OPINIÓ

I ara què?

«Algú creu que l'Estat, amb complicitat de part del PSOE, no continuarà utilitzant el poder coercitiu policial-judicial per escarmentar els actuals 3.000 represaliats?»

per Josep Huguet, 22 de juny de 2021 a les 20:52 |
No dedicaré més que aquesta línia a mostrar la meva perplexitat per la coincidència en la valoració negativa dels indults per part de la dreta espanyolista i de l'independentisme més radical dels cupjuntaires. Els indults arriben perquè el pilar de centredreta del règim (el PSOE) ha quedat sol davant d’una oposició tardofranquista de discurs ayusista i davant del degoteig de males notícies internacionals que estan deixant Espanya a l'altura de Turquia. Així que el que per Sánchez pot vendre's com a jugada tàctica, alhora també ho pot fer l'ala més hàbil de l'independentisme.

És clar que ni una part ni l’altra renuncien als seus objectius estratègics: recompondre la unitat espanyola o assolir el poder d’autodeterminació. L'indult des de Madrid es presenta com a magnanimitat unilateral per no reconèixer la creixent distància d’Europa del marc legal espanyol i especialment de la seva aplicació per part del directori policial-judicial. Deixem, doncs, que els que insisteixen a veure el got mig buit continuïn buidant-lo amb el seu derrotisme. I els altres, enfilem allò que tot està per fer, tot és possible.


Abans que res, l'esvoranc de l'indult i la resolució del Consell d'Europa comporten la necessitat que, sense abandonar la lluita per l'amnistia i l'autodeterminació, situem alguns objectius assolibles en el curt termini que modificarien les regles del joc homologant-les amb democràcies més avançades. Aquests objectius, alguns dels quals havien estat assumits pel mateix PSOE i, no cal dir, per Podem, ara són exigits per Europa: revisió del codi penal per fer desaparèixer sedició i rebel·lió, supressió de la llei mordassa, modificació dels mecanismes d’elecció de les cúpules del Poder Judicial, auditoria independent sobre el funcionament d’organismes com el Tribunal de Comptes, culminació dels processos d’investigació de les trames de corrupció i de clavegueres de l’estat, depuració del franquisme dels cossos militars i policials, aixecament de l’opacitat dels arxius franquistes, etc.

En segon lloc, cal reclamar que la part governamental espanyola en la comissió mixta resolgui litigis històrics competencials i que concreti alguna proposta creïble per la taula de diàleg, que no sigui la repetició de l'Estatut retallable. Posar el nom de Tarradellas a l'aeroport del Prat significa que el PSOE és capaç de proposar el model Tarradellas de relació bilateral d'un Estat català, amb concert econòmic, una presidència com a màxima autoritat a Catalunya i competències blindades en llengua, cultura, ensenyament i comunicació? Que diguin què proposen i com es posa a votació la independència i la seva proposta.


En tercer lloc, però no en l'ordre del calendari, partits i entitats catalans haurien de dissenyar plans estratègics perseverants per ocupar i desbordar tots els espais de llibertat i apoderament que pot donar la realitat social, econòmica, cultural i comunicacional del país. Així com compartir alguns objectius amb els demòcrates de la resta de pobles de la península i especialment amb aquells que s’estan veient perjudicats pel model d’Espanya radial i concentrada a Madrid.

I una darrera cosa sobre la qual em repeteixo. La dicotomia diàleg-confrontació no porta enlloc. Situar un calendari de dos anys de diàleg i després s’insinua que aquesta vegada sí la unilateralitat, falseja tant les expectatives del diàleg com les de la confrontació. La bandera del diàleg s’ha de brandar sempre ensems que la construcció continuada de contrapoder. O és que hom creu que l'Estat, amb complicitat de part del PSOE, no continuarà utilitzant el poder coercitiu policial-judicial per escarmentar els actuals 3.000 represaliats i els que poden venir, mentre s’asseuen a la taula?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Josep Huguet
Enginyer i historiador manresà. Va ser diputat des del 1995 al 2004 i conseller de la Generalitat des del 2004 fins al 2010. A Twitter: @Josep_Huguet.
20/07/2021

Prendre'ns la mida

06/07/2021

La trinxera del consum

22/06/2021

I ara què?

08/06/2021

La prosperitat

25/05/2021

No toqueu Tarradellas

11/05/2021

PSOE, cara o creu

27/04/2021

Desgovernamentalitzar?

13/04/2021

Si no és demanar massa

30/03/2021

I després, què?

16/03/2021

Les pedres que no piquen alguns que bramen

Participació