OPINIÓ

20 mesures pel Pacte Nacional per la Llengua

«Esperem que administració, ciutadans i altres agents del país facin de la llengua novament un punt de trobada obviant els marges ultres»

per Arnau Rius Llorens, 26 de maig de 2021 a les 20:04 |
Una de les grans notícies del nou govern és que en el pacte que ERC i Junts van tancar per posar en marxa la legislatura s'hi inclou la intenció de dur a terme un Pacte Nacional per la Llengua. Ja tocava, celebrem-ho. A més, el president Aragonès va mencionar la crisi lingüística en la seva presa de possessió feta a Palau. Cal arremangar-s’hi més d'hora que tard i posar-se el xip que aquest pacte transcendeix les possibles tibantors estratègiques entre ERC, Junts i la CUP; i que fins i tot si van mal dades, aquest compromís ha de tirar endavant i marcar el futur lingüístic del país en aquest segle.

Ha arribat el moment d’adaptar el nostre esdevenir lingüístic a la globalització, deixar enrere els mantres més desactualitzats del segle passat i falcar-nos el futur dins del nostre propi territori. Cal que totes les conselleries s'hi impliquin i ens hem de trencar el cap perquè Comuns, PSC i grans entitats del país formin part d’aquest punt d’inflexió, o si més no, que en subscriguin les parts troncals.

 
Els flancs a treballar són molts i no poden recaure només en el Departament de Cultura o en la Direcció General de Política Lingüística, que haurà de ser la ròtula de tot plegat, però que no se la pot deixar sola a un racó amb l'espasa de Dàmocles lingüística a sobre. Les àrees d’impacte lingüístic són moltes. La primera que ve al cap és la de l'audiovisual on s'albira una sacsejada a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (que implicarà lleialtat entre socis de govern) i en com aquesta és capaç de repartir joc al sector, produir més i catalogar-ho millor, treballar amb les altres televisions del domini lingüístic, i sobretot, arribar al públic infantil i jove.


Així i tot, no tota la responsabilitat audiovisual ha de recaure sobre la CCMA, i des del Departament de Cultura podrien dotar-nos d'altres estructures capaces de generar -àgilment- contingut audiovisual per ser abocat a la xarxa, és a dir, finançar creadors i connectar-los amb el seu públic potencial. També en el sector audiovisual, tenim la llei del cinema per desempolsegar i a la vegada s’haurà d’estar pendent de la transposició de la directiva europea sobre l’audiovisual (que diferents agents del país ja treballen) des d’on posar els fonaments per poder interlocutar des d'una posició de força amb Netflix i companyia per tal que incorporin el català i produccions en català als seus catàlegs, que també requerirà una tasca prèvia per part de l’administració per ordenar el calaix de les versions ja doblades, ja que ara per ara no estan ben inventariades.
 

Altres àrees de treball són també les relacionades amb el compliment del Codi de consum en aspectes com l'etiquetatge de productes, que és on s’acaba decidint si al carrer direm civada o avena, estar pendents de la retolació dels establiments i fer tasques informatives sobre l’obligatorietat de fer-se també en català (cada cop hi ha més botigues retolades només en anglès), traient-nos complexos de sobre i no deixant les sancions congelades pel que pugui dir un titular o els partits que no tenen cap possibilitat de governar Catalunya; qui vulgui governar ha de guanyar eleccions.
 
En l'àmbit sanitari, com que sortosament el nostre sistema es val de nouvinguts per funcionar i donar un servei públic essencial, s’haurien d’activar protocols seriosos per tal d'oferir cursos de català i de bona praxi professional davant dels pacients, donant períodes de gràcia d’un parell d’anys als professionals recentment incorporats que no puguin acreditar el nivell C1, per tal que puguin aprendre el català progressivament i afiançar-se en el seu lloc de feina. A més, caldria visibilitzar els drets lingüístics dels pacients i agilitzar les bústies de queixes dels centres mèdics que reben diners públics.
 
Pel que fa a mesures educatives, seria necessari un pla d’impacte lingüístic en el lleure infantil i juvenil, reimpulsar la immersió lingüística mitjançant una prova nacional d’oralitat que indiqui les zones calentes on aplicar mesures per tal d’anivellar les competències lingüístiques de tots els catalans, i no donar el nivell C1 a qui no sigui capaç d’aprovar l’examen de nivell corresponent.

A més, cal formar als professors de primària, secundària i formació Professional en com funcionen els sistemes d’immersió, facilitar protocols d’actuació als directors, i auditar als inspectors que han de donar compliment a la llei. Un aspecte molt important del sector educatiu és la necessitat de crear i connectar el contingut en català amb els professors perquè el puguin fer servir amb els alumnes. Això inclou des d'audiovisual fins a la creació de materials formatius de Formació Professional moderns i en català (videotutorials, infografies, etc.), per tal de ser emprats a classe -actualment molts llibres d'FP no existeixen en català-, i durant la vida laboral.

L'FP i els derivats formatius tipus bootcamps que en podrien penjar, haurien de ser un pol emissor de continguts en català: la descronificació de l’atur juvenil i la connexió d'aquest amb els nous sectors econòmics emergents són també clau pel futur de la llengua i les empreses haurien de ser bonificades si treballen amb alumnes del nostre sistema educatiu, que a la vegada connecta amb deixar enrere l'economia low cost que tant de mal ens fa.
 
Un altre tema candent a treballar-se i incloure en el Pacte Nacional per la Llengua és la presència del català a les universitats que reben diners públics. Les queixes d’alumnes que expliquen l’incompliment del pla docent anunciat són una constant, i cal prendre mesures perquè s'aturi aquesta mala praxi. Això passa per una formació lingüística als professors per tal que entenguin que no està en el seu poder canviar la llengua d’una classe ja anunciada al pla docent abans de la matriculació.
 
Aquest article en format calaix de sastre només mostra la punta de l'iceberg de les d’àrees i mesures sobre les quals molta gent du reflexionant des de fa anys. Esperem que administració, ciutadans i altres agents del país facin de la llengua novament un punt de trobada obviant els marges ultres. Creieu-me que els professionals que treballem amb els joves d’aquest país i tenim inquietuds sobre la llengua, de ben segur que ens hi implicarem, perquè el que ens ve a sobre ho tenim davant dels ulls.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació