Els homes i la prostitució

«La cultura patriarcal defineix els processos de construcció del desig masculí, de la relació del desig amb la violència, amb el consum i amb la dominació en general»

per Israel Falcó Martínez, 20 de març de 2021 a les 12:13 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de març de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En aquestes ratlles no pretenc entrar al debat sobre què es considera prostitució, ni entre abolicionisme i regulacionisme, això ho deixo a les enteses. Només m'agradaria reflexionar breument sobre quin és el paper dels homes en aquest mercat globalitzat milionari i en constant expansió que és la prostitució.

En el context històric actual, estem vivint una creixent mercantilització del plaer i una crida constant al consum de sexe sense esforç, d'un sol ús, on tot el sexe és bo i com més sexe millor. Per a la societat de consum, el sexe és una de les mercaderies més preuades i, per tant, l'intercanvi de diners per sexe és acceptable i es dona per fet que és igualitari.


La cultura patriarcal defineix els processos de construcció del desig masculí, de la relació del desig amb la violència, amb el consum i amb la dominació en general (dels animals, de les dones, dels altres homes, del planeta). Aquesta construcció social també diu que la dona és la que està "dissenyada" per a cuidar a l'home. Així doncs, està normalitzat que els homes "necessiten" utilitzar sexualment a les dones (i no a l'inrevés). És en aquest marc on la prostitució es presenta com una eina per a cobrir les necessitats dels homes.

Alhora, el capitalisme es nodreix de les idees patriarcals del domini i sustenta el patriarcat feminitzant la pobresa, amb la divisió sexual del treball, augmentant les diferències Nord-Sud global, amb el crim organitzat, el tràfic de persones, les migracions massives, la cultura del consum, l'enaltiment de la individualitat, etc. El patriarcat utilitza tot això com a mercat de cossos que es poden utilitzar sexualment, reafirmant l'essència capitalista que tot es pot comprar, i així legitima que el cos de la dona estigui en venda. Així, capitalisme i patriarcat es retroalimenten en la funció de dominació (uns ho dominen tot).


Aquests dos sistemes imbricats han convertit el sexe en una mercaderia més on la distribució del poder sexual és asimètrica i la prostitució n'és una part molt important.
Amb tot això, quin és el paper que podem desenvolupar els homes?, perquè és evident que sense prostituïdors no hi hauria prostitució. 


Penso que primer de tot hem de ser conscients de la nostra situació privilegiada com a homes (políticament, econòmicament i socialment). Si analitzem qui es prostitueix, veurem que la prostitució és una qüestió de gènere (però també de classe i molt sovint d'origen).

Després caldria analitzar perquè els homes utilitzen la prostitució. És per una qüestió de control, domini o poder? Es volen sentir superiors? Podria ser, ja que, gràcies a moltes lluites de les feministes, la societat avança en termes d'igualtat de gènere i els homes van perdent, a poc a poc, aquesta situació privilegiada. Amb la prostitució es construeix i reforça la sexualitat masculina tradicional (a través d'ella es poden exercir els rols hegemònics masculins).

Finalment, hem de valorar si ens han de satisfer les relacions amb persones que es troben en situació d'inferioritat i vulnerabilitat (en la majoria dels casos) i que no ens desitgen. També ens cal reflexionar sobre si el sexe és un bé de consum com qualsevol altre, sotmès a la llei de l'oferta i la demanda, i que per tant s'ha de poder disposar de cossos com i quan es vulgui. Podríem pensar que hi ha deures morals per sobre d'aquesta "llibertat" de comprar i vendre, com la igualtat o la justícia, i que la nostra vida no s'ha de regular per l'oferta i la demanda. Podem qüestionar si són legítimes cert tipus de relacions deshumanitzadores que, de ben segur, no tenen en compte el benestar de les altres persones. 

Ens podem plantejar un seguit de qüestions, com per exemple: el més important és obtenir plaer?, a quin preu? És legítim que un home pugui obtenir-lo en qualsevol moment utilitzant com a instrument el cos d'una dona? Tenim aquest dret? És important conèixer per què aquesta dona està fent això? Ho fa realment de manera voluntària? Quines repercussions psicològiques tindrà per a aquesta persona? És aquest el tipus d'homes que volem ser, que volem que siguin els nostres fills, sense empatia? Volem un món on sigui normal l'existència de cossos (la immensa majoria de dones) a la disposició del nostre ús?

Què farem quan sentim a altres homes parlar sobre la prostitució o el consum del cos femení?, o com tractarem a algú que sabem que és un prostituïdor?

Perquè el que es fa en l'àmbit privat, com el sexe, també és important i és polític. I per a mi, el tipus de persona que posa la seva satisfacció personal per sobre del patiment d'altres, és nociu per a la societat. Així doncs, penso que com a homes hem de deslegitimar culturalment i socialment la demanda de la prostitució, perquè està construïda sobre valors patriarcals opressius per a les dones. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació