opinió

Populisme, centralisme i despoblament rural

«Qui no desitja la llibertat? Crec que tothom la vol; però quan el pregó l’han dirigit amb populisme desorbitat i la gent ha picat amb gran esperança de disposar-la, els perills que l’envolten són molt perillosos»

per Anton Monner , Gandesa, 7 de maig de 2021 a les 16:30 |
Goso advertir que la victòria de l’Ayuso a la Comunitat de Madrid no serà gens bona per Espanya. No sempre les promeses i els eslògans electorals lliguen amb els resultats posteriors i per això, la base del seu programa al redós del crit de “Libertad” em resulta preocupant.

Els seus assessors han sabut desenvolupar amb èxit allò que volien sentir els madrilenys, encara que l’excusa fos la llibertat. Els ha donat un gran resultat per aconseguir una victòria tant espectacular que, de prosseguir per aquest camí pot encarnar una desigualtat entre els madrilenys i la resta dels espanyols, i de la mateixa societat.


Qui no desitja la llibertat? Crec que tothom la vol; però quan el pregó l’han dirigit amb populisme desorbitat i la gent ha picat amb gran esperança de disposar-la, els perills que l’envolten són molt perillosos. El principi de la llibertat és el contrari a ser esclau quan la persona està subjectada i subordinada a la voluntat d’algú. La pandèmia ha estat l’aparador per vendre una llibertat malentesa; permetre obertura de bars, restaurants, negocis d’oci i gresques de joves arribats sobretot de França ha estat la “llibertat” i el fons del predicament. I, com a conseqüència, a Madrid ha regnat la disbauxa i el descontrol quan als empresaris dels mateixos sectors a la majoria del territori estatal els ha estat negat. Per què a Madrid sí, i a la resta d’Espanya, no?
 

Haurà costat vides, contagis, despeses complementàries per la sanitat i en definitiva més beneficis pels tanatoris. Guanyar les eleccions era el principal i ja s’ha aconseguit amb escreix convocant-ne unes d’anticipades guardant “l’as sota la màniga” quan intuïren l’estratègia a emprar els resultaria favorable. I vet aquí que el populisme s’ha imposat davant el pragmatisme i el sentit comú.

Marxant per aquest camí la societat actual haurà de patir les conseqüències quan la venda del producte no consona amb els resultats finals d’igualtat i fraternitat entre la societat. Hom desitjava que morís més gent a Madrid per la pandèmia que a la resta de les comunitats? No importa la mort d’una quants, si els negocis de l’oci i les funeràries hi ha sortit beneficiats?


Les conseqüències directes de la victòria del populisme madrileny pot significar l’enterrament, a la curta o a la llarga, de Pedro Sánchez i del seu govern. El president del govern haurà perdut en tots els fronts. Es va salvar “in extremis” quan va guanyar el liderat dins el PSOE i amb la formació de govern. Ara sembla que l’extrema dreta, amb la llibertat com a lema, el poden enterrar. Els equilibris que haurà exercit poc li hauran servit. Quan disposava del poder a la mà i el moment era l’adequat no va saber vendre la corrupció estesa pel PP, ha salvat la monarquia copsada per escàndols continuats i no ha resolt els problemes de Catalunya.

Ha perdut grans oportunitats quan tot ho tenia al seu abast i podia ofegar l’ultranacionalisme ressuscitat de mans del PP i de VOX. Li queden dos anys de govern i la pregunta és la següent: podrà aguantar Pedro Sánchez i el PSOE la pressió durant aquest període, si l’Ayuso i el PP continuen emprant aquestes males arts?

I el que em referia al principi, aquesta victòria de l’Ayuso s’ha produït i tindrà les seves conseqüències. Ha arribat per no canviar res i prosseguir pel camí de fer gran Madrid en contraposició a la resta dels territoris estatals. Les grans fortunes d’arreu del país s’hi concentren per pagar menys o no pagar res, com ha succeït els darrers anys, les grans multinacionals faran el mateix i l’Espanya, sobretot la que rodeja la capital, quedarà deserta, pobra i despoblada.

L’economia espanyola radicarà a la capital i des d’allí tothom hi haurà de dependre; serà com els Corredors de la Mediterrània i del Cantàbric que s’han pensat que han de sortir del Km-0. Madrid és Espanya i Espanya és Madrid. Així s’ha venut, com si fos el melic de la terra i ara en perjudici per la resta, el poder que ja impera actualment haurà vençut i les elits madrilenyes cada cop seran més potents en benefici propi engrandint els seus poders en perjudici de la resta. Els desequilibris seran territorials però també els molt rics ho seran més i la resta de la societat més pobra.

Però la llibertat populista i ultranacionalista que haurà vençut al govern més d’esquerres de la història tindrà enfront territoris que no estaran d’acord amb llurs polítiques. El problema de les relacions entre Catalunya i Espanya prosseguirà i augmentarà. València i Balears s’hi poden sumar i altres regions tampoc s’hi poden sentir còmodes.

El nacionalisme madrileny, de tot per mi, encara que sigui contra la resta, no pot tenir cabuda per la resta d’espanyols. Ni que es facin servir altres instruments populistes de confrontació, ja emprats anteriorment, com l’anticatalanisme i la xenofòbia contra els que no estan d’acord amb els poders actuals en el seu benefici, excloents en la resta.

Les amenaces d’afusellar els 26 milions i els ganivets ensangonats mai son camins raonables. El populisme i el nacionalisme excloent no pot ser la norma política pel demà. El respecte ha de tornar a imperar. Estats Units n’és l’exemple. Tant de bo que les aigües tornin a baixar pel seu curs en benefici de tots. L’Ayuso no pot ser l’exemple de res i el canvi de patró de la primera potència econòmica del món, entre les polítiques de Trump i Biden, haurien de servir de lliçó pel futur. Queda l’esperança i crec que no tot està perdut.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació