opinió

​La ramaderia i els incendis forestals

«Amb un ramat de 500 cabres i ovelles, l’acció netejadora del bosc, segons la vegetació, la pluviometria i altres condicionants naturals, gairebé arriba a 300 hectàrees»

per Anton Monner, Gandesa | 28 de juliol de 2021 a les 16:08 |
Els incendis forestals es prodiguen molt i, amb la política actual que desatén el món del camp, continuaran sent notícia. Els boscos s’encendran quan existeixen solucions contrastades per evitar-los o pal·liar-los significadament.

Només cal escoltar i, amb una petita part de diners dels invertits actualment, el problema es podria resoldre. Però cal escoltar, deixar de barallar-se com a criatures als parlaments corresponents, aparcar les polítiques partidàries i mirar pel bé comú. Potser el descrèdit amb el que avui es desqualifiquen els polítics per tanta xarrameca inútil, podria evitar-se i donar solucions a petits problemes reals que han estat provats durant segles i han donat resultats, mentre que en el moment de la mecanització, dels hidroavions i helicòpters, es segueixen encenent boscos i conreus amb costos elevadíssims i amb repercussions degradants pel medi ambient.


Ens omplim la boca de posar remei al canvi climàtic i es deixen de banda les solucions fàcils per aplicar les difícils a base de maquinàries, personal especialitzat i pèrdues econòmiques monumentals.

He publicat el llibre, 'El despoblament rural'. Vaig entrevistar polítics, especialistes, economistes, periodistes, empresaris, catedràtics, pagesos i pastors. Cadascú em va donar la seva opinió i la forma de poder revertir el despoblament, social i demogràfic que patim el 70% del territori català. La conclusió que vaig arribar, i que està publicat com a conclusions al final del llibre, és que s’han d’aprovar lleis a les Corts de Madrid i al Parlament de Barcelona,  per poder aplicar solucions.


Aquest llibre vaig lliurar-lo als entrevistats i personalment a mans de la Presidenta del Parlament i, segons se’m comunica, que s’estan fent les gestions oportunes als grups parlamentaris per poder-los explicar de pròpia veu, acompanyat d’altres persones ben especialitzades en el tema, els problemes detectats i com es podrien resoldre, amb els tractaments corresponents. El Parlament ha d’aprovar les lleis i el govern ha d’habilitar els pressupostos corresponents per tal de donar cobertura a cadascun dels temes.

Amb un ramat de 500 cabres i ovelles, l’acció netejadora del bosc, segons la vegetació, la pluviometria i altres condicionants naturals, gairebé arriba a 300 hectàrees. Amb dos ramats i subvencionant dos o tres pastors que puguin viure dignament de la seva feina, un incendi com el que hem viscut aquests dies a la Costa Brava o a la Conca de Barberà i l'Anoia, no s’haurien produït tan furibunds o s’haurien pogut paralitzar immediatament, malgrat els vents, els canvis de direcció i les adversitats meteorològiques.


Els pastors actuals no poden viure, malgrat disposar de les subvencions d’Europa que perceben per cada animal. El preu de la carn, fins i tot sent de primera qualitat, com la que es produeix menjant de forma natural el producte vegetal del bosc, es paga al mateix preu que a la dècada dels 70 del segle passat.

Malgrat les ajudes europees, els pastors formen part d’un col·lectiu condemnat a exhaurir-se per manca de continuïtat familiar. Amb una garantia pagada a cada pastor suficient per poder viure, per complementar les pèrdues pel preu de la carn, es podria fomentar i ordenar adequadament l’explotació dels boscos i la seva neteja segons les exigències climàtiques de cada territori i el tipus de vegetació existent.

Parlem del cost, que als pastors esmentats se’ls hauria de complementar, segurament inferior a l’import del carburant que han gastant els hidroavions per apagar el foc. A més s’han hagut d’ajudar amb centenars de bombers, vehicles motoritzats i en el cas del Port de la Selva s’han hagut d’evacuar famílies rodejades pel foc.

Els pastors amb el ramat d’animals adequat per cada territori estalviaria a les butxaques dels contribuents milions d’euros, s’evitarien els gasos despresos dels vehicles –avions, helicòpters, camions i altres vehicles- i els fums produïts pel mateix incendi.
La diferència dels costos reals de les despeses de manteniments i carburants, disposar d’una plantilla de bombers, haver de traslladar els propietaris de les segons habitacles construïts als boscos de forma inadequada són incomparables. Poden significar la diferència de 1000 a 1. I en canvi els parlaments, i tinc articles publicats dels anys 80 exhortant-los a actuar, sembla que “dormen a la palla”.  

I els avantatges respecte als pobles petits son evidents; donem feina a gent que no en té, a un cost molt baix, podem repoblar amb vàries famílies els municipis que tinguin boscos que malauradament creixen de forma desaforada arreu de les comarques de muntanya de tot Catalunya i es revitalitza la seva economia.

I repeteixo el que hem advertit una i altra vegada, amb aquests pastors, amb un inventari de finques que avui estan ermes i amb petites ajudes a possibles pastors, es tornarien a conrear terres abandonades per nous pagesos, que produirien fruits, i en treballar-se formarien tallafocs naturals.

El fàcil, amb cost reduït que representaria només complementar la dignitat amb que podria viure una família, dotar-la, si no és que en disposi, d’una casa de les moltes que avui estan abandonades a la majoria dels pobles agrícoles, ho fem difícil. Parlava, en diferents articles, dels Jocs Olímpics d’Hivern, o l’ampliació de l’aeroport de Barcelona i altres incongruències en les quals estan obcecats els polítics només per penjar-se medalles i fer-se la “foto”. Deixen el fàcil, realitzable amb petites ajudes que afavoririen l’economia dels pobles agrícoles, reactivant l’economia i aportant solucions al despoblament.

Des d’aquestes pàgines, si els il·lustres diputats tenen voluntat en llegir-les i posteriorment posar-les en marxa, trobaran al meu llibre 'El Despoblament Rural', 14 lleis a modificar o legislar de nou, per eradicar la pobresa i tractar de forma igualitària tot el territori català, on unes comarques creixen exponencialment i altres s’empobreixen, la població s’envelleix i els avis no disposen ni de la mínima dignitat que haurien de merèixer podent cobrar al seu mateix municipi la pensió de jubilació per manca d’oficina bancària. El tema és molt seriós i cal posar-hi remei. Espero que algú entengui el que he explicat, estalviï diners als contribuents i aporti solucions pel despoblament rural.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació