OPINIÓ

Per Catalunya, des de l’exili

«Josep M. Murià ressenya tot el que s’ha fet des de l’exili mexicà per Catalunya des que hi arriben els primers exiliats republicans i fins avui»

per Carme Vidalhuguet, Barcelona, Catalunya | 20 de setembre de 2021 a les 20:00 |
Acabada la guerra del 39, i amb la majoria de polítics i d’intel·lectuals republicans exiliats provisionalment a França, el Mèxic governat pel general Lázaro Cárdenas, que havia donat suport a la República i no reconeixia la dictadura franquista, va ser dels pocs països que van obrir les portes a l'èxode republicà. L’estiu d’aquell 39, vaixells com el Sinaia van arribar a Veracruz amb milers de catalans a la recerca d’una nova vida, que esperaven que fos per a un període curt. La vivència de l’exili porta implícita la provisionalitat, però en molts casos acaba essent per sempre.
 

Per als Murià-Rouret, l’expatriació va ser fins al darrer dia “una esperança desfeta”. Josep Maria Murià n’és fill, d’aquest exili, i el títol d’aquest escrit es remet al del seu darrer llibre, escrit a quatre mans amb Angélica Peregrina, A Jalisco, per Catalunya, amb pròleg de Josep-Lluís Carod-Rovira, en segell de Pagès editors, on ressenyen la grandària de l’obra acadèmica, cultural i cívica que des de Jalisco estant s’ha fet per Catalunya.
 

El pare Murià pertanyia a la minoria separatista de la Segona República. Periodista i escriptor, fou l'ànima del Butlletí, la publicació periòdica del centre Català de Guadalajara, tal com expliquen el Dr. Murià i la Dra. Peregrina, i que també Pagès editors ha aplegat i editat en un volum. Josep Maria Murià és net de Magí Murià Torner, la primera persona que a Catalunya va fer parlar el cinema en català. I potser aquestes referències són prou per assentir que els Murià creuen en el país per convenciment ideològic, lluny dels molts que hi creuen, només, per conveniència pràctica.
 

Historiador de formació, la seva carrera acadèmica l’ha dedicada a la docència, a la recerca i a la investigació des de l'Institut Nacional d’Antropologia i Història o des de l’Arxiu, Biblioteca i Publicacions de la Secretaria de Relacions Exteriors de Mèxic. Autor de més d’una trentena de llibres, ha estat professor de la Universitat de Guadalajara, visitant de la de Puerto Rico, de l’Escola Nacional d’Antropologia de Mèxic i de la Superior de Guadalajara.
 
La seva especialitat és la història de l’Estat de Jalisco i és des del prestigiós Colegio de Jalisco des d’on va crear un Programa d’Estudis Catalans, sobre el qual en aquest llibre en parla la doctora Angélica Peregrina perquè fou la secretària general,d’aquesta institució que encetava una complexa activitat acadèmica destinada a conèixer la presència catalana a Mèxic, si bé el que majorment es faria palès era l’exili.  I d’aquí és d’on surt el celebrat Diccionario de los Catalanes de México, que fou guardonat l’any 1996 amb el premi Joan B. Cendrós al millor llibre de tema català editat aquell any fora de Catalunya. Un altre aspecte que enfortia el programa d’Estudis Catalans fou la vinculació i la formació de xarxes d’investigació del Colegio de Jalisco amb professors de les Universitats de Girona i Lleida. I fou l’any 2002 quan la UdL va concedir al Colegio de Jalisco el doctorat Honoris Causa per “l’estudi i vindicació de l’exili català a Mèxic”.
 
El Centre Català; el Butlletí, gràcies a la seva regularitat durant quinze anys, pel fet que era l’única publicació periòdica regular en català, va evitar que la llengua catalana fos retirada del Pen Club Internacional. A més, Mèxic fou, després de França, on hi hagué més convocatòries dels Jocs Florals de Guadalajara durant la dictadura. Se’n van celebrar trenta-cinc edicions a l’exili: tres a la capital i una a Guadalajara. També es van celebrar a Mèxic concerts com els de Lluís Llach, després del primer que havia fet a l’Olímpia de París.

Els autors del llibre diuen que la feina de més importància i eficàcia que ha fet Jalisco per a la projecció de Catalunya va tenir lloc amb motiu de la XVIIIa Fira internacional del llibre de Guadalajara, que se celebrà l’any 2004 i tingué Catalunya com a convidada d’honor, malgrat tots els impediments que l’Estat espanyol hi va posar,  i que inaugurà el president Maragall. “Va ser l’aparador més gran de la cultura Catalana fins aleshores” diu Murià. I destaca que l’endemà Catalunya sortia a la portada dels 132 diaris més importants del món.
 
Al llibre A Jalisco, per a Catalunya els autors ressenyen tot el que des d’aquest Estat de Mèxic s’ha fet per Catalunya des que hi arriben els exiliats republicans i fins avui. El Dr. Murià n’ha estat l’artífex, de totes aquestes relacions entre Jalisco i Catalunya, per fidelitat a l’avi Magí i al pare, home d’Estat Català, fidels a una ambició nacional ferma. I aquest llibre el que vol és guardar-ne memòria, de tot el que s’ha fet des de l’exili. Aquest títol, com el que el precedeix en el mateix segell editorial, Per què en sóc?, és un exercici d’honestedat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Carme Vidalhuguet
Un món, el meu, fet de llengües i de llenguatges, editorials i gestió cultural. Doctora en Filologia, des de l’IEI –n’he estat directora, he passat pel Parlament i pels serveis territorials de Cultura a Lleida- i la Universitat de Heidelberg, convisc des de la Catalunya nova amb la vella Europa: dues cultures, dues visions del món. Aquí també dirigeixo la col·lecció d’assaig “Argent Viu” de @PagesEditors, faig d’assessora editorial, i col·laboro a @SEGREcom. Allà, sintaxi comparada del discurs. I a Twitter sóc @carmevidal2.
11/10/2021

«Memòria de la resistència antifranquista»

20/09/2021

Per Catalunya, des de l’exili

21/06/2021

Buscar la llibertat encarcera

07/06/2021

Escriptors i exili

10/05/2021

Governar, que vol dir dirigir

26/04/2021

Política de país i per al país

12/04/2021

Noms de Joaquim Nadal

29/03/2021

L’emergència demana entesa nacional

01/03/2021

Simeó Miquel, un home de temperament polític

16/02/2021

Assentar lideratge

Participació