opinió

La Diada de l'Aeroport

«Superar eixos i trinxeres ens pot ajudar a veure que els greus conflictes que vivim no es podran resoldre en la discòrdia i en un enfrontament que no sigui constructiu»

per Jordi Mir, Barcelona, Catalunya | 11 de setembre de 2021 a les 20:50 |
La Diada dels darrers anys ha estat una mena de test de la mobilització independentista i les seves reivindicacions. Aquest 2021 el test de la Diada ens ofereix com a resultat un diagnòstic que ja hem anat veient durant els darrers mesos: la discòrdia. El moviment independentista pateix una greu discòrdia que es fa present amb enfrontaments, crítiques, atacs, falta d’acords...  La Taula de diàleg, o negociació, evidencia aquesta discòrdia, però potser la principal novetat d’aquesta Diada la trobem en allò que fa present el conflicte per l’ampliació de l’Aeroport del Prat i el que pot apuntar pel futur.

En Joan Serra Carné i l’Oriol March han documentat l’evolució cap a aquesta discòrdia en un llibre clau per entendre on som: Enemics íntims. Anatomia de la desconfiança entre Junts i ERC. El moviment independentista ha crescut en la darrera dècada molt vinculat a l’evolució de Convergència i ERC. Aquesta situació d’enemistat íntima unida a la dificultat de fer real l’objectiu de la independència ens ha portat fins a aquest escenari de discòrdia. La manera d’assolir la independència, el com, s’ha convertit en el motiu principal de conflicte, com a mínim, en el debat públic. La Taula de diàleg, o de negociació, protagonitza missatges enfrontats d’aquesta Diada, començant per la resposta de la presidenta del Parlament al president de la Generalitat sobre la concreció d’alternatives. L’independentisme arriba dividit a aquesta diada i ho hem vist, fins i tot, amb escridassades en algunes de les ofrenes florals.


Però la divisió no té a veure només amb la manera d’assolir la independència, s’ha anat agreujant per altres disputes. Una de nova ha emergit amb molta força les darreres setmanes, fins i tot podem considerar que marca aquesta Diada i pot marcar els propers temps. L’ampliació de l’Aeroport del Prat. La proposta d’Aena per ampliar l’aeroport ha creat un escenari no previst i, segurament, no desitjat per una part dels partits.

Diferents dels episodis viscuts mostren el conflicte i la seva profunditat. En l’acord inicial entre el govern de la Generalitat i el govern d’Espanya el protagonisme el va tenir el vicepresident Puigneró. L’acord semblava ferm, però ràpidament van sorgir matisos per part d’ERC centrades en el risc d’afectació de la zona protegida de la Ricarda. S’intentava fer un discurs que apuntava a com de sostenible seria l’aeroport, però la ciència és clara. Cada nou informe de les organitzacions que estan estudiant el canvi climàtic (vinculades a la ONU, a la Generalitat...)  ens avisen que avui ja anem tard pel que fa a les emissions que causen la crisi climàtica. Les hem de reduir ja per poder frenar la inèrcia negativa en els propers anys. Més aeroport significa més emissions i necessitem reduir-les des d’avui mateix. La mobilització social ha estat considerable i ja ha convocat una gran manifestació pel 19 de setembre que també s’organitza a Madrid i Palma.


L’anunci per part del govern d’Espanya de la retirada de l’oferta d’inversió al Prat per la manca de confiança en el govern de la Generalitat ha originat crítiques públiques de Junts contra ERC per haver anunciat que participarien a la manifestació del 19 de setembre i pel que han presentat com a discurs “populista”. ERC ha intentat destacar la unitat del govern català, que no s’hauria mogut de l’acord inicial, però les declaracions de Puigneró o Jordi Sànchez són crítiques contundents a les posicions defensades per Aragonés o Vilalta.

Les crítiques que fa el govern d’Espanya al govern de la Generalitat per dividit són contestades amb un “i ells més”. Hi ha divisió arreu. Diferents representants del govern català han senyalat que qui està veritablement dividit és el govern espanyol i la màxima evidència que presenten és la visita de la ministra Yolanda Díaz a la Ricarda i les seves declaracions contra l’ampliació. Així hem arribat a la Diada. S’ha parlat més d’aquest conflicte que de la mateixa Diada. I aquí hi ha una novetat: el conflicte de l’ampliació de l’aeroport ha creat un nou escenari que supera els eixos tradicionals que han marcat la política catalana.


El conflicte de l’aeroport fa que el terreny principal d’actuació no sigui el que defineix l’eix nacional o l’eix social, ara emergeix amb molta força l’eix ecològic o de la sostenibilitat. Aquesta força té a veure amb la necessitat de posicionar-se en poc temps davant la proposta d’Aena. No es pot passar amb el relat, amb un discurs que tot ho resolgui. Ara toca decidir. Ara tenim, segons diuen des del govern d’Espanya, 20 dies més. Això vindria a demostrar que la retirada de la proposta presentada com a definitiva no ho era tant, tenia altres objectius i la proposta continua en peu. Aquest conflicte ha dividit l’Ajuntament de Barcelona (Barcelona en Comú-PSC), el govern de la Generalitat (ERC-Junts) i el govern d’Espanya (PSOE-Unidas Podemos).

L’eix ecològic o de la sostenibilitat supera l’eix nacional, el deixa en un segon pla, tot i els esforços d’alguna de les parts per plantejar-lo com un nou enfrontament entre Espanya i Catalunya. En aquest nou eix trobem qui decideix seguir els informes del Grup d'Expert Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic vinculat a l’ONU (IPCC) que demanen reduir ja les emissions (Comuns-Unidas Podemos, CUP, ERC) i qui no els està considerant... Aquesta setmana un nou informe, en aquest cas del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible, organisme que aconsella el govern de la Generalitat, proposa canvis per resistir el canvi climàtic i revertir l'impacte que té al litoral català. L’eix ecologista o de sostenibilitat no sembla que pugui desaparèixer quan en cada nou informe científic tenim més evidències de la gravetat de la crisi ecològica, de com ens afecta i del que hauríem de fer  urgentment.

Tota política, tota acció del govern, es pot veure afectada pel protagonisme d’aquest eix. Veurem com responen els partits. Aquest nou protagonisme no significa que els conflictes identificats amb els altres eixos estiguin superats o resolts. Els partits en massa ocasions volen decidir en quin terreny es mouen, volen poder decidir de què es parla i de què no... En aquesta Diada la sostenibilitat de la vida ha ocupat un espai central no previst i potser no volgut per una part d’aquests partits. La crisi ecològica, l’emergència climàtica, fa temps que és un greu problema. Ara, la proposta de l’ampliació de l’aeroport ha fet que el debat guanyi presència. També fenòmens meteorològics que estem vivint. Són moltes les evidències que tenim de la crisi ecològica. Malauradament la situació no millorarà en els propers anys. No podem evitar aquests debats i no podem evitar actuar.

El protagonisme de l’eix ecològic o de la sostenibilitat pot significar el canvi de portar al primer pla aquests debats i les polítiques relacionades. El protagonisme de l’eix ecològic pot originar un altre canvi: superar els eixos i les trinxeres més habituals ens pot ajudar a veure que els greus conflictes que vivim (ecològics, nacionals, socials...) no es podran resoldre en la discòrdia i en un enfrontament que no busqui ser constructiu.   

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Mir
Doctor en humanitats, professor a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i a la de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. És membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (UPF) i l’Observatori del Sistema Universitari. A Twitter: @llambordes.
18/10/2021

Dret a l'habitatge i model policial: dels carrers als parlaments

20/09/2021

Què vol dir creixement?

11/09/2021

La Diada de l'Aeroport

23/08/2021

Com s'aconsegueixen les lluites compartides?

26/07/2021

Els nous incendis de la crisi climàtica

17/07/2021

La il·lusió del final de la pandèmia

14/06/2021

El sentit comú ecologista no és suficient

17/05/2021

15-M i 1-O: dues cares d'una mateixa moneda

19/04/2021

Debats que no tenim

22/03/2021

El Parlament més d’esquerres

Participació