El «negoci de la carn» a Catalunya

«A casa nostra s'ha de parlar obligatòriament de la contaminació per purins. La indústria intensiva genera 15 vegades més purins que carn»

per Israel Falcó Martínez, 26 de juliol de 2021 a les 20:16 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de juliol de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Explotació animal. Producció del sector a Catalunya

La indústria càrnia és el principal sector agroalimentari de Catalunya, amb un volum de negoci de 7.028 M€. Representa més del 31% del volum de negoci del sector agroalimentari, el 40% en ocupació i més del 18% en nombre d'empreses. Catalunya produeix anualment més de dos milions (2,4 M) de tones de carn (de porcí, boví, oví, caprí, equí, aviram i conill. Les dades en nombre d'individus no les he pogut trobar). De la producció, el percentatge de carn ecològica és petitíssim. Més del 56% de la carn que s'hi produeix es comercialitza en mercats exteriors (sent el subsector més important). El porcí representa més del 72% tant en volum com en valor de les exportacions de carn. 


Explotació laboral

Molt lligat a l'explotació animal no humana, hi ha l'explotació laboral. Una explotació prou visibilitzada a Catalunya, on els conflictes laborals estan sempre a l'ordre del dia. Són ben conegudes les condicions duríssimes de treball als escorxadors. A les seqüeles mentals del fet de matar diàriament se li sumen un seguit de factors laborals que fa que la sinistralitat sigui molt alta i que la seguretat deixi molt a desitjar. Només com a recordatori, la lluita que s'ha tingut (i es té) contra les falses cooperatives en el sector carni, on gairebé un 30% de les empreses ho feia sota aquest règim. Lligat a aquesta explotació laboral també hi ha racisme, ja que la majoria de treballadores dels macro-escorxadors són nouvingudes. Si algú ha de fer la feina dura, tant en els aspectes físics com mentals, ja la faran les més desesperades. 


Explotació del medi natural. Impacte ambiental

El gran impacte ambiental que genera la producció de carn actual és incontestable. Ja en el 2018, un estudi que l'ONU va donar suport, deia que "el consum de carn és una de les formes més destructives en les que deixem una petjada ecològica al planeta". En un recent estudi d'aquest 2021 l'ONU demana literalment (entre altres coses) adoptar dietes saludables: vegetarianes o amb menor contingut de carn i làctics, per reduir les emissions de metà.


Lligat a l'activitat ramadera hi ha la desforestació produïda per la tala de boscos per crear pastures. Lligat a la desforestació hi ha la degradació del sòl (i la pèrdua de capacitat d'emmagatzematge de carboni). Alhora la ramaderia genera una gran pressió als recursos hídrics (es necessita una gran quantitat d'aigua per a la producció de la carn). També està relacionat l'augment de monocultius dedicats a l'alimentació del bestiar i la pèrdua de biodiversitat. La carn és poc eficient alimentàriament parlant (es necessita molt terreny i molta aigua en relació amb les proteïnes que produeix). 

A casa nostra s'ha de parlar obligatòriament de la contaminació per purins. La indústria intensiva genera 15 vegades més purins que carn. Les comarques de la Catalunya Central són de les més afectades pel greu impacte ecològic que suposa la contaminació dels aqüífers pels nitrats dels purins. Per exemple, a Osona i al Lluçanès gairebé la meitat de les fonts estan contaminades. I a Catalunya, el 41% dels aqüífers també ho estan. 

Salut

Si ens fixem en l'Estat espanyol, es poden atribuir a l'alimentació insana entre el 40-55% de les malalties cardiovasculars, el 45% de les diabetis i entre el 30-40% d'alguns càncers com els d'estómac i còlon. En total, hi han 6 milions de persones malaltes per culpa principalment per l'alimentació insana. Cal tenir en compte que el 60% de tota la salut perduda per culpa d'una alimentació insana es pot atribuir al consum excessiu de carns vermelles i processades. També cal dir, perquè quedi constància, que està més que comprovat científicament que es pot viure amb normalitat amb una dieta basada només en plantes. I alhora, aquestes dietes no tenen per què ser més cares, ans al contrari.

Les malalties associades a una mala alimentació tenen un component clar de classe social. Per exemple, viure en un barri pobre significa 11 anys menys de vida que viure en un de renda alta. O que gairebé la meitat de la població no pot seguir les recomanacions nutricionals sense incrementar la seva despesa en alimentació, cosa que no pot fer. En el cas de les dones, si sumem les dues desigualtats (dona i classe social) veiem com es generen bretxes de desigualtat en salut alimentària també.
 
I no entraré a parlar de la facilitat d'aparició de malalties zoonòtiques (el 60% de les malalties que patim les humanes són transmeses pels animals) o de l'excés en l'ús d'antibiòtics que produiran resistència (més del 70% dels subministrats l'Estat Espanyol són per al bestiar, cada quilogram de carn de la indústria ramadera espanyola que arriba als consumidors pot presentar fins a 400 mg d'antibiòtics).

Subvencions i ajudes al sector

De les ajudes de la PAC (Política Agrària Comuna, són subvencions que la Unió Europea concedeix a algunes de les seves agricultores i ramaderes), el 70% es destinen a la producció d'aliments per a animals, o es dirigeixen directament a les productores de bestiar. També hi ha campanyes finançades amb diners europeus com #Letstalkaboutpork o #haztevaquero, on s'inverteixen milions amb diners públics la major part per a promocionar el consum de carn, que ja es consumeix per sobre de les recomanacions sanitàries.

Alhora, cada any hi ha convocatòries d'ajudes al sector carni a Catalunya. D'aquesta manera aquest sistema d'explotació animal, laboral i de la natura, el financem entre totes. Per a la producció de carn existeixen subvencions directes, però també cal sumar-hi les subvencions del cereal que s'utilitzarà per a alimentar el bestiar. Si sumem aquestes dues línies de subvencions, veurem que per exemple més de la meitat dels costos de produir carn de porc estan subvencionats. També hi ha ajuts a la reducció de l'impacte ambiental (com els ajuts a la gestió del purí).

El Parlament de Catalunya diversos cops ha "mostrat el seu ple suport a la indústria càrnia catalana, comprometent-se a continuar treballant pel seu desenvolupament, donant ple suport als ramaders i els productors del sector carni, un dels motors de l'economia catalana".

Això es fa a través d'ajuts directes en forma de subvencions, però també amb la promoció d'aquests productes (cada any s'inverteix en campanyes de promoció de la carn i els seus derivats). Per exemple, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural està realitzant ara un programa de consum de llet a les escoles, tot i que hi ha molts estudis que conclouen que no és cert que sigui beneficiós el seu consum a partir de certa edat, sinó al contrari.

Rentada de cara i lobbys de pressió

I perquè aquesta obsessió per donar suport (econòmic, estructural, ideològic) a un sector tan nociu en molts aspectes? Perquè darrere hi ha un gran negoci i per tan grans interessos econòmics. El "negoci de la carn" inclou a la ramaderia industrial, escorxadors i la indústria elaboradora. També la indústria de pinsos, la farmacèutica animal i la de pesticides i els agroquímics.

La relació entre la investigació científica i mèdica i l'esponsorització d'aquestes és, arreu, molt delicada i sovint mostren un biaix clar (com va passar amb el tabac). Una gran quantitat de professionals de la medicina (amb relacions amb el sector carni) s'han pronunciat en la seva defensa. Igualment han aparegut estudis i guies elaborades per entitats o institucions "enfocats a impulsar el coneixement, la divulgació i la formació" que tenen una clara voluntat de generar un discurs a mida. Per exemple, La carne y la salud en niños y adolescentes elaborat per la Fundación Lafer (a la seva pàgina web diuen obertament que tenen aliances amb Coca Cola, llet Pascual, o InterPorc). Parlant d'InterPorc, aquesta entitat sense ànim de lucre que vol valoritzar el sector porcí té una línia de treball sobre formació i congressos per a personal sanitari sobre salut i ha realitzat diversos tallers a escoles sobre cuina saludable. També va firmar en el 2018 un conveni de col·laboració amb la Sociedad Española para el Estudio de la Obesidad (SEEDO) que tenia com a principal objectiu "col·laborar en la promoció i la divulgació d'una alimentació saludable i equilibrada, així com ressaltar els beneficis del consum de carn de porc.

A tot això cal sumar-hi la inversió publicitària, que no és poca, i el tractament als mitjans de comunicació (també molt dependent dels patrocinis). Tot sumat, han aconseguit calar alguns missatges a la societat com que la carn és un aliment necessari per portar una vida saludable, que el problema de l'alimentació malsana és un problema individual de mals hàbits, sedentarisme i manca d'exercici o que no hi ha evidències científiques entre el consum excessiu de carn i malalties.

Ja per concloure, la indústria càrnia no només tracta als animals com a objectes, com a mercaderia (unitats de producció, caps), sinó que també ho fa amb les persones. És perjudicial per als animals, per al medi ambient i per a la salut. Tenint en compte que la previsió del consum de carn augmentarà considerablement en els pròxims anys (a Catalunya es van consumir el 2019 44,6 kg de carn per persona de mitjana) i, amb ell, els seus impactes, cal que rumiem molt bé quin paper volem jugar en aquesta qüestió. Suposant que no tinguéssim en compte el patiment i la crueltat en el fet del consum de carn i penséssim que l'alternativa és la carn ecològica, perquè és menys perjudicial per al medi ambient, és evident que és impossible produir la quantitat de carn necessària per abastir-nos amb el model ecològic amb el consum actual (val a dir que hi ha forces estudis que diuen que els costos climàtics entre els dos tipus de produccions són similars). Per tant d'opcions en queden poques…

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació