La Floresta de Collserola

«Una comunitat que ha posat en valor la voluntat de participar, que ha transformat la queixa en proposta, requereix d'espais i instruments de decisió que ara no disposa»

per Ramon Piqué , 6 de setembre de 2021 a les 08:48 |
Per un tema que no ve al cas, una persona se m'ha adreçat convençuda que jo era veí de la Floresta. De fet sóc veí de la Floresta, però aquesta persona pensava que era de la Floresta de la comarca de les Garrigues i la meva Floresta és a la serralada de Colleserola.

Segons la Viquipèdia, l'any 2020 la Floresta de les Garrigues tenia una població de 140 habitants. La Floresta de Collserola en canvi el 2009 tenia 4.430 habitants i amb el creixement demogràfic de la darrera dècada tot apunta que s'ha arribat a les 5.000 ànimes.


A la Floresta de les Garrigues s'hi troba el Castell de la Floresta, una construcció gòtica del segle XIV que en el segle XVI es va convertir en un palau renaixentista. També s'hi pot veure un pou de gel del segle XIV i un antic forn de pa. Sens dubte és un poble que mereix una visita.

Visitant el web de l'Ajuntament de la Floresta podem veure que l'equip de govern està format per cinc regidors i regidores. Entre els serveis municipals hi ha un jutjat de pau i un consultori mèdic, el qual pel que es dedueix ha continuat obert durant aquest temps de pandèmia.


És inevitable pensar, amb una certa enveja, que les veïnes i veïns de la Floresta a través del seu Ajuntament disposen de més instruments de decisió que no pas a la Floresta de Collserola. La Floresta de les Garrigues es va independitzar de les Borges Blanques el 1836.

Nosaltres els de Collserola des de fa anys maldem per aconseguir una major capacitat de decisió convençuts que la gestió de proximitat és un bé comunitari al qual no podem renunciar. Aviat farà tres anys de la publicació del llibre Una altra Floresta és possible, una obra feta per una trentena llarga de veïns i veïns de la Floresta on des de diverses mirades es posava en valor allò que ens és comú i es feia una crida a incorporar la idea del compromís i de la implicació per defensar el que col·lectivament pensem que és un dret. També es deia que allò que és comú representa la necessitat de construir un espai de vincles, de relacions i d'elements que confirmen allò que és col·lectiu.


S'afirmava en el llibre que la Floresta del futur seria sens dubte el que vulguin les persones que l'habitin, però com a responsables de l'ara i aquí, les nostres aportacions han d'anar més enllà d'allò que és material i el nostre llegat ha d'incloure principis com la solidaritat, l'empatia, la fraternitat i la igualtat.

Continuant amb del futur, es deia també en aquest llibre que la dinàmica dels darrers anys, marcada per una voluntat ferma de participar en allò que ens afecta, fa difícil pensar en una Floresta sense capacitat de decidir. Una comunitat que ha posat en valor la voluntat de participar, que ha transformat la queixa en proposta, requereix d'espais i instruments de decisió que ara no disposa.

Aquest és el repte. Mentrestant guaitarem de reüll, encuriosits, la Floresta de les Garrigues.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació