opinió

Si no és demanar massa

«El programa de govern no pot ser de gestió, ha de ser de transformació. Reformisme fort en tots els camps»

per Josep Huguet , 13 d'abril de 2021 a les 20:00 |
Continuem encallats en les negociacions per formar Govern. No vindrà d’una setmana si és a fi de bé. Però si el problema rau en les contradiccions internes d’algun dels negociadors, el carro pot anar pel pedregar. En tot cas, en benefici de la transparència que els ciutadans reclamem cada cop més i en benefici de l’estratègia de canvi arrancada fa uns anys a Catalunya, seria bo que l’acord es presenti de forma intel·ligible per a tothom.

Segons qui signés aquest article, a continuació, reclamaria un calendari i un full de ruta tancats per la independència. I això és precisament allò que no es pot exigir perquè aquest enorme objectiu té una gran quantitat de factors externs tant o més determinants que la voluntat del qui el propugna.


Se n'ha parlat d’altres vegades que per l’estratègia de fons cal pactar un mètode de decisió compartit, per moure’s en cada moment en funció dels obstacles o de les oportunitats que apareguin. I cal consensuar la complementarietat dels fronts de lluita per la democràcia plena i l’autodeterminació, propis d’una estratègia noviolenta: exigència de diàleg, accions de no cooperació, creació d’alternatives socioeconòmiques, mobilitzacions i denúncies i actuacions planificades de desobediència civil. Aquest és el programa de la societat civil que inclou entitats i partits. I en ser propugnat des de fora de les institucions té molt més marge de maniobra, fins i tot si algunes actuacions utilitzen l’espai internacional.

Però si ens centrem en el programa de Govern, fins i tot la CUP ha arribat a la conclusió que una desobediència institucional seriosa s’ha de reservar pel moment resolutiu del procés. Sabent això, vol dir que s’avala el qui dia passa any empeny? De cap manera. El programa de govern no pot ser de gestió, ha de ser de transformació. Reformisme fort en tots els camps.


Per això, a alguns ens agradaria que es marquessin objectius de país comprensibles. Sense ser exhaustiu m’agradaria veure-hi la prosperitat com a repte obligatori. En aquest hi excel·liria la transició energètica i la neoindustrialització amb uns quants focus prioritaris i transversals, amb la generalització de la formació dual, no només la professional sinó la universitària, l’orientació decidida de la cadena de valor que va de la recerca a l’empresa passant per la innovació i el consegüent increment de l’ocupació i l’ocupabilitat de qualitat; el suport al consum KM0. Un altre repte és el del benestar i l'equitat amb objectius clars de millora del sistema de salut i educació, polítiques contundents d’habitatge, model de seguretat al servei del ciutadà i reforma profunda de l’administració per evitar-ne bloquejos i laberints burocràtics i la inaccessibilitat als ciutadans febles sigui per edat, condició econòmica o microdimensió empresarial.

Un altre repte és el de suport a la configuració d’una ciutadania identificada amb un projecte cívic de progrés i això passa per polítiques de rellançament del català com a llengua comuna especialment en les franges de serveis o d’edat on és més minoritzada ( infants, joves, justícia, comerç on line...), el suport a la incorporació de la nova diversitat cultural a la nova identificació ciutadana, l’espai de comunicació públic i de concessió privada sotragat i la inversió en el manteniment del vell i producció del nou patrimoni material i immaterial, base de la cultura i del turisme de qualitat.


D’aquests reptes cal explicar quins, o en quina part, són competència exclusiva  de la Generalitat, quins són de competències compartides o dubtoses i quins són responsabilitat de l’Estat. Llavors cal avaluar de quins recursos propis es disposa i quins depenen d’altres administracions. I finalment, fins i tot amb les competències pròpies, molts cops caldrà que s’abordin els reptes amb col·laboració publicoprivada i amb els ajuntaments i institucions supralocals.

Quan la competència sigui exclusiva no hi ha cap excusa per dilatar el seu desplegament per incapacitat de liderar i arribar a acords amb ajuntaments o operadors privats (aquest seria el cas de les energies renovables que ja m’està obsessionant pel seu retard). Un diagrama amb els objectius, les responsabilitats i els recursos disponibles faria entenedor allò que es pot exigir obertament i allò que cal donar suport al Govern de Catalunya perquè ho reclami. A voltes caldrà legislar sabent que s’està traspassant un límit competencial com a mínim dubtós, però s’ha d’explicar. Com s’ha d’explicar quan la Generalitat fa funcions de suplència en temes que, de fet, corresponen a l’estat per no entomar-ne el desgast. I divulgar sistemàticament el dèficit fiscal i les dependències de l’estat, sense plorar però amb fermesa.

Si la immensa majoria de catalans estan a favor d’un model polític basat en la negociació i la democràcia plena, contrari a la corrupció i als privilegis de les oligarquies casolanes o les totpoderoses que controlen el BOE, el Govern ha de ser bel·ligerant en tots els fronts per a la transformació d’una democràcia degradada en una de qualitat, d’una autonomia minvada en un autogovern més ple, d’un sistema econòmic oligopòlic en un de social i de mercat veritablement lliure. I està clar que tot allò que sigui defensar aquests avenços, que tingui implicacions legals al front de Madrid, seria bo que tingués el suport unànime dels representants sobiranistes al Congrés i al Senat.

Crec que no és demanar massa que aquests aspectes s’acordin d’una vegada i es formi aviat Govern. Altrament, hom dona la sensació que es vol començar la casa per la teulada (grans estratègies a mitjà termini, encara confuses i en discussió) mentre no es basteixen ni els fonaments ni les parets mestres, com ja es podria estar fent.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Josep Huguet
Enginyer i historiador manresà. Va ser diputat des del 1995 al 2004 i conseller de la Generalitat des del 2004 fins al 2010. A Twitter: @Josep_Huguet.
27/04/2021

Desgovernamentalitzar?

13/04/2021

Si no és demanar massa

30/03/2021

I després, què?

16/03/2021

Les pedres que no piquen alguns que bramen

02/03/2021

Calendaris

16/02/2021

Segona oportunitat

02/02/2021

Indecisions

19/01/2021

Per les obres els coneixereu

05/01/2021

Són tres

22/12/2020

Sembla que era ahir

Participació