opinió

D de Delta

«Us imagineu que ara, tenint en compte el desastre de la cinquena onada, ERC fes el mateix que va fer Junts amb la consellera Vergés i digués que ja té el substitut del doctor Argimon?»

per Jaume Barberà, 2 d'agost de 2021 a les 20:05 |
No fa gaire, la setmana passada, per ser exactes, una quarantena de societats científiques van fer un comunicat on van admetre els errors de previsió en relació amb la cinquena onada de la Covid-19: "Molts de nosaltres no ens vam saber anticipar a aquesta situació. No ens esperàvem una cinquena onada en ple estiu", diuen els científics. I afegeixen: "Fins que no aconseguim una taxa de vacunació realment protectora, l’únic mitjà de què disposem és reduir el contacte social. Fem un tallafoc humanitari. Apel·lem a la responsabilitat personal".

D’entrada, el primer que cal dir és que acarar les coses com són i reconèixer els errors honora les persones que ho fan, siguin científiques o el que es vulgui. Amb tot, i amb tot el respecte i reconeixement del món, crec que aquests científics podrien anar una mica més enllà. Per exemple, creuen que la coral mal afinada de científics de tota classe i condició que encara ara surten les 24 hores del dia en els mitjans de comunicació ajuden els ciutadans en general en la lluita contra la pandèmia?


Creuen que opinions contradictòries de científics gairebé cada dia és el més adequat per superar aquest mal son que patim? Hi ha competència per fer-se un lloc en els mitjans entre equips de recerca privats amb subvencions públiques i equips totalment privats i/o públics? Creuen que la informació en horitzontal, sense jerarquia, és l’estratègia més adequada per superar una situació de crisi com la que vivim?

Els mitjans de comunicació són, en general, voraços. I ho són molt més encara en l’època de les xarxes socials i de la informació non-stop les 24 hores al dia, cada dia. La qüestió és ser-hi, publicar, i molt poques vegades es pensa en la responsabilitat social consubstancial a tot mitjà de comunicació i, evidentment, dels periodistes.


Des dels mandataris fins a l’últim ciutadà, passant pels científics, metges,  responsables sanitaris i acabant amb els periodistes per no fer-ho massa llarg, sabem del cert que no en sabíem res, de pandèmies. Res. I, a partir d’aquí, s’ha anat improvisant. Algunes vegades amb més encert que en unes altres. I, a vegades, de forma molt preocupant. Parlem de la guerra de les vacunes, per exemple? Si Pfizer-BioNTech, Moderna, Janssen o la maleïda d'Oxford, Astra Zeneca?

Recordeu quan cada dia se’ns explicava les persones que havien patit efectes secundaris amb la d’AstraZeneca? S’ha deixat d’administrar la vacuna d’Oxford? No. Aleshores? Ja no hi ha efectes secundaris? Mentrestant, Pfizer i Moderna ja han anunciat que les seves vacunes passen de 15,50 a 19,50 euros i de 19 a 21 euros, respectivament. Dues farmacèutiques a les quals la Covid els aportarà desenes de milers de milions de benefici. És acceptable el que estan fent i han fet aquestes farmacèutiques amb els contractes i els preus?


A Netflix, hi ha una sèrie del 2013 que es diu La Caza (The Fall). La protagonista és Gillian Anderson, la mateixa actriu de The X-Files (Expediente X). The Fall és una sèrie dramàtica de gènere policíac. Consta de 3 temporades. En el capítol 1 de l’última temporada, la sèrie ens mostra, amb tota la cruesa, l’alt nivell de coordinació, especialització, competència, responsabilitat i jerarquia que hi ha en una sala d’urgències d’un gran hospital que es prepara per atendre un ferit de bala gairebé moribund. En aquella sala, on es lluita entre la vida i la mort, no hi ha horitzontalitat, sinó verticalitat extrema. No hi ha discussió de si es millor o pitjor això o allò, aquest medicament o aquell altre, aquesta posició o aquella altra. No. Tots els especialistes que hi són obeeixen a ulls clucs el que diu el metge responsable de la sala en aquell moment. Un metge que ni toca el malalt, sinó que només dirigeix amb precisió quirúrgica, mai millor dit, tot l’equip. Senzillament, brutal.

Com que el que ha passat és una fallida sistèmica de tots els sistemes de protecció de la ciutadania, crec que era inevitable el desconcert i contradiccions dels primers mesos. Però ja fa més d’un any que la ballem, i s’és incapaç de redreçar un dels aspectes més fonamentals en una situació de crisi: la comunicació. No hi ha manera.

I, després, tenim els problemes de lluita política, de treure profit electoral del desastre que patim. Aquí i arreu. Us imagineu que ara, tenint en compte el desastre de la cinquena onada, ERC fes el mateix que va fer Junts amb la consellera Vergés i digués que ja té el substitut del doctor Argimon?

D de Delta, sí, però també D de desori.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jaume Barberà
Periodista. A Twitter és @JaumeBarbera .
13/09/2021

Taules

30/08/2021

Negociació

16/08/2021

Barça

02/08/2021

D de Delta

19/07/2021

Imaginació paranoide

05/07/2021

Moià

21/06/2021

Contra l'adversitat

07/06/2021

Nous aires

24/05/2021

​132è

10/05/2021

Paraula donada o una altra catxa?

Participació