opinió ND

El rol de la Guàrdia Civil a Catalunya

«La Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola han actuat, actuen i tenen la intenció d’actuar com a forces d’ocupació, amb la voluntat de violar tants drets com calgui per mantenir la unitat d’Espanya»

per Aleix Sarri, 6 de setembre de 2021 a les 07:33 |
“La Guardia Civil es el Estado, es Madrid, en cualquier punto del país”
Diego López Garrido

Una de les millors coses que han deixat els fets d’Octubre de 2017 és sens dubte el desvetllament general dins l’independentisme sobre el fet que tant la Guàrdia Civil com la Policia Nacional espanyola són a Catalunya poc més que forces d’ocupació. Hi són, no per salvaguardar el compliment de les nostres lleis, sinó, al contrari per violar-les si s’escau en el seu deure quasi religiós de protegir la unitat d’Espanya.

Els incidents catalanòfobs són recurrents per part dels seus agents amb tricorni, que es donen ara, com es donaven als anys 80. Per sort, però, ara les xarxes socials en fan més fàcil la denúncia encara que no siguin una sorpresa. Una de les patriòtiques tasques de la Guàrdia Civil durant el franquisme era dedicar-se a denunciar parròquies catalanes per fer les prèdiques en català o retirar senyeres de Montserrat. Com va dir Vicens Vives, gens sospitós de ser un exaltat separatista: “La Guàrdia Civil fou a Catalunya un element de castellanització, un camí ocult però deliberadament volgut, per a capgirar la mentalitat de la terra”.

Sobre els darrers anys, tothom amb una mica de memòria pot recordar els infaustos informes del teniente Baena, sempre disposat a estrafer els fets per tal de fer-los encaixar en algun delicte o a violar els drets més fonamentals per poder demostrar que algú treballa per aconseguir la independència. De la mateixa manera, els informes de la Guàrdia Civil sobre els CDR empresonats durant tres mesos (!) per terrorisme sense cap prova i sense que cap indici, amb acrònims inventats i explosius imaginaris algun dia passaran a la història de la literatura repressiva. Ara li ha tocat a en Josep Lluís Alay, a qui van prendre el mòbil durant la detenció de la Volhov per tal de trobar-hi els indicis de delicte que segur que estava cometent. Com que de delicte no en troben, han decidit esbombar tot de missatges seus amb la corresponent manipulació habitual amb la sort que al The New York Times han decidit publicar-les per compensar els reportatges anteriors en què es denunciava la repressió de l’Estat. Ja no sorprèn, però ens hem passat durant tres dies parlant d’uns textos aconseguits mitjançant la violació del dret a la inviolabilitat de les comunicacions i la correspondència, un dret que fins i tot era protegit a les constitucions catalanes de 1705-1706 però que l’estat espanyol viola sense pudor si el què cal és combatre l’independentisme. 

Tot plegat no és cap novetat clar, i és que hauríem de recordar que ja en el seu moment la Guàrdia Civil va mentir a tort i a dret per aconseguir i justificar els afusellaments del president Companys o de l’escriptor Carles Rahola a les primeries del franquisme entre molts altres. Les tortures i assassinats comesos en les darreries del règim no van ser mai investigades ni les responsabilitats depurades (Martín Villa personalment es va ocupar de protegir-los), i així és com de la nit al dia ens van voler fer creure que els feixistes i ultranacionalistes espanyols que poblaven el cos de cop i volta s’havien tornat demòcrates i amants del plurilingüisme.

En tot cas, i a l’espera de que el teniente Baena i els seus acòlits amb tricorni guanyin algun premi de ciència ficció i literatura creativa, és trist veure alguns silencis davant aquesta nova violació de drets contra Alay i Boye, com ja va passar durant la presó preventiva als CDR. No tenir clar que la Guàrdia Civil té la intenció de destruir el moviment independentista, si cal físicament, és no haver entès res del què ens ha passat els darrers anys. Això no va de tenir raó, sinó de què el bàndol dels qui defensen la unitat d’Espanya han decidit que els drets fonamentals no apliquen quan cal reprimir l’independentisme per democràtic que sigui. En aquest sentit, les rotllanes plenes de rialles de Baena amb els dos Zaragozas (el fiscal i el polític del PSC-PSOE) són un bon recordatori de la imbricació de la Guàrdia Civil amb el poder polític i judicial. 

Acabem. Personalment no tinc cap fe en la taula de diàleg, però si es vol pactar quelcom poden començar per la retirada de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional de Catalunya. Han actuat, actuen i tenen la intenció d’actuar com a forces d’ocupació, amb la voluntat de violar tants drets com calgui per mantenir la unitat d’Espanya. Les seves pròpies instruccions de 1943 per evitar una invasió aliada expliquen millor que res la seva mentalitat colonial: “Detener o destruir a los paracaidistas y sus còmplices indígenes, dedicando preferente atención a estos últimos”. Sí, “indígenas” amic lector. I per "preferente atención" ja sabem tots a què es referien. Oi? 

PD. Per confeccionar l’article i les cites històriques he partit del treball de Josep Clara La Guàrdia Civil: Espina dorsal de l’estat espanyol a Catalunya (1844-2018), publicat per Editorial Base, a qui agraeixo la feina i espero que tingui difusió per millorar el coneixement que tenim d’aquest malaurat cos d’agents tricòrnics.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals. De 2011 a 2018 va passar mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat Ramon Tremosa al Parlament Europeu. Ha publicat La Unió Europea en perill (Dèria-Pòrtic) i és co-autor de L'Europa que han fet fracassar (Pòrtic). Assessor de Carles Puigdemont al Parlament Europeu i membre de l'executiva de Junts. A Twitter: @aleixsarri.
09/01/2022

La perversa utilitat de la catalanofòbia

26/12/2021

La batalla de Lituània i les Olimpíades de Pequín

13/12/2021

A Canet i arreu, Gaudí ens marca el camí

28/11/2021

El nostre mal vol molt soroll

14/11/2021

Un eco de 1652 i la desinsaculació moderna

31/10/2021

Quatre anys de l’exili: una sola actitud

17/10/2021

Com menys bancs, més dependents de Madrid

03/10/2021

Una geografia de la Barcelona ocupada

06/09/2021

El rol de la Guàrdia Civil a Catalunya

22/08/2021

​De la gestió a la política

Participació