opinió

​Quan Catalunya guanya

«Hi va haver un dia que els catalans guanyaven. Per això ara les petites-grans victòries judicials de l'exili, de Puigdemont, sorprenen»

per Francesc Canosa, 5 d'octubre de 2021 a les 20:00 |
Per molt que sembli increïble, irreal, hi va haver un dia que Catalunya guanyava. Sí. Un exemple triat a l'atzar dels milers que tenim. Hi havia un senyor, que no és nom de carrer, que es deia Jaume I. Dit el Conqueridor. Comte de Barcelona. Rei d'Aragó. Rei de Mallorca. Rei de València. Senyor de Montpeller.

L'home que ho conquereix tot. El pare dels Països Catalans: tres països, una nació. L'home que conquereix el mar: el Mediterrani. El fos a negre, la derrota letal del seu pare (Pere el Catòlic) a Muret, la pèrdua d'Occitània, la pinta de blau. Blau iniciàtic de les relacions comercials amb el Nord d'Àfrica (Marroc, Tunísia, Tremissén i Egipte). Més blau: la ruta de la mediterrània oriental (Alexandria, Palestina, i Bizanci). Més blau: la ruta de la mediterrània occidental (illes de Sardenya i Sicília). Les autopistes d'aigua i diners sense peatges. I poder. Jaume I és l'impulsor de la bíblia del mar: el Consolat de Mar. El primer codi de costums marítims. La globalització comercial. El MareNostrum és català. La corona catalano-aragonesa (creadora universal del motlle de la confederació d'estats) és admirada i respectada a tot Europa. És la Catalunya enfora i la Catalunya endins.


A casa, Jaume, endreça la Catalunya de comtats olla. Dels comtats a la unitat. Transforma l'administració. Descentralitza. Una primera Catalunya xarxa. Un país comarcal, municipal, emmirallant la diversitat. I bé, les obvietats: la conquesta de Mallorca, de València... el posar els sarraïns a lloc. Un Rambo, vaja. El Conqueridor. Ho volem tot. Ho vol tot... I bla, bla.

Hi va haver un dia que els catalans guanyaven. Per això ara les petites-grans victòries judicials de l'exili, de Puigdemont, sorprenen. Catalunya s'ha acostumat a perdre. Quan estava acostumada a guanyar pel món. La pregunta és per què ens sorprenem de guanyar, ni que sigui una mica, i per què ens hem acostumat a perdre malgrat poder guanyar. Així, com passa, acabem creient que Jaume I és un nom de carrer d'un ecologista, vegà, pacifista i perdedor. El món, i el país, al revés. Que és, precisament, on som i no on hauríem de ser. Perquè no som això malgrat creure'ns que ho som. Sí, som els que vam guanyar i sí, som els que també podem tornar a guanyar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
30/11/2021

És possible un partit de la Catalunya buida?

02/11/2021

Paco Martínez Soria a Glasgow

19/10/2021

Adam i Eva i el corredor mediterrani

05/10/2021

​Quan Catalunya guanya

07/09/2021

On és l'Església catalana?

10/08/2021

Prostitució nominal: Jocs d’hivern Barcelona-Pirineus

13/07/2021

Qui serà pitjor: Zapatero o Sánchez?

15/06/2021

Paella, platja i Gaudí

18/05/2021

Ric-ric... ara grillacions municipals

20/04/2021

Pikachu3289 i Twitter

Participació