opinió

Kabul

«Ningú sembla recordar la guerra santa que va lliurar l'Executiu de George W. Bush després dels atemptats de l'11-S»

per Jonathan Martínez, 12 d'agost de 2021 a les 20:00 |
[Puedes leer aquí la versión en castellano]

La fotografia es va fer a la Universitat de Kabul en algun moment dels anys cinquanta, potser els seixanta. Sobre la paret es pot veure un panell amb dibuixos d'artròpodes. Un home vestit de bata blanca instrueix els alumnes en el maneig del microscopi. És una classe de biologia. Elles porten el cabell descobert. Els rostres descoberts. No hi ha burques. No hi ha hijabs. No hi ha res en les seves vestimentes que ens remeti a la idea que ens hem format de l'Afganistan.


Anahita Ratebzad va estudiar medicina en aquelles aules tot just tres anys abans de convertir-se en una de les primeres dones electes de la Cambra del Poble afganès. Era 1965 i Ratebzad havia cofundat el PDPA, un petit grup comunista que acabaria encapçalant la Revolució de Saur en 1978 i liderant la nova República socialista fins a 1992.

Hi ha una altra imatge que explica la història recent de l'Afganistan. És de 1983, al Despatx Oval de la Casa Blanca. Diversos homes d'aspecte oriental envolten a Ronald Reagan. Són ambaixadors mujahidins. A partir de 1979, sota l'auspici de l'Operació Cicló, la CIA va despatxar diversos milers de milions de dòlars als integristes islàmics que combatien contra el PDPA. Aquella guerra ens va deixar la fotografia icònica que Steve McCurry va fer a una nena en un camp de refugiats de Pakistan. Els ulls verds de Sharbat Gula van ocupar el 1985 la portada més insigne de National Geographic.


El 1992, després de la caiguda de la Unió Soviètica, la balança de la guerra civil es va decantar pels mujahidins i va néixer el nou Estat Islàmic de l'Afganistan. A poc a poc, la facció talibana va ser ensenyorint-se del territori i va conquistar Kabul el 1996. Anahita Ratebzad va aconseguir fugir a Bulgària. Les dones que van romandre al país van ser desposseïdes de tots els seus drets i sepultades sota un burca. La Universitat de Kabul va tancar les portes i va deixar a vuit mil alumnes sense exàmens. Sense microscopis. Sense pòsters d'artròpodes.

Aquestes últimes setmanes arriben noves notícies des de l'Afganistan. Els talibans, desplaçats del poder el 2001 per l'exèrcit americà, han recuperat el control de diversos districtes i miren cap a Kabul. Ja ningú sembla recordar la guerra santa que va lliurar l'Executiu de George W. Bush després dels atemptats de l'11-S. El negoci de la destrucció i reconstrucció a major glòria de l'exvicepresident Dick Cheney i els seus contractes milionaris amb Halliburton.


Ara les capçaleres de mig món es pregunten com hem pogut arribar fins aquí. Però per comprendre els diaris d'avui cal llegir els diaris d'ahir. En un exemplar de The Independent de 1993 pot trobar-se una vella fotografia d'Osama Bin Laden al costat d'un titular laudatori. "Guerrer antisoviètic posa el seu exèrcit en el camí cap a la pau". Hi ha paraules que no diuen res i hi ha imatges que criden fins al més recòndit dels secrets.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jonathan Martínez
Jonathan Martínez (Bilbao, 1982) és investigador en Comunicació Audiovisual. Col·labora en diversos mitjans com Naiz, Ctxt, Kamchatka, Catalunya Ràdio, ETB i TV3. A Twitter: @jonathanmartinz
14/10/2021

Ossos

14/10/2021

Huesos

23/09/2021

Volcanes sociales

23/09/2021

Volcans socials

09/09/2021

Els mercaders de l'odi

09/09/2021

Los mercaderes del odio

26/08/2021

Visca la mort

26/08/2021

Viva la muerte

12/08/2021

Kabul

12/08/2021

Kabul

Participació