​Adeu a un amic

«Haurem de canviar dels goigs a Sant Roc l'estrofa on parla de la independència parroquial assolida per Cantoni»

per Blanca Busquets, 28 de setembre de 2021 a les 08:00 |
No sé què era per a l'altra gent de Cantoni. Per a mi, un amic. Més enllà de la seva feina, que feia les mil meravelles, era un home amb qui podies parlar de tot, disposat a tot, amb interès per tot i per tothom. Si podia donar un cop de mà, el donava. Si s'hi havia de ser, hi era. Si s'havia de parlar, escriure o discutir de qualsevol tema, ho feia com ho faria una persona pròxima. Ja ho dic, un amic.

Ep, no s'ha mort, eh? Només que es jubila i marxa. Li toca un ben merescut descans, després de tants anys treballant intensament al servei de les persones. Ell mateix persona sàvia, molt sàvia, reformadora i de ment oberta, era professor a la universitat, publicava llibres, alguns dels quals he tingut l'immens plaer de llegir (menció especial a Martí Luter, monjo i reformador. No hi deu haver ningú a Catalunya que conegui millor el personatge).


Parlo de Josep Castanyé, fins ara el mossèn de Cantoni. Capaç de fer homilies de traca i mocador, per després volatilitzar-se de manera discreta entre la gent com un feligrès més, fa cinc anys es va veure protagonista d'una petita gran revolució que vam organitzar des del poble quan vam saber que el bisbe de Vic volia enviar-lo lluny i canviar-lo per algú altre.

Aquest "algú altre" tant era qui fos, però que ens traguessin mossèn Josep Castanyé, va propiciar que ens plantéssim tots plegats i féssim evitable l'inevitable. No entraré en detalls ara, ja hi va haver aquell moment el corresponent article per part meva, però convé que quedi clar que qui el defensava era tothom, catòlics practicants, no practicants, cristians i no cristians, ateus i agnòstics: Cantoni, en definitiva. Com ara.


Hem tingut un rector de luxe. No n'hi ha dos com ell. I ara se'n va. Segons tots els pronòstics, tindrem un "bi-rector", el de la parròquia de Santa Maria, de l'Esquirol. Per cert, que haurem de canviar dels goigs a Sant Roc l'estrofa on parla de la independència parroquial assolida per Cantoni, l'única que tenim de l'Esquirol... o que teníem fins ara, perquè sembla que tornarem a dependre'n per la part civil i per l'eclesiàstica. No diguis blat...

Mare de Déu de Cabrera, de qui tant va tenir cura mossèn Castanyé, il·lumina'ns. Em fa l'efecte que ens caldrà. I a vostè, mossèn, tota la sort del món.


Que Déu la hi tingui preparada en un paquet ben especial. I, per part nostra, per part meva, només una paraula: Gràcies.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat unes quantes novel·les, entre les quals Presó de Neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014) i, l’última, El Crit (2019). Els seus llibres han estat traduïts a diverses llengües.

Web: www.blancabusquets.cat
@blancabusquets
23/11/2021

​Jeroglífics Endesa

11/11/2021

​Les fagedes no cremen

26/10/2021

​El seu Liceu

14/10/2021

​Boscos que parlen

28/09/2021

​Adeu a un amic

16/09/2021

​Bravo CantiBalli

27/07/2021

De fredes i calentes

13/07/2021

​Un fil de seda

15/06/2021

Art que amaga art

25/05/2021

​El fenomen Foradada

Participació