opinió

Per una cultura republicana

«La desafortunada època de l'austeritat forçada (2011-2015) va ser fatal per a la nostra llengua»

per Josep Maria Vall, 3 de setembre de 2021 a les 20:00 |
Un dels aspectes més destacats del govern Aragonès ha estat el retorn de Cultura a l'òrbita republicana, amb la consellera Natàlia Garriga al capdavant del Departament. Feia més de deu anys que aquesta conselleria no era gestionada per ERC. La darrera vegada va ser durant el govern d'Entesa, quan Joan Manuel Tresserras va reimpulsar amb força i ambició aquell departament, com no s'havia vist des de l'època de recuperació de l'autogovern, aconseguint grans èxits com la Llei del Cinema, el reforçament de les polítiques de suport a les indústries culturals, o l'aprovació d'importants plans integrals i sectorials.

Malauradament aquell fructífer període es va esvair amb les brutals retallades viscudes entre 2011 i 2015, la davallada contínua del pressupost del departament, i una preocupant manca de lideratge i de projecte, fruit dels canvis constants de consellers i conselleres que hi ha hagut en els darrers temps, arribant a tenir-ne sis en només cinc anys.


El cert és que la desafortunada època de l'austeritat forçada (2011-2015) va ser fatal per a la nostra llengua. Així, els pocs recursos destinats a la normalització lingüística, la degradació de la Secretaria de Política Lingüística a direcció general, més el tancament del canal juvenil 3XL i la reducció de la programació del canal Super3, que va deixar molts adolescents privats d'un canal propi d'entreteniment en català, ha suposat un cop duríssim del qual no ens hem encara refet. Les darreres enquestes mostren una minva alarmant i accelerada en l'ús social de la llengua, especialment entre el jovent.

Però aturem-nos un moment en el passat. Si fem retrospectiva, veurem la importància que han tingut tots els consellers d'ERC en la història del nostre país. El primer conseller de Cultura de la primera Generalitat republicana va ser Ventura Gassol (1931-34 i 1936) qui sota les presidències de Macià i Companys va impulsar ingents iniciatives de promoció cultural, com per exemple la creació del Museu d'Art de Catalunya, actual MNAC.


La seva acció també va destacar en el camp de la política lingüística i de l'educació, impel·lint el Consell de l'Escola Nova Unificada, amb l'objectiu de fundar a tot Catalunya una escola única, gratuïta, laica, amb coeducació i en llengua catalana, inspirada en els principis republicans de l'esforç i la fraternitat. Als primers mesos de la Guerra Civil, va fer una decisiva tasca per protegir el patrimoni artístic en perill per la barbàrie dels incontrolats.

Li va agafar el relleu Antoni Maria Sbert (1936-1937), qui va continuar l'obra del seu predecessor realitzant dues recordades fites de la conselleria en plena guerra: l'organització del Servei de Biblioteques del Front i l'exposició d'art català medieval a París de 1937.


El darrer conseller de Cultura abans de la desfeta va ser Carles Pi i Sunyer (1937-1939). Sota el seu mandat es va crear la Institució de les Lletres Catalanes, estengué els Serveis de Cultura al Front, sent a més l'artífex de la salvaguarda i evacuació del patrimoni artístic en l'època dels grans bombardejos aeris, i de la protecció dels intel·lectuals catalans que marxaven a l'exili.

L'actual consellera Garriga també ha fet història en ser la primera dona d'ERC que ocupa aquest càrrec. De seguida ha anat per feina, presentant un pla de treball ambiciós i molt pensat, que contempla impulsar les polítiques culturals des de tots els àmbits: del català al patrimoni, de la innovació i la cultura digital a la creació i les indústries culturals, a partir de quatre grans eixos d'actuació: accés a la cultura, audiovisual, transformació i llengua.

Som en una legislatura on s'han d'afrontar grans reptes com, per exemple, ajudar a sortir de la crisi al sector cultural, un dels més afectats per la pandèmia; o elaborar un Pla Nacional per la Llengua que ha de permetre aturar la reculada en l'ús social del català, sense oblidar l'aranès i la llengua de signes catalana.

Però el que marcarà sobretot aquesta nova etapa republicana a Cultura no serà només que s'ajudi a sortir al sector de la crisi, o s'estabilitzi el retrocés lingüístic, sinó que es posin els fonaments d'un sistema cultural de referència sòlid que posi fi a la precarietat que ja existia abans del Covid-19, i que el nou impuls en política lingüística produeixi un avenç tangible cap a l'augment de parlants i l'ús de la nostra llengua pròpia en l'àmbit social i públic.

I és per aquesta voluntat, aquesta determinació d'anar més enllà que mai, que molts i moltes coincidim amb la visió sobre la importància cabdal de la Cultura i la Llengua que la consellera Garriga va expressar en la seva compareixença al Parlament: "Per mi la cultura és creativitat, és transformació, és integració, és pensament crític, és diferència i és gaudi col·lectiu. És per això que la cultura és una de les prioritats de la nova Generalitat republicana. La Catalunya del segle XXI, social, feminista, verda, democràtica ha de comptar amb un sistema cultural de referència.(...) El model català de política lingüística necessita una revisió a fons. És una empresa col·lectiva que ha de garantir la continuïtat de les llengües pròpies del país i de la diversitat lingüística dels territoris catalanoparlants. Cal avançar cap a un model plurilingüe autocentrat i reforçar la seguretat lingüística de les persones".

Per una cultura republicana, som-hi!!!

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Josep Maria Vall
Doctor en Humanitats i Ciències Socials per la UAO, i Diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la UB. També ha realitzat estudis complementaris a la Universitat de Viena (Àustria) i a la Universitat d’Hamburg (Alemanya). Fundador de l’editorial Dux, és col·laborador ocasional de premsa digital i comarcal. Autor dels llibres Jujol a Vallmoll, El Fòrum de les Mentides i Bellesguard; i de l'obra de teatre El rei Martí, estrenada el 2010 amb motiu del 600 aniversari de la mort de Martí l’Humà. També va guanyar la quarta edició del premi Carles Muñoz Espinalt per l’assaig biogràfic Pere Joan Barceló i Anguera, líder dels no vençuts. La resistència catalana en la postguerra de Successió (1714-1741)
03/09/2021

Per una cultura republicana

22/06/2021

La mirada al futur de Junqueras

27/04/2021

Allò que la història s’endugué

08/02/2021

Els grans reptes del 14-F

20/01/2021

De correlació de forces

16/12/2020

Cultura en desescalada

16/10/2020

L'octubrisme

13/09/2020

De l'inici del procés

31/07/2020

El drama de la llengua

02/07/2020

Catalunya, republicana

Participació