Tots els dies són 11-M

«Aquells que van veure ETA a Atocha el 2004 també van veure terrorisme a Altsasu el 2016 o en una pirotècnia de Sabadell el 2019»

per Jonathan Martínez , 11 de març de 2021 a les 20:00 |
[Aquí puedes leer el artículo original en castellano]

Tothom conserva algun record més o menys nítid de l'11 de març de 2004. Hi ha qui esmorzava una cigarreta al bar de sota quan van esclatar les imatges sagnants a la pantalla. Hi ha qui s'havia mudat a Madrid i va rebre la trucada preocupada d'algun parent que mai flama. Hi ha qui va escoltar el pa que s'hi dóna a la ràdio de l'taxi i va travessar uns instants de confusió abans d'abonar la cursa. Les tertúlies competien en una cacofonia de xerrameca institucional i laments. Les tribunes polítiques es van omplir de pescadors de riu regirat.


Aquell matí jo vaig sintonitzar un canal de televisió i el primer que vaig veure va ser una roda de premsa d'Arnaldo Otegi. "L'esquerra abertzale no contempla ni com a mera hipòtesi que ETA estigui darrere del que ha passat avui a Madrid". Però què ha passat? "Una massacre" I qui és el responsable? "L'Estat espanyol manté forces d'ocupació a l'Iraq i cal no oblidar que ha tingut una responsabilitat en la guerra".

El País va lliurar als quioscos un titular vergonyós. "Matança d'ETA a Madrid". Amb el temps hem conegut les pressions que el Govern d'Aznar va exercir sobre les redaccions. Ara llegeixo a l'hemeroteca les declaracions de polítics i periodistes i em semblen fan posar vermell. Professionals de la comunicació, mestres de l'oratòria, tots van quedar en roba interior donant per bona una hipòtesi que ni estava confirmada ni coincidia amb el modus operandi d'ETA.


No se m'oblida la cara de ciment d'Ángel Acebes, ara a sou d'Iberdrola, que va organitzar aquell teatre indecent amb l'esperança d'amortitzar-lo en les urnes. Però tampoc se m'oblida que la majoria de representants polítics li van fer el cor. Des de George Bush o les Nacions Unides fins a José Luis Rodríguez Zapatero o Juan José Ibarretxe. Ningú es va molestar a recórrer a la prudència abans d'atribuir a ETA un atemptat que ETA ni tan sols havia reivindicat.

Diran que va ser una relliscada inofensiva. La realitat és que el 13 de març, a Iruñea, un policia nacional li va clavar quatre trets a un forner anomenat Ángel Berrueta que es va negar a donar per bona la versió oficial. L'endemà a Hernani, quan l'Ertzaintza dissolia a cops de pilota una protesta per l'assassinat de Berrueta, Kontxi Sanchiz es va desplomar d'un infart. Dues víctimes que han desaparegut dels còmputs oficials.


Han passat setze anys i hi caben diverses reflexions. La primera és que no he escoltat rectificacions. Ningú ha ofert disculpes per haver propagat informació no contrastada. Semblaria aigua passada si no fos per què aquells que van veure a ETA a Atocha el 2004 també van veure terrorisme a Altsasu el 2016 o en una pirotècnia de Sabadell en 2019. Els mateixos que van difondre amb els ulls tancats les paparruchas de Gènova segueixen avui escampant en portada atestats policials i deliris judicials sense prendre la molèstia de corroborar-.

Cada dia és 11-M. I cada dia mor una mica el periodisme.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jonathan Martínez
Jonathan Martínez (Bilbao, 1982) és investigador en Comunicació Audiovisual. Col·labora en diversos mitjans com Naiz, Ctxt, Kamchatka, Catalunya Ràdio, ETB i TV3. A Twitter: @jonathanmartinz
06/05/2021

La digestió del Catoblepas

06/05/2021

La digestión del Catoblepas

22/04/2021

Llibertat o llibertat

22/04/2021

Libertad o libertad

08/04/2021

Jo vaig córrer davant de Marlaska

08/04/2021

Yo corrí delante de Marlaska

25/03/2021

Turistes

25/03/2021

Turistas

11/03/2021

Tots els dies són 11-M

11/03/2021

Todos los días es 11-M

Participació