De vacunes, Europa i voluntat de poder

«La Unió Europea, en un món que ens està canviant sota els peus sense que ens en donem massa compte, haurà de decidir si té voluntat de poder o fer de masover dels estats»

per Jaume Ferrer , 6 d'abril de 2021 a les 17:15 |
La Covid, com tota situació que tensiona, el que fa és fer visibles les vergonyes i les virtuts de tothom. Si alguna cosa ha quedat clara d'aquesta crisi és que tot el que envolta el procés de vacunació, des de la concepció fins a la inoculació de la vacuna, té repercussions econòmiques, polítiques, geopolítiques i de tota mena. Punyalades, colls d'ampolla, "teatro del bueno" i molt més.

La Unió Europea va voler agafar la responsabilitat de tot plegat, això és cosa meva, va dir. Vaig llegir que la unitat operativa encarregada de tot plegat és la que es fa càrrec de l'etiquetatge alimentari... (pels que vàrem fer la mili, és un criteri raonable d'assignació de destinacions...). La qüestió és que es va "cofinançar" generosament la fase d'investigació de diverses vacunes (alguns milers de milions) però no es va voler lligar prou bé qui es quedava què, què era de qui, qui tenia la darrera paraula. De fet, el mateix esquema de tots els rescats bancaris, com a molt es queda amb un "ja ho trobarem".


La dosi d'Astra Zeneca es vol vendre a preu de cost (2,5 € aproximadament), la de Pfizer cap a 17 € i la de Moderna a 21 €. Les universitats angleses han jugat fort en la d'Oxford AZ i han collat pel preu final de la dosi, el generós cofinançament de la Unió no. Ningú però encara s'ha atrevit amb les patents. Voluntat de poder, se'n diu de tot plegat.

Poder també és aparença de poder, és allò del protocol però també dels resultats obtinguts. El Regne Unit del Brexit a hores d'ara ha punxat amb una o dues dosis un 58% de la població, els Estats Units post Trump un 38% i la UE un 14%. La correlació nivell població immunitzada, ocupació d'UCIs i resultats econòmics (nivell de deute públic, per exemple) és clara. La causalitat, m'atreviria a dir que també. 


I enmig de tot plegat, punyalades. L'EMA (Agència Europea del Medicament, la que podia anar a Barcelona i que no hi va anar, segons El País, per culpa del "Procés") ha dit diverses vegades que la vacuna d'Astra Zeneca, l'anglesa del Brexit i d'Oxford, és segura (estadísticament parlant, clar), tant com les altres dues aprovades i en subministrament a Europa. Però no paren de sortir notícies i mesures adoptades per diverses administracions que en dibuixen dubtes. Fins i tot tik-toks amb molta gràcia. La construcció de la reputació per tots els mitjans possibles. Mentrestant, les vacunes russes i xineses queden fora de camp... tota una prefiguració del món de blocs que ens espera, de blocs comercials també. Una presumpció meva, si en lloc de competència s'hagués optat per la cooperació, segurament mitja humanitat ja estaria immunitzada amb la seva dosi corresponent.

Fent un salt cap a l'economia i la Covid, la quantitat d'estímul econòmic aplicat als Estats Units multiplica el de la Unió Europea. Next Generation (se'n parlarà molt perquè és visible) i compres del Banc Central Europeu (se'n parlarà menys però és mes gros...), ambdós inclosos. L'estímul econòmic es paga amb la màquina de fer bitllets i amb impostos, la proporció adequada dels dos ingredients depèn de l'art del cuiner. El president americà sembla que ha decidit que es puja l'Impost de Societats del 21 al 28%, i l'equivalent al nostrat IRPF pels ingressos superiors a 400.000 €. Però sobretot que hi haurà una voluntat de comptar els ingressos país per país, "demanant" cooperació (demanant com ho demanen els americans). El model de negoci dels paradisos fiscals en qüestió, ara sí. Estats Units en té uns quants a dins de casa, Europa també. Voluntat de poder, de tenir la darrera paraula, més que de fer veure que es mana i que s'és molt eficient. 


La Unió Europea, en un món que ens està canviant sota els peus sense que ens en donem massa compte, haurà de decidir si té voluntat de poder o fer de masover dels estats, els més potents clar, que en formen el nucli dur. Els anglesos (els anglesos sí, solament ells) van decidir menjar a part i de moment l'apocalipsi anunciat encara no els ha arribat (pel que fa a vacunació, segur). Voluntat de poder, ben entesa, si es vol ser rellevant en el món que ve. I millor per a nosaltres que ho sigui.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jaume Ferrer
Director de l'àrea d'Internacionalització de la Cambra de Comerç de Manresa. Va néixer a Barcelona l'any 1958. És llicenciat en Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona i MBA per Esade. Des del 1992 dirigeix l'àrea d'Internacionalització de la Cambra de Comerç de Manresa, des de la qual assessora i col·labora amb les empreses en el desenvolupament de projectes d'internacionalització. És especialista en la zona del nord d'Àfrica.
06/04/2021

De vacunes, Europa i voluntat de poder

24/02/2021

Això de la internacionalització ja no és el que era

22/12/2020

Dinamisme empresarial al Bages en temps de Covid

28/10/2020

Next generation EU o «Bienvenido Mr. Marshall»

16/09/2020

Setembre 2020

18/06/2020

Mobilitat reduïda (el món no és un lloc tranquil)

17/03/2020

Covid-19 és el títol de una novel·la d'Albert Camus

12/02/2020

Coronavirus: només una turbulència d'informació?

11/12/2019

El Dinamisme Empresarial al Bages

18/09/2019

El sistema de control de les empreses que ens ve de la Xina (i no només de les empreses)

Participació