​La dignitat d'un far

«Joan Margarit té el gran honor d'haver estat el primer escriptor bilingüe en guanyar el Premi Cervantes(2019)»

per Josep Ballbè , 17 de febrer de 2021 a les 17:03 |
La casualitat ha fet coincidir, malauradament, el tema de la meva columna diària al amb la mort d'en Joan Margarit i Consarnau. L'he titulat "la poesia és vida". Octavio Paz (premi Nobel de literatura de fa 30 anys) referia que "la poesia és una erotització del llenguatge". De fet, exalça la mateixa vida. A la frase final del meu escrit, he insistit en la necessitat de posar "sucre poètic" a la tasca diària de cadascú: una manera d'aconseguir que les coses tinguin una coloraina més bonica.

En Joan era fill de la comarca de La Segarra, ben a prop del riu Llobregós. Concretament del poble de Sanaüja, situat en un altiplà i envoltat de camps de cereals i de boscos d'alzinars i pinedes. Conec força gent d'aquells verals i tots ells tenen un "què" que els fa especials. Molt bona gent!... Té el gran honor d'haver estat el primer escriptor bilingüe en guanyar el prestigiós "Premi Cervantes"(2019). Mig any després de rebre el "Reina Sofia". Poca broma!


Tal condició equival a paraules majors. No endebades, quan només tenia cinc anys, va rebre un clatellot d'un teòric servidor de l'ordre públic. El motiu, textualment, "por no hablar en cristiano". Quins pebrots!... Dit amb tota l'estima, un "puto crack". Era persona polivalent. Fins al punt d'exercir com a catedràtic de càlcul d'estructures de l'Escola tècnica superior d'arquitectura de Barcelona. De ben segur que els seus plànols anaven amarats d'una essència afegida que els embolcallava d'ànima. Tal com passa amb la música, que quan ve de la mà d'una idea plaent, esdevé poesia.

Ja no es tracta d'aprofitar l'avinentesa per a obtenir-ne rèdit polític. Mai no ha estat ni serà pas la meva intenció. Només pretenc retre-li un sentit homenatge de reconeixement. Demanant excuses en no haver-ho fet en vida. Quan tocava. Malgrat tot, davant la convulsió del moment històric i polític que ens toca viure, ja cal que el prenguem com a far, com a icona de referència.


Bona falta farà quan s'arribi a constituir el nou parlament del principat: amb onze escons adjudicats a una força política que tibarà d'algueresa i d'un munt de bravates. VOX no s'està d'anunciar que una de les seves dianes preferides raurà en el teòric conflicte del bilingüisme. Ja diu l'adagi allò del "Déu dóna faves a qui no té queixals". En castellà, si fa no fa, "da Dios pañuelo a quien no tiene narices".

Acabo precisament tibant d'uns versos preciosos del mateix Joan, on d'alguna manera albirava l'hora del seu òbit. La fondària que se'n desprèn obvien cap altra comentari per la meva part. Millor no trencar el silenci, perquè de cap manera el milloraria: "Quan Portbou no tenia cementiri, /els duien amb la barca fins aquí./ Com les ruïnes d'una antiga església / és la platja de còdols en la nit, / tan fosca que s'hi veuen les estrelles / com les espurnes d'una soldadura./ En la remor de veus de les onades /ens ha quedat la teva mort, senzilla /com la mort d'un ocell o d'una flor./ Em recorda els teus ulls la nit d'estiu".


Mal que ens pesi, amic Joan, des d'avui ens hem d'acostumar a la teva absència. ... "el mar también habrá de acostumbrarse. / Tu calle, aún durante mucho tiempo, / esperará, delante de tu puerta, / con paciencia, tus pasos. /No se cansará nunca de esperar: /nadie sabe esperar como una calle. / Y a mí me colma esta voluntad / de que me toques y de que me mires, /de que me digas qué hago con mi vida,/ mientras los días van, con lluvia o cielo azul,/ organizando ya la soledad.

Que la terra et sigui lleu! Trobaré a faltar el teu somriure i els teus nous poemes. Em conformaré amb el gran llegat que ens deixes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Josep Ballbè
Periodista titulat per la UAB de Bellaterra (any 1978). Jubilat del sector de les caixes d'estalvi (34 anys a Caixa de Terrassa). Soci fundador del Cor Sant Martí de Viladecavalls. Antic alumne dels salesians i gran aficionat a la música. Sobretot en la vessant de l'orgue litúrgic.
13/04/2021

El dia del petó

06/04/2021

​Gran Doctor en Drets Humans

03/04/2021

El millor remei

16/03/2021

​Babel

26/02/2021

​L'art dels eterns ploramiques

17/02/2021

​La dignitat d'un far

08/02/2021

Serveix d'alguna cosa un míting?

02/02/2021

​Clients o draps bruts

18/01/2021

Massa poc per anar fent

11/01/2021

​L'essencialitat

Participació