opinió

Generalitat i acció concertada

«El moment requereix estadistes i deixar la política declarativa i de vol ras, per mirar l'horitzó»

per Marina Geli , 19 d'abril de 2021 a les 20:30 |
Després de més de dos mesos de les eleccions del 14 de febrer encara no tenim nou Govern a la Generalitat ni coneixem els acords i desacords entre ERC, Junts i la CUP. ERC va optar per firmar document amb la CUP abans d'acordar amb Junts o entre els tres.

Podem reclamar transparència, ja que tots tenim corresponsabilitat donat que l'acord de legislatura hauria d'incloure una acció concertada amb la social civil per l'avenç nacional i social. El moment és greu i no podem fer créixer més la indiferència, la incertesa política i l'allunyament i crítica ciutadana.


El resultat de les eleccions va ser clar: participació baixa, 53.5% (molt similar a la participació de les eleccions autonòmiques entre el 1980-2010, sempre entre 54-64%), majoria d'escons independentistes i 52% de vots. PSC guanya les eleccions amb 33 escons empatats amb ERC, Junts 32 escons, CUP 9, comuns amb 8 diputats igual que les darreres eleccions del 2017, caiguda de Ciutadans (de 36 a 6), entrada de Vox al Parlament (11 diputats) i PP en corba descendent només amb 3 diputats.

Hi ha una majoria clarament independentista de nou ratificada des del 2012 i, per primera vegada, amb vots. Hi ha alternatives sí, però, de moment, no prioritzades. ERC durant la campanya i a la nit electoral reclamava un govern independentista amb els comuns. Els comuns han declinat aquesta opció reclamant un govern PSC, ERC i comuns. Les cartes polítiques són damunt de la taula.


La situació pandèmica Covid-19 fora de control a nivell mundial (140 milions de persones confirmades i 3 milions de persones mortes), a nivell Europeu, a Espanya i a Catalunya. La crisi política de la Unió Europea dels Estats s'ha fet més explícita amb la incapacitat de tenir acció comuna amb el control de la pandèmia, amb la mobilitat i amb l'accessibilitat, disponibilitat i priorització de les vacunes. Baixa vacunació dins UE comparat amb Regne Unit, USA, Xile, per posar exemples. Canvis constants de criteri amb un paper de molt poca autoritat tècnica independent de l'Agència Europea del Medicament. Suspensió de la vacunació de la vacuna de Janssen, dubtes constants amb la d'AstraZeneca/Oxford, baixa i irregular arribada de vacunes i sense informe de la vacuna russa Sputnik.

A Catalunya la situació epidemiològica és d'alta transmissió (taxa de contagi 1.38%, percentatge de positiu 6.42%, risc de rebrot de 358) i 1604 hospitalitzats amb 507 a les UCI, el 50% dels ingressats en aquestes. Continua el toc de queda a les 10 de la nit i restauració, comerç, activitats culturals, esportives, socials, de lleure i turisme condicionat. Un 20% de persones vacunades a Catalunya almenys amb una dosi i un 6.5% amb dues dosis.


Confirmada la caiguda de l'11% del PIB l'any 2020, aturats de 505.900 persones a 31 de març (31 març 2020, 417.047 aturats i a 31 març 2019, 395.740) i persones en ERTO 158.000 (678.689 a abril 2020). Recuperació lenta de l'activitat econòmica i de l'ocupació i amb moltes incerteses dels temes estructurals del model socioeconòmic prepandèmic i conjunturals pandèmics. Mínima capacitat de la Generalitat per decidir els fons europeus vinculats a la pandèmia i a la reconstrucció europea, Next Generation. Un Estat més centralitzat que mai en les grans decisions socioeconòmiques i delegant a les autonomies les responsabilitats del present sanitari i de la cohesió social.

Quins són els motius per l'absència d'un acord de Govern a Catalunya? El temps compta, ja que si no, permetem que el govern d'Espanya amb els grans poders econòmics i mediàtics decideixin per a nosaltres. Tot el focus d'interès posat a les eleccions de la Comunitat de Madrid que semblen un pols Sánchez/Ayuso.

I cal demanar respostes clares als partits i quina proposta concertada amb els ciutadans proposen, en els temes nacionals i socials. Considero que ERC ha d'explicar per optar a la presidència de la Generalitat quina és la seva opinió concreta entorn de 5 grans àmbits:

1- Consell de la República, Assemblea de Càrrecs Electes, Associació de Municipis per la Independència, entitats sobiranistes. Passar pàgina del president Puigdemont i del Govern a l'exili i la presó és com començar de nou obviant el referèndum 1 Octubre, les eleccions del 2017 i la repressió. Hi ha una majoria d'alcaldes i regidors, diputats independentistes que són l'expressió popular democràtica. Cal refer la concertació per la unitat d'acció amb les entitats sobiranistes: Òmnium i Assemblea Nacional.

2-Taula de negociació amb el Govern d'Espanya que ha de voler debatre l'amnistia i el dret a l'autodeterminació junt amb les seves propostes per a Catalunya. Sembla que el govern d'Espanya vol guanyar temps per un suposat indult en l'horitzó, prerrogatives judicials diferenciades (consellera Serret) i així anar disminuint l'interès per la independència. I de moment ofensiva jurídica continuada amb els represaliats, retrocedint els tercers graus i intentant reactivar les euroordres. El nou pla de Govern ha de concretar les accions si no hi ha possibilitat d'acordar l'amnistia i el referèndum que permeti ratificar la majoria independentista i començar la creació de la República Catalana.

3-Pla de xoc socioeducatiu i sanitari. Accions 2021-2022 que permetin acompanyar a persones, famílies, autònoms i empreses per fer prevenció primària o secundària de l'exclusió social i per la recuperació de les activitats econòmiques, sobretot d'emprenedors, de petites i mitjanes empreses. Estratègia integrada sanitària per recuperar l'activitat no realitzada durant la pandèmia i pla per lluitar contra les iniquitats en salut, per determinants socials. Estratègia per la qualitat del sistema educatiu, en etapes obligatòries i postobligatòries, formació professional, batxillerats i universitats. L'escletxa de les desigualtats pot fer perdre el gran motor de l'ascensor social que és l'educació. El nou Govern de Catalunya ha de gestionar amb solvència la crisi de salut pública amb les seves conseqüències socials de present.

4-Polítiques públiques a quatre i vuit anys en els grans àmbits sectorials i de projecció de Catalunya. Model de desenvolupament econòmic i transició energètica. Sistemes de Salut, Educació, Serveis Socials, Justícia, Cultura, Seguretat. Fiscalitat. Renda bàsica universal. Habitatge. Banca Pública. Projecció europea, mediterrània i internacional de Catalunya.

El document d'acord de legislatura entre ERC i la CUP indica temes nacionals i alhora temes sectorials. Un dels temes és la concepció de serveis públics, negant el paper del sector privat en la provisió en sanitat, educació, social. Aquest tema trenca amb una concepció històrica d'una Catalunya que ha intentat, des de fa més de cent anys, incorporar la societat civil organitzada en la seva vocació de servei públic. I el document entre ERC i la CUP torna a assimilar servei públic, amb administració pública, homogeneïtzació i gestió directa funcionarial clàssica. El desllorigador, des del meu punt de vista, entre la col·laboració publicoprivada, també des de l'esquerra, ha de ser de serveis, polítiques públiques i integritat, transparència i rendiment de comptes.

El debat de repartiment de conselleries ha de respondre al pes de cada partit i a criteris de quines persones poden aportar més a la governabilitat, en termes de lideratge, qualitat i professionalisme. El Govern sorgit de les eleccions del 2017 (34 diputats Junts i 32 ERC) va atorgar la 7 dels 13 Departaments a ERC que suposaven més del 76% del pressupost. Aquest tema, definits el pla de Govern i els objectius de legislatura, no hauria de ser el problema.

5-Organització territorial de Catalunya i la distribució de competències i recursos, en especial pels municipis, àrees urbanes i metropolitanes i per la capital Barcelona. Aquest tema està pendent des de la Generalitat restablerta i no va ser possible malgrat el lideratge determinat de Pasqual Maragall del model de subsidiarietat. Els ajuntaments gestionen el 13% de la depesa pública quan a molt dels estats que Catalunya s'emmiralla (Dinamarca, Noruega, Suècia, Finlàndia...) els ajuntaments gestionen entre 30-40% dels recursos econòmiques amb moltes competències exclusives o compatides en salut, educació, serveis socials, habitatge, medi ambient, ocupació i promoció econòmica. Els debats entorn de la municipalització de serveis requereixen resoldre normativament i financerament el pes del municipalisme.

El moment requereix estadistes i deixar la política declarativa i de vol ras, per mirar l'horitzó, des del present sense oblidar el camí fet.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Marina Geli
Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació, coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista. A Twitter: @marinageli.
17/05/2021

Raons socials i nacionals

03/05/2021

Cal vacunar els menors de 18 anys?

19/04/2021

Generalitat i acció concertada

05/04/2021

Quarta onada?

22/03/2021

Control, recuperació i reformes

08/03/2021

Covid, immunitat i economia

22/02/2021

Amnistia, autodeterminació i bon govern

08/02/2021

Sindèmia

25/01/2021

La pandèmia i el segrest de l'autogovern

11/01/2021

Salut, economia i política

Participació