OPINIÓ

Temps de redarquia

«La recuperació ha de ser forçosament reformista per la necessitat urgent de lluita contra les desigualtats i el canvi climàtic»

per Marina Geli, 14 de juny de 2021 a les 20:00 |
La pandèmia de la Covid-19 ha evidenciat la urgència de nous models organitzatius en tots els àmbits i escales. En els àmbits polític, econòmic i social, mundial i localment. Les persones estan hiperconectades i els models de lideratge jeràrquics tradicionals caducs. Redarquia versus jerarquia. Si l'impacte pandèmic i sindèmic (causes i conseqüències socioeconòmiques) de la Covid-19 no serveix per accelerar els lideratges i organitzacions redàrdiques, el propòsit de tenir cura de les persones i el medi està orientat al fracàs.

Les dades estadístiques de Covid-19 indiquen que s'han declarat més de 175 milions de casos al món i 3,7 milions de persones han mort. Els EUA, Argentina, França, Brasil, Espanya, Itàlia i Regne Unit són els estats que han declarat més casos per 100.000 habitants. Brasil, Itàlia, Polònia, Regne Unit, Colòmbia, Argentina, EUA, Mèxic, Espanya i França són els països amb més persones mortes per 100.000 habitants. A Europa, més d'1,2 milions de persones mortes. En aquest moment Sud-amèrica i el Carib són els territoris amb més transmissió. La possibilitat de diagnòstic, tractament i declaracions són molt desiguals en el món. Hi ha, doncs, molta infradeclaració en molts estats. La vacunació segueix a ritme alt només en algunes parts de la geografia mundial. Israel gairebé el 60% de la població amb dues dosis, als EUA i el Regne Unit, el 44%, i a Europa, entorn del 25%.


Les dades a Catalunya indiquen: 9% de la població amb infecció declarada (molt superior per manca de test a la primera onada), 22.222 persones mortes de la COVID19 des d’inici de la pandèmia a principis del 2020. 44% de la població total almenys amb 1 dosi, 3,35 milions de persones (55% dels de més de 18 anys), 26% amb dues dosis, arribant a dos milions. Risc de rebrot de 88, taxa de reproducció de contagi de 0,93% i percentatge de positius, 3,3%. 50 persones hospitalitzades i 181 a les UCI. Disminució de la mortalitat i de la gravetat importants i més lenta de la transmissió.

La caiguda del PIB durant la pandèmia va ser de l'11,4% a Catalunya i els efectes sobre l'ocupació, molts severs. Encara més de 100.000 persones en ERTO o atur (12%) per damunt de les xifres prepandèmiques on ja existien problemes d’atur alt estructural (molt superior a la mitjana europea) i precarietat laboral, sobretot en joves i dones. La caiguda de les emissions de CO2 va ser superior al 16,21% durant l'any 2020 a expenses de la baixada dràstica del consum de combustibles fòssils degut als confinaments i la mínima activitat econòmica i mobilitat privada i comercial. Ara podem tenir un efecte rebrot de la contaminació que pot empitjorar l'emergència climàtica si no accelerem els canvis cap a consums sostenibles i energies renovables. 


Com, doncs, farem que les immenses lliçons de la pandèmia n'orientin cap una nova manera d’organitzar-nos? Redarquia. Quins són els reptes de Catalunya, quins són els propòsits necessaris i majoritaris? Recuperació verda a escala humana i exercici de la llibertat nacional. La recuperació ha de ser forçosament reformista per la necessitat urgent de lluita contra les desigualtats i el canvi climàtic. I l'aspiració d'acabar amb la repressió (exili, presó i represaliats) per voler exercir el dret a l'autodeterminació.
 

José Cabrera, enginyer format a la Universitat Politècnica Catalunya (UPC) publica l’any 2014 Más allá de la jerarquía, redarquía, com a model de lideratges i organitzacions horitzontals en un món interconnectat, amb un enfocament sistèmic. Molt enfocat a empreses que puguin utilitzar la tecnologia, és totalment extrapolable a la política, a les administracions, a qualsevol organització i comunitat d’interessos compartits.

Un principis bàsic de la tesi del model redarquia és compartir el propòsit. Què volem fer junts, quines són les aspiracions compartides i personals? Més propòsit i menys retòrica. Acordar que col·laborar és millor que compartir i podem arribar abans als objectius individuals i grupals de valor acordats. Més confiança i menys control. Més innovació i menys obstaculitzar la creativitat i la passió pels fets. Més transparència i integritat que opacitat com a forma de control del poder.

Quins són els modes de lideratge necessaris per l'acció més que la recreació de la planificació teòrica? Aquells que són capaços d'aplegar per un propòsit compartit a les majories de persones compromeses, de construir sentiment de pertinença. Persones que liderin sense por a l'autogestió de les persones i equips, que no neguin l'emergència i les incerteses.

Els lideratges han de coordinar equips més horitzontals, empènyer i donar valor a l'esforç de les persones sense sacrificar la creativitat, la dissidència compromesa, constructiva en el propòsit i no anul·lant la passió per la feina. Orientats a resultats i a aportar valor i no a la recreació dels processos interns.

Els líders redàrquics sempre s'orienten a l’essència, a la missió i anticipen la visió i ho comparteixen amb els equips o societat per donar sentit al treball diari. No perden autoritat sinó que són reconeguts i saben compartir i difondre les autoritats a través de la confiança. Exercir el poder a través de la xarxa redàrquica, acumulant autoritat.
Cal que posen el focus a les persones, a tenir cura d’elles. La història indica que les societats, administracions, organitzacions, empreses i famílies que millor funcionen són les que saben motivar, crear, retenir, compartir coneixements, talent. Aquests són les que són capaces d'innovar, de fer bon ús de les tecnologies i retornen a la societat valor.

Tenim una societat a Catalunya amb propòsits socials i nacionals compartits? Sí. No perdem el sentit d’essència i identifiquem lideratges redàrquics i esdevenim una verdadera societat en xarxa. Lluny dels lideratges jeràrquics per més populars que puguin ser. El trumpisme és regressió. No donem més altaveus als lideratges simples, messiànics, narcisistes. Cal continuar fent i alhora fer reset per decidir com organitzem la redarquia. Però no fem del reset l'espai de confort teòric.

Rellegim, seguim a José Cabrera, a Marcelo Márquez (Gestión del Talento, Liderazgo, gestión de equipos redarquía), a Adela Cortina (Neuroética y Neuropolítica. Etins Cosmopolita: una apuesta por la cordura en tiempos de pandemia) i a Carles Grau, CEO de Mobile Word Capital (MWC). Serveix per la Governança mundial, per a Europa, per a Catalunya, pel sistema de salut, l'educatiu i el social, per prioritzar la salut mental i per a qualsevol organització o comunitat propera.

Com el "jo" i el "nosaltres" ens connectem dependrà el compliment dels propòsits.
Podríem demanar a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) que incorpori la paraula redarquia al Diccionari de la Llengua Catalana. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Marina Geli
Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació, coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista. A Twitter: @marinageli.
26/07/2021

L'avortament a Catalunya

12/07/2021

Cinquena onada

28/06/2021

Variant Delta Covid-19

14/06/2021

Temps de redarquia

31/05/2021

Postcovid

17/05/2021

Raons socials i nacionals

03/05/2021

Cal vacunar els menors de 18 anys?

19/04/2021

Generalitat i acció concertada

05/04/2021

Quarta onada?

22/03/2021

Control, recuperació i reformes

Participació