OPINIÓ

Victòria independentista. Notes d’urgència

«L’electorat ha optat per situar com a més votades les opcions percebudes com a més moderades: ERC pels independentistes i PSC pels unionistes»

per Josep-Lluís Carod-Rovira , 14 de febrer de 2021 a les 23:52 |
1. Per primer cop en la història, el Parlament de Catalunya compta amb la més una majoria democràtica de caràcter independentista, tant pel que fa al nombre de diputats (74 en total), com també pel percentatge de vot que, per primera vegada, supera el 50% dels vots emesos. L’estratègia espanyola de la repressió judicial, policial, política, econòmica, empresarial, mediàtica i legal no n'ha desmobilitzat l’electorat, sinó que n'ha comportat una resposta clara i contundent.

2. En les circumstàncies actuals, la posició de cada partit sobre la independència de Catalunya ha pesat més que l’eix esquerra-dreta, habitual arreu en els comicis convencionals en qualsevol situació democràtica. L’electorat ha optat per situar com a més votades les opcions percebudes com a més moderades, partidàries del diàleg i més institucionals, a cada banda: ERC pels independentistes i PSC pels unionistes, com ja va passar a les darreres eleccions espanyoles.


3. Però mentre que els independentistes percebuts com a més formalment exigents i més reivindicatius (Junts + CUP) sumen més que els vistos com a més moderats (ERC) en el camp unionista és al revés: els moderats (PSC) són més que tots els radicals junts (Vox, Cs i el PP).

4. ERC s'ha situat al capdavant del bloc independentista, com ja va aconseguir de fer-ho a les eleccions espanyoles i a l'Ajuntament de Barcelona. Una victòria clara que no s’aconseguia des de l’època de la Generalitat republicana. L’independentisme és plural, però no és una constel·lació de sigles parlamentàries com la posició contrària.


5. La CUP ha més que doblat els resultats, l'ha encertat amb la candidata i tot fa pensar que els resultats haurien estat encara millors sense els cops de timó inesperats i alguna raresa en plena campanya que han dificultat l’acció de la cap de llista.

6. L'independentisme, entès com un bloc que comparteix un mateix futur independent per a Catalunya (ERC, Junts, CUP) obté representació a totes quatre circumscripcions com a expressió del seu arrelament territorial, cosa que, entre els contraris a la independència, només aconsegueixen el PSC i Vox, però no C’s i PP.


7. En l'àmbit de l’esquerra anticapitalista la CUP supera En Comú Podem a tot arreu, malgrat disposar de l’alcaldia de Barcelona i tenir ministre al govern d’Espanya. L’actitud bel·ligerant contra l'independentisme d'alguns dirigents actuals fa quedar ben lluny l’actitud nacional de Xavier Domènech.

8. El PDECat no ha obtingut representació i, en cas d'haver anat amb Junts a les eleccions, probablement hauria encapçalat el bloc independentista en resultats.

9. El PSC ha estat la força més votada, tot i que empatada en escons amb ERC, i ha substituït Cs com a vot útil contra la independència, a molta distància dels altres grups dependentistes, però no creix per l’esquerra sinó per l’antiindependentisme i la seva opció per la unitat d’Espanya. Lidera, sense cap dubte, el bloc fragmentadíssim de les sigles contràries a la independència.

10. Cs ha sofert una rebregada considerable, però ha tingut una victòria ideològica molt gran contaminant en PSC, Comuns, el PP i Vox de les seves posicions radicals, agressives i provocadores sobre la llengua, l’escola, TV3, els Mossos d'Esquadra i el fet nacional en general. Vox és, doncs, la seva pitjor herència.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Josep-Lluís Carod-Rovira
Cambrils, 1952. Filòleg i escriptor. Ha estat conseller en cap i vicepresident del govern de Catalunya, diputat al Parlament i diputat electe al Congrés de Diputats d'Espanya. Ha dirigit la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra.  Autor d'una quinzena de llibres, dirigeix la col·lecció divÈrsia, Biblioteca Bàsica dels Països Catalans. Membre de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i de l'Agència Catalana de l'Arengada (ACA), li agrada la mar, llegir, escriure, viatjar, passejar, l'allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots de la Montserrat Coll, la ironia i l llibertat. És pare de dos fills i una filla i avi de tres néts i una néta.
 
14/04/2021

Adeu a un protestant català

07/04/2021

Ciutadania, literatura, llengua

31/03/2021

La triple aliança

24/03/2021

Una llengua, molts accents

17/03/2021

Enraonar poc, garlar massa

10/03/2021

Dzhambazki no és un àngel

03/03/2021

Si només votem...

24/02/2021

Què contenen els contenidors?

17/02/2021

L'hora valenta

14/02/2021

Victòria independentista. Notes d’urgència

Participació