OPINIÓ

Ja n'hi ha prou!

«Ens hi juguem la possibilitat d'aconseguir que algun dia aquest estat esdevingui un estat de dret i una democràcia, formal, burgesa, però democràcia»

per Gabriela Serra, 17 de juliol de 2021 a les 20:05 |
La tortura, quan és practicada per funcionaris de l'estat, no es pot considerar un simple abús d'autoritat o un acte de violència injustificada i il·legal que trenca unes regles. Per la seva naturalesa i pels seus objectius constitueix un crim de lesa humanitat en la mesura que busca de manera premeditada, conscient i organitzada l'anorreament de la voluntat de la persona presa, mitjançant el dolor físic, el terror i la humiliació.

En el cas espanyol aquesta pràctica, normal durant el franquisme, s'ha mantingut com a praxi usual i normalitzada en determinats escenaris, amb freqüències i intensitats variables, arribant fins a l'assassinat (Aguirre, Zabalza) i al segrest i desaparició (Lasa i Zabala, etc.-).


Malgrat els milers de denúncies i els nombrosos informes d'organismes internacionals i fins i tot sentències del TEDH, membres de la Guàrdia Civil i d'altres cossos policials han continuat emprant aquesta arma contra enemics considerats especialment perillosos. Això sí, emparats per una xarxa de complicitats que configuren un sistema del qual formen part, a més de les jerarquies policials i militars, sectors importants de la magistratura, de la política i de la premsa. Lamentablement també amb el silenci -per no parlar de col·laboració- de cert personal sanitari i administratiu. Aquest sistema, coincident amb les estructures fonamentals de l'estat espanyol, ha garantit fins ara la impunitat gairebé absoluta dels responsables directes d'aquesta pràctica innoble.

La normalització de la tortura al Regne d'Espanya està avui dia gràficament representada amb la presència d'un ministre d'interiors -assenyalat en sis ocasions per la Justícia europea per no haver investigat denúncies de casos d'una evidència aclaparadora- i per l'escassa atenció que premsa i opinió pública –per no parlar de fiscalia i judicatura– estan dedicant a les declaracions de víctimes basques arrossegades com a imputades davant de l'Audiència nacional (ex-Tribunal d'Ordre Públic del franquisme, també cas únic en Europa).


Especialment preocupant i indicatiu de la superficialitat de la cultura democràtica de tot un país, ha estat i és la tebiesa de les reaccions o els silencis de massa sectors de l'auto anomenada esquerra i de bona part dels moviments feministes o de defensa dels drets civils davant el relat de dones sotmeses a maltractaments denigrants, abusades sexualment, humiliades i agredides en dependències de la Guàrdia Civil. No podem restar en silenci davant les esgarrifosses declaracións de l'advocada Nadia Ziriarran... una entre tantes altres.

Obligades a declarar sense cap ni una de les proteccions que la llei hauria de garantir a les víctimes de delictes de gènere, assetjades per mitjans de comunicació i la nombrosa opinió pública d'extrema dreta que campa pels seus respectes a l'estat, els seus testimonis no han trobat el ressò que calia esperar en els sectors progressistes de la nostra societat.


I tanmateix ens hi juguem molt. Ras i curt: ens hi juguem la possibilitat d'aconseguir que algun dia aquest estat esdevingui un estat de dret i una democràcia, formal, burgesa, però democràcia. És a dir, amb garanties de salvaguarda d'una sèrie de drets i no aquesta mena de paròdia que per conveniència econòmica i geoestratègica els altres estats de la unió europea van acordar homologar.

I, sobretot, ens hi juguem que una societat educada en l'adoració o l'acatament cap a l'ordre establer i a l'autoritat que l'encarna, pugui esdevenir un poble madur format en principis i valors de respecte escrupolós de les llibertats individuals i col·lectives, de la dignitat humana, de la vida.

Ja és hora que totes les organitzacions i moviments polítics i socials que tant ens omplim la boca amb eslògans antipatriarcals, antiracistes o de defensa de la democràcia, ens plantem i assenyalem, acusem i condemnem la llarga cadena de responsables d'aquests crims de lesa humanitat. Sí, estic molt indignada, Ja n'hi ha prou!

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació