar, passen els gossos dels caçadors amb esquellerincs, clinc, clinc, com si fos Nadal. I, de tant en tant, un tret. 

Sort que aviat glaçarà. Els gossos es queden, ja ho sé, però almenys només ells i els trets eventuals trencaran el beneït silenci hivernal. La resta, el temps l’aturarà fins a la primavera.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat unes quantes novel·les, entre les quals Presó de Neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014) i, l’última, El Crit (2019). Els seus llibres han estat traduïts a diverses llengües.

Web: www.blancabusquets.cat
@blancabusquets
23/11/2021

​Jeroglífics Endesa

11/11/2021

​Les fagedes no cremen

26/10/2021

​El seu Liceu

14/10/2021

​Boscos que parlen

28/09/2021

​Adeu a un amic

16/09/2021

​Bravo CantiBalli

27/07/2021

De fredes i calentes

13/07/2021

​Un fil de seda

15/06/2021

Art que amaga art

25/05/2021

​El fenomen Foradada

Participació