opinió

Taula de diàleg, amnistia i referèndum

«La política també és reconèixer que a vegades cal asseure's a negociar i, en la negociació, cadascú hi guanya o hi perd un tros»

per Laura Pinyol , 21 de febrer de 2021 a les 22:13 |
Una setmana després de les eleccions del 14-F i el panorama està tan enverinat que no ha donat temps, gairebé, ni per celebrar la victòria de l'independentisme al Parlament, amb majoria absoluta i la superació, per primera vegada a la història, del llindar del 50%.
Potser per casualitat, o potser per la inèrcia mecànica d'interferir la política catalana per la via judicial, el mateix dilluns coneixíem la detenció del raper Pablo Hásel a la Universitat de Lleida per ordre de l'Audiència Nacional. I, durant el mateix matí –mentre les executives dels diferents partits començaven a fer les lectures dels resultats i els candidats atenien encara els mitjans de comunicació–, es coneixia que la Fiscalia recorria el tercer grau dels presos polítics i en demanava la seva suspensió. Tot això, a escasses hores que la victòria en vots (però no en escons) del candidat Salvador Illa posessin en evidència la impossibilitat de formar govern i ser investit.


Podem entendre que siguin fets casuals i no causals, però, el cert, és que les protestes als carrers, la resposta policial a les concentracions nocturnes i l'ai al cel dels partits polítics que han de formar govern sobre la política de seguretat pública de Catalunya, han acabat de despistar i distorsionar el debat polític. El pròxim president de la Generalitat de Catalunya no serà el candidat de Pedro Sánchez i fracassa de nou en l'intent de revertir i ridiculitzar l'independentisme. Dic això perquè, tal com explica molt bé la companya Sara González en aquest article, el mateix president Sánchez –que ho va ser per carambola i contra tot pronòstic gràcies a la moció de censura per apartar Rajoy, amb els vots dels partits independentistes catalans, bascos i gallecs– va basar el pols electoral de la campanya a les generals del 10 de novembre del 2019 amb acusacions molt dures contra l'independentisme. En aquella ocasió, el buc de proa era la fractura de convivència, i en aquest últim embat, l'eslògan ha estat "Fem-ho".

Abduint aquest últim prec, Salvador Illa, primer, i tot l'aparell del PSOE, després, hauran de tornar a preparar la Taula de Diàleg, la condició sine qua non perquè ERC donés suport al govern de coalició de PSOE i Podemos. En aquestes circumstàncies, es van reunir els equips negociadors que van reconèixer un "conflicte polític" que s'havia d'abordar per la via del diàleg. La Taula es va reunir el 6 de febrer del 2020 i, després, la pandèmia la va deixar en paper mullat.


Els resultats de les eleccions catalanes han provocat un empat entre PSC i ERC, amb 33 diputats cadascú, amb Junts just darrere, amb 32. Que PSC hagi escombrat el llegat de Ciutadans el 2017 i ERC hagi passat al capdavant de Junts també és un missatge clar de la voluntat de l'electorat: les dues formacions que han mostrat més disposició a encarar el diàleg, han sortit reforçades. Aquesta és una responsabilitat que no podran deixar de banda sota cap pretext, malgrat que els republicans aspirin a un acord parlamentari amb CUP, Junts i Comuns; i, per la seva banda, Illa intenti un tripartit d'esquerres, que no es produirà.

Aquest missatge és clar i té un ampli suport a les urnes. És hora d'encarar els resultats i, més enllà d'escatir qui tindrà el govern i com es nodriran les conselleries, PSC i ERC tenen l'obligació d'estivar la resta de partits i reprendre la taula de diàleg entre Catalunya i l'Estat espanyol, amb un horitzó clar que permeti abordar també la llei d'amnistia per als presos polítics i els més de dos mil processats per fets relacionats amb el referèndum, el retorn dels exiliats i establir les noves bases d'un referèndum legal i acordat.


La política no és només guanyar o perdre eleccions. La política també és reconèixer que a vegades cal asseure's a negociar i, en la negociació, cadascú i guanya o hi perd un tros. Sembla que el PSC i el PSOE no podran mirar cap a una altra banda per fer veure que aquest joc no va amb ells. Perquè s'hi juguen poder tornar a governar algun cop Catalunya, i seguir governant Espanya.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Laura Pinyol
Laura Pinyol (Terrassa, 1979), periodista. Col·labora en diversos mitjans, com la revista Vallesos, l'Ara Criatures o el Descobrir, i dirigeix una agència de comunicació. A can Twitter piula des de @laurapinyol.
18/04/2021

4-M, una oportunitat per a Catalunya

21/03/2021

Racisme transversal

07/03/2021

8-M, no és una festa. És una trinxera

21/02/2021

Taula de diàleg, amnistia i referèndum

24/01/2021

Efecte i desafecte Illa

27/12/2020

Llum al final del (llarguíssim) túnel

29/11/2020

Herois, ídols i maltractadors

01/11/2020

Ubuntu i el bé comú

18/10/2020

Erradicar el virus de la vanitat

04/10/2020

Agulló i l'espai de comunicació català

Participació