OPINIÓ

Llibertat o llibertat

«Parlar de llibertat sense parlar del bé comú o de les condicions materials és fer discursos per a ximpanzés d'aplaudiment autòmat»

per Jonathan Martínez, 22 d'abril de 2021 a les 20:00 |
[Aquí puedes leer el artículo original en castellano]

Fa deu anys, quan el 15-M estava a punt de col·lapsar la Puerta del Sol de Madrid, la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Complutense es va convertir en una olla bullint de debats i d'idees. Va ser el novembre de 2010 quan es va emetre el primer programa de la Tuerka en una emissora vallecana anomenada Tele K. Amb una cambra tremolosa i en un plató més aviat domèstic, Pablo Iglesias presenta a tertulians com Ramón Cotarelo o Leo Bassi i comenta la visita del Papa Benet XVI a Santiago de Compostel·la i a Barcelona.


D'aquell llevat ideològic anava a néixer Podemos, que en aquells dies tenia molt de fàbrica intel·lectual. És impossible comprendre les arrels teòriques del moviment sense recordar que en aquells dies Íñigo Errejón caminava ultimant una tesi doctoral sobre les pràctiques populistes a Bolívia. Més enllà de les seves connotacions denigratòries, el populisme no és una altra cosa que un entramat doctrinal, un receptari discursiu per a aquells que aspirin a conquistar majories polítiques.

Va haver-hi un temps en què Antonio Gramsci o Ernesto Laclau van adquirir l'estatus de profetes en els cercles de la puixant esquerra madrilenya. La irrupció de Podemos en les eleccions de 2014 va portar a la premsa generalista a preguntar-se quins dimonis significaven conceptes com a hegemonia o significant buit. El terme peronisme, posaven com a exemple els diaris, és un significant buit perquè pot omplir-se de qualsevol significat. Les paraules casta i poble significaven exactament el que Podem havia dictaminat que havien de significar.


La intenció era lloable i sobre el mapa tots els viatges són plaents, molt més en temps de bonança. L'inconvenient del populisme és que promulga pràctiques tan flexibles que poden emplenar-se també de les idees més reaccionàries. I en aquests temps de contrarevolució conservadora, les elits econòmiques han recorregut al mateix receptari que va deixar a Podemos a les portes de l'assalt celestial.

Comunisme o llibertat, diu Isabel Díaz Ayuso amb els ulls al·lucinats d'un xaman en trànsit. Defensa la teva llibertat, diuen els groupies del franquisme. Llibertat per a triar l'educació dels nostres fills, diuen els apòstols cavernaris del pin parental. Llibertat per a no pagar impostos, diu el youtuber morós. Llibertat per a no vacunar-me, diu la influencer negacionista que totes les televisions adoren.


La noció de llibertat és un significant buit que les classes dominants han emplenat de tota classe d'insensateses fins que els drets han acabat confonent-se amb els privilegis. Parlar de llibertat sense parlar del bé comú o de les condicions materials és fer discursos per a ximpanzés d'aplaudiment autòmat. Al cap i a la fi, tots estimem la llibertat. Però no tots podem pagar-la.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jonathan Martínez
Jonathan Martínez (Bilbao, 1982) és investigador en Comunicació Audiovisual. Col·labora en diversos mitjans com Naiz, Ctxt, Kamchatka, Catalunya Ràdio, ETB i TV3. A Twitter: @jonathanmartinz
17/06/2021

L'esquerra disjuntiva

17/06/2021

La izquierda disyuntiva

03/06/2021

Presos y rehenes

03/06/2021

Presos i ostatges

20/05/2021

L'home sense nom

20/05/2021

El hombre sin nombre

06/05/2021

La digestió del Catoblepas

06/05/2021

La digestión del Catoblepas

22/04/2021

Llibertat o llibertat

22/04/2021

Libertad o libertad

Participació