OPINIÓ

De tanto que te quiero, t’abonyego

«Espanya no perdona. I no ens estima perquè mai no ho ha fet. Només ens domina i obté de nosaltres tot el benefici que pot»

per Josep-Lluís Carod-Rovira, 23 de juny de 2021 a les 20:00 |
Es veu que Espanya ens estima. A nosaltres! Ens ho diu el president del govern espanyol el mateix dia que un grup de catalans han d'acudir a la Ciutat de la Justícia, imputats pels fets del primer d'octubre, quatre anys després. El dia abans que l'activista Lluís Pastrana hagi de fer el mateix, a Tarragona, per haver penjat una pancarta en un balcó, o bé, a Lleida, l'exbatlle d’Alcarràs. I amb ells, tres mil persones més que s’arrisquen a penes de presó, inhabilitació per a càrrecs públics, retirada de passaport o multes abundants que poden significar la misèria econòmica per a moltes famílies.
 

Hi ha amors que maten. I el d'Espanya n'és un. No dic pas que, avui en dia, mati físicament, però sí que pot fer-ho civilment, econòmicament, democràticament. Tota l'estructura de l'Estat espanyol, les institucions i organismes diversos a tots els nivells, està al servei d’una sola idea: la unitat territorial de l'Estat, com fa segles, mitjançant la Inquisició, ho estava al servei de la unitat catòlica d'Espanya. Tots els dissidents de l’ortodòxia, religiosa ahir, politiconacional avui, són culpables d'apartar-se de la veritat oficial i, doncs, ho han de pagar.
 

La diferència amb fa dos segles, tres, quatre o cinc, és que, mentre en aquell moment, la repressió dels heterodoxos s'exercia mitjançant un sol organisme i un tribunal únic, avui aquesta funció té tots els organismes, institucions, cossos civils, militars, judicials, policials, administratius, religiosos i tota una xarxa comunicativa, totalment al servei d’una sola causa: la unitat d'Espanya i la persecució dels que tenen una idea distinta de l’amor i la convivència entre els pobles, partint no de la dominació, sinó de la llibertat.
 

T'estimo, diuen els maltractadors a les seves parelles, abans d’agredir-les físicament, humiliar la seva dignitat, treure'ls la llibertat, fer-los la vida impossible i condemnar-les a un patiment constant i, de vegades, també treure'ls la vida mateixa. Creuen que l’altra els pertany i, doncs, que només té dret a fer allò que a ells els plau o els convé, ignorant que, potser, no és el que plau o convé a l'altra. La maté porque era mía, assegura una de les frases masclistes més castissa. Però, si t’estimes algú no el mates, ni li pegues, ni li negues el dret a viure en llibertat, perquè cap persona ni cap poble pertany a cap altra persona, ni a cap altre poble.
 
Si Espanya ens estima, per què ens persegueix i ens vexa diàriament la llengua, per què oficialitza el secessionisme lingüístic, per què n'impedeix l’ús oficial a les institucions europees i a casa nostra mateix? Per què ens condemna a una sagnia econòmica permanent que ens nega el dret a una qualitat de vida superior, a una socialització del benestar material, cultural i democràtic a tots els que vivim aquí? Per què, si ens estima, manté un sistema d'infraestructures contrari als nostres interessos, només perquè no coincideix amb els de les elits i la casta que tenen Madrid com a referència, encara que sigui desvertebrant-nos el territori? Per què ens frena el progrés social amb un centralisme tant ridícul com incompetent per resoldre problemes? Per què limita, permanentment, la nostra llibertat d'expressió i ens impedeix de decidir, a nosaltres, el nostre futur, i s’obstina a decidir-lo ella, Espanya, si resulta que ens estima?
 
Espanya és allò que no som nosaltres: un Estat. Per això el seu govern va fixar, intel·ligentment, la data del dilluns 21 de juny per venir a la capital catalana amb 9 indults a la maleta. Precisament el mateix dia que, hores després de la funció del Liceu, el Consell d’Europa demanava a Espanya l’alliberament dels presos independentistes, la retirada de les euroordres que amenacen els exiliats de la mateixa orientació política i la fi de la repressió sobre milers de persones per declaracions i fets relacionats amb la llibertat d’expressió i el referèndum del primer d’octubre. A Pedro Sánchez li convenia anunciar l’indult dels 9 presos per indultar-se ell i el seu govern als ulls d’Europa -com els franquistes amb l’amnistia del 1977- i, alhora, perquè necessita sempre els vots obtinguts a Catalunya per  poder governar, ben al contrari del PP.
 
És molt significatiu que en contra del posicionament del Consell hi hagin votat espanyols, turcs i àzeris i parlamentaris d'ultradreta, malgrat els intents desesperats d’Espanya per impedir-ne un resultat condemnatori tan evident. I, més encara, que com ha recordat el relator del text, el socialista letó Boris Cilevics, poc sospitós, doncs, de ser de dretes, Turquia i Espanya són els únics Estats dels 47 que integren el Consell d’Europa que mantenen, el 2021, presos polítics en els seus territoris.
 
El bac que s'ha fotut l'Estat ha estat tan considerable que, per aquest motiu, la majoria de mitjans de comunicació espanyols, tan dependents de grans grups financers i de les subvencions del BOE, han evitat la informació d'una notícia tan adversa per a la imatge exterior d’Espanya, o bé l'han desfigurada o manipulada, per tal de disminuir l'abast real d'una desautorització tan colossal. Posar Espanya al costat de Turquia, no és ben bé allò que més n’afavoreix l’assimilació a la noció de democràcia plena o d’Estat de dret.
 
Ja no és només, que no és poc, el Consell d’Europa. Abans han estat el relator de l’ONU sobre detencions arbitràries, els tribunals alemanys, belgues i escocesos, el Tribunal General de la Unió Europea, o bé, en l’àmbit no institucional, la mateixa Amnistia Internacional. En una imatge que ha estat recordada ça i lla, aquests dies, Espanya fa pensar en el conductor temerari la supèrbia i ceguesa del qual, circulant per l’autopista en direcció contrària, el duu a creure que són els altres els que s’equivoquen.
 
Espanya no perdona. I no ens estima perquè mai no ho ha fet. Només ens domina i obté de nosaltres tot el benefici que pot, encara que sigui amb el preu altíssim de perjudicar la seva credibilitat democràtica davant del món, com ho reflecteixen aquests dies els mitjans de comunicació dels cinc continents. Quan més de trenta premis Nobel d’Economia i nombrosos noms de prestigi internacional han hagut de sortir en defensa del conseller Mas-Colell i la repressió econòmica de què és objecte, com en són i en seran tants compatriotes, Espanya hauria d’aturar-se, uns instants, i reflexionar si aquest és el camí adequat.
 
També nosaltres hauríem de fer-ho. L'acció internacional és fonamental per al triomf de la nostra causa emancipadora, però ningú no pot fer la nostra feina per nosaltres, ningú no ens traurà les castanyes del foc per més raó que tinguem, ningú no pot substituir l'imprescindible compromís de la societat catalana amb el seu futur en llibertat. Sense mobilització popular, iniciativa coratjosa i desobediència civil, per quins set sous algú hauria de seure a negociar? Si no som un problema i sí, només, una anomalia transitòria que es pot resoldre amb 9 indults, no tindrem mai una solució. No es tracta que ens estimin, sinó que ens respectin. I el respecte ens l’hem de guanyar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Josep-Lluís Carod-Rovira
Cambrils, 1952. Filòleg i escriptor. Ha estat conseller en cap i vicepresident del govern de Catalunya, diputat al Parlament i diputat electe al Congrés de Diputats d'Espanya. Ha dirigit la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra.  Autor d'una quinzena de llibres, dirigeix la col·lecció divÈrsia, Biblioteca Bàsica dels Països Catalans. Membre de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i de l'Agència Catalana de l'Arengada (ACA), li agrada la mar, llegir, escriure, viatjar, passejar, l'allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots de la Montserrat Coll, la ironia i l llibertat. És pare de dos fills i una filla i avi de tres néts i una néta.
 
21/07/2021

Votar divideix?

14/07/2021

Existeix l’autodeterminació?

07/07/2021

D'independència i ideologies

30/06/2021

El gat Diplocat

23/06/2021

De tanto que te quiero, t’abonyego

16/06/2021

Ideologies esfilagarsades

09/06/2021

Provincianisme idiomàtic

02/06/2021

Ñ, la darrera salvatjada

26/05/2021

Neocolonialisme?

19/05/2021

La seguretat de Puigdemont

Participació