De fredes i calentes

«Es presenta un estiu estrany, i, pel cap baix, complicat. Els últims temps, n’hi ha hagut de fredes i de calentes»

per Blanca Busquets, 27 de juliol de 2021 a les 08:00 |
S’acaba la temporada i es presenta un estiu estrany, i, pel cap baix, complicat. Els últims temps, n’hi ha hagut (i n’hi ha) de fredes i de calentes. 

Fredes:

- Suspès el Festivalet del Collsacabra. Sap greu però no es podia fer i, en un moment de màxima explosió de casos de Covid 19, el principal, no cal dir-ho, és la salut i la vida de les persones.

- Incertesa per la Festa Major. Què es podrà fer i què no. I a mi, si voleu que us digui la veritat, el que més em preocupa d’aquest fet, és la feinada, potser frustrada (espero que no!), dels joves extraordinaris que componen, de manera ben voluntària, la nostra Comissió de Festes. La seva incertesa, el seu patiment, el seu “contractem o no contractem?”, i la cara de decepció si finalment tot allò que estaven organitzant no es pot dur a terme. Ja ho veurem, però, sigui com sigui, sempre amb vosaltres, Comissió!


Calentes:
- Es va fer el foc de Sant Joan amb la flama que va venir del Canigó
. No hi ha festa més bonica. A Cantoni, sembla que tothom cremi tot el que li ha molestat durant l’any, fem una foguera immensa. I la Comissió de Festes (sí, la mateixa de la Festa Major), ofereix sopar, amb botifarra inclosa. I els nens duen la il·lusió als ulls tirant coets i petards. I hi som tots, els que ens veiem cada dia i els que fa molt que no.


- Va passar per Cantoni en Jordi Turull, que, tot buscant la llibertat, recorre caminant bona part de Catalunya. El vam rebre amb aplaudiments, un punt d’avituallament i amb l’alegria de saber-lo lliure com la de saber-los-hi a tots els altres que han romàs tancats amb ell. Va ser un moment màgic.

- Hi va haver festa al Roc. Em direu que per què esmento la festa d’un bar, però és que a Cantoni no n’hi ha tants, i en Jose i la Laia, els propietaris, són especials, molt. Des del primer dia ho han fet tot per Cantoni. I, quan celebren l’aniversari, ara el que fa 7, per aquestes èpoques, porten un grup que ens fa cantar i ballar rock&roll al mig del carrer. I hi tornem a ser tots. Com una pinya, com la pinya que som.

N’hi hauria més, que farien aquest article inacabable. Però aquesta ja és una bona mostra del que és Cantoni. La primera part de l’article, la de les fredes, espero que surti aviat de la nevera i, a temperatura ambient, vagi recuperant el color que es mereix.

I vosaltres també. Que ja n’hi ha prou de tant patir. Sigui com sigui, segur que us sabreu fer un bon estiu. Fins aviat. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat unes quantes novel·les, entre les quals Presó de Neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014) i, l’última, El Crit (2019). Els seus llibres han estat traduïts a diverses llengües.

Web: www.blancabusquets.cat
@blancabusquets
23/11/2021

​Jeroglífics Endesa

11/11/2021

​Les fagedes no cremen

26/10/2021

​El seu Liceu

14/10/2021

​Boscos que parlen

28/09/2021

​Adeu a un amic

16/09/2021

​Bravo CantiBalli

27/07/2021

De fredes i calentes

13/07/2021

​Un fil de seda

15/06/2021

Art que amaga art

25/05/2021

​El fenomen Foradada

Participació