Esvair dubtes

«Sembrar dubte sobre l'escut de protecció i posar el focus en els efectes no desitjats que es produeixen evidencia que no hem entès la gravetat de la pandèmia ni la malaltia»

per Montserrat Tura , 11 d'abril de 2021 a les 20:05 |
El dia que l'OMS va definir l'acció del SARS-CoV-2 sobre els humans com a pandèmia (11 de març 2020), els casos fora de la Xina s'havien multiplicat per 13 en dues setmanes, i el nombre d'estats on els seus sistemes sanitaris havien d'atendre pacients d'aquesta nova malaltia s'havien triplicat en deu dies. Theros Adhanom, el director general de l'OMS, afirmava: "Aquesta no és només una crisi de salut pública, és una crisi de tots els sectors socials, també de l'economia mundial. Cada individu haurà de participar en la lluita".

Era un missatge breu, clar, contundent, sobretot perquè anava acompanyat d'una crítica als governs de tot el món per la seva inacció de gener i febrer, després de l'activació de l'aleta per emergència a la Salut Internacional que havia emès el mes de gener. Però també era important el missatge dirigit al món sencer apel·lant a cada individu a participar en la lluita.


Cadascú, des de la seva responsabilitat i capacitats estaven cridats a fer el possible perquè el virus que s'havia seqüenciat el dia 12 de gener era terriblement contagiós i tenia un percentatge de complicacions greus i de mortalitat elevada.

Allò era només el principi. La comunitat científica ha tractat una malaltia desconeguda i en l'àmbit de la investigació ha proporcionat vacunes d'immunització i segueix investigant possibles medicaments específics i eficaços per als infectats. Però la crida no anava dirigida als professionals de les disciplines implicades en intentar que els estralls sobre la salut i la vida dels humans fos la mínima possible, crec que la crida anava dirigida a tots els humans, doncs la pandèmia s'escamparia per tot el planeta, com així ha estat.


Des de l'Organització Mundial de la Salut no es defugia, ans el contrari del que suposaria per les economies domèstiques i pels eraris s'evidenciava l'impacte que tindria i s'esperava que els governs comuniquessin adequadament el risc i definissin com podia participar en la lluita cada individu d'aquesta humanitat sempre desmemoriada, sempre egoista, sempre cobdiciosa.

Fa uns dies per la premsa ens assabentàvem d'una milionèsima part de l'especulació amb material de protecció sanitària i d'obtenció de mostres biològiques per a determinacions analítiques. Algunes empreses amb dos o tres treballadors s'havien dedicat a comprar, fer acopi i vendre a preus desorbitats mentre els sanitaris treballaven sense protecció adequada. Confio que algun dia puguem determinar-ho més detalladament.


La lluita no consisteix a posar-se una bata blanca, cadascú ha de pensar com ajudar i per fer-ho necessita una informació adequada, per exemple sobre la contaminació per aerosols o la prevenció de la solitud que malauradament no s'ha fet prou o prou bé. Tot i la molt discutible acció dels governs per evitar contagis, han arribat les vacunes, que no baixen del cel i s'han de fabricar milers de milions de dosis. Una immunitat que encara no podem afirmar quant durarà però que és capaç d'aturar la transmissió i reduir extraordinàriament els infectats i, en conseqüència, els ingressos per complicacions greus d'una malaltia que s'ha ensenyat poc com s'acarnissa amb persones de tota mena i condició.

És l'escut col·lectiu necessari. Requereix d'una logística a gran escala i rigorosa; requereix solidaritat i coratge, però pot aturar aquest malson que ens ha fet prendre consciència de la fragilitat i febleses dels éssers humans en tots els sentits, també en les economies de base poc robustes i l'empobriment material i moral de les societats i els seus governants.

Les vacunes produeixen reaccions indesitjables, totes les vacunes; però -sobretot- posen a prova el vincle que mantenim amb el nostre entorn, en la societat en la qual vivim i que tenint en compte que mai ens havíem traslladat a tants indrets és el món sencer. Sembrar dubte sobre l'escut de protecció i posar el focus en els efectes no desitjats que es produeixen en un percentatge inferior al d'altres medicaments que prenem de manera sovintejada no ajuda i evidencia que no hem entès la gravetat de la pandèmia ni la malaltia que produeix el Sars_cov.2.

Els governs i les autoritats sanitàries han de ser valents i esvair dubtes. Com sempre, aquest és un debat de societats avançades i que poden triar. En molts indrets del món, no poden triar però ens criden. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Montserrat Tura
Metgessa, especialitzada en gestió de serveis de salut i economia sanitària. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003), població on va néixer i on ha viscut sempre, diputada al parlament (1995-2003 i 2010-2012) i consellera d'Interior (2003-2006) i de Justícia (2006-2010). Actualment forma part de la direcció assistencial dels Serveis Sanitaris Integrats del Baix Empordà. És mare de dues filles. A Twitter: @montserrat_tura.
09/05/2021

​Missatge equivocat

25/04/2021

Pèrdues

11/04/2021

Esvair dubtes

28/03/2021

Eutanàsia, una pràctica per a una societat madura

14/03/2021

​Populisme devastador

28/02/2021

Geopolítica de les vacunes

12/01/2021

Maragall, un president contra la inèrcia

04/01/2021

Oblidem els seguidors

20/12/2020

L'estela de la pandèmia

07/12/2020

Raimoniana

Participació