opinió

Sindèmia

«Tindrem immunitat aquest any amb tota probabilitat, però no tenim vacuna fàcil per les greus conseqüències socioeconòmiques secundàries dels confinaments»

per Marina Geli , 8 de febrer de 2021 a les 20:15 |
Complert un any de la pandèmia a Catalunya i al món, les persones, les societats, locals i globals, ens preguntem quan podrem tenir sota control el virus. És habitual que preguntem per la immunitat de grup. Fins a enguany la majoria desconeixien el mot o el seu significat. Les conseqüències sanitàries i socioeconòmiques són de gran magnitud i tenim necessitat i pressa per redreçar el rumb. Caldria parlar de pandèmia (terme sanitari de globalització d'un problema de salut) i sindèmia, que incorpora les causes i les conseqüències socials de la pandèmia. Tot ho fiem a la vacunació d'una majoria social per a tenir tranquil·litat i el temps d'espera es fa llarg. La ciència esdevé religió i les vacunes el reclam.

Les darreres dades publicades en el món indiquen que hi ha uns 105 milions de persones (1.3% de la població mundial) amb infecció provada de SARS-CoV2 i uns 2,8 milions de persones mortes de Covid-19 (letalitat de 2,6). No sabem amb certesa quantes persones han adquirit immunitat natural per infeccions asimptomàtiques o simptomàtiques però sense capacitat per fer test en molts estats del món inclosos molts països amb sistemes sanitàries solvents com a Catalunya (falta de test a la primera onada). Els experts indiquen estimacions de gran variabilitat. Podria haver-hi un 20% de la població mundial amb immunitat natural.


Si comparem la Covid-19 amb la grip espanyola 1918-1920 veiem que la mortalitat de la Covid-19 és el 0,03% de la població mundial i la de la grip espanyola del 3%. La població mundial del 1918 era de 1850 milions i varen emmalaltir uns 800 milions i més 50 milions de persones varen morir. La I Guerra Mundial va ser el desencadenant de la pandèmia i la immunització mundial, sense vacunes, va durar més dos anys. La millora de la salut I dels sistemes sanitaris en un segle confirmen, en termes històrics, els grans avenços de la societat però també amb grans escletxes de desigualtat. L'esperança de vida de Sierra Leone avui és de 45 anys i a Catalunya de 83.

Les grips estacionals anuals generen unes 400.000 persones mortes, la gran majoria persones grans no immunitzades per vacunes. La nova grip A del 2009 va generar uns 575.000 morts. Hi ha moltes incògnites amb el coronavirus SARS-CoV2 actual que ha fet que enguany no circuli el virus de la grip estacional. Potser després de la immunització global natural o artificial, amb vacunes, el comportament de la Covid-19 pot ser similar a la de les grips estacionals.


A Catalunya les dades oficials publicades a 5 de febrer indiquen que un 7% dels catalans han estat en contacte amb el virus de la Covid-19, arribant a 518.000 persones. A Catalunya també desconeixem la immunitat natural, potser entorn del 20%. Cal tenir en compte que el testeig en la primera onada va ser set vegades inferior a l'actual. En la primera onada, en el pic màxim de transmissió i gravetat (març-abril), el nombre de proves era de 700/10.000 habitants, en la segona de 2000 i en la tercera onada actual de 5000/10.000 habitants. De 52.000 tests a la setmana durant la primera onada a 380.000 actualment. El rastreig, encara millorable, ha sofert una evolució positiva. La taxa de reproducció actual de 0.92%, el risc de rebrot 478 i el percentatge de positius 6.31%, amb tendència lenta decreixent des de fa tres setmanes.

La massiva immunització poblacional a curt termini serà combinar diverses vacunes. Les vacunes de Pfizer i Moderna en aquest moment administrades a persones més grans i a professionals sanitaris i de serveis essencials. La vacuna d'Oxford més indicada a persones entre 18 a 55 anys. La de Jansenn és més barata, d'una dosi, amb eficàcia suficient per vacunar massivament i de molt fàcil conservació; indicada a població de menys risc i ha de permetre baixar la transmissió i controlar la pandèmia. En aquest moment molts estudis amb relació a la immunització de les vacunes davant de les mutacions del virus.


El subministrament dins UE va més lent de l'esperat, malgrat haver contribuït en la seva recerca, desenvolupament i producció. Òbviament en la distribució mundial de vacunes hi ha geopolítica i interessos econòmics. Fins al moment, els organismes multilaterals internacionals no tenen cap poder de crear un equitatiu accés. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) a través de l'Aliança Global per la Vacunació (GAVI) intenta que el 20% de la població estigui vacunada entre 2021-2022.

La UE ha fet compra agregada i la seva distribució dins de cada estat habitualment estarà en mans de l'autoritat sanitària i no en el mercat lliure de compra. Falta molta transparència en la vacunació contra la SARS-CoV2. Catalunya té una total dependència del govern de l'estat espanyol en relació a la disponibilitat de vacunes.

El debat de la immunitat de grup té, doncs, aspectes locals i globals. Necessitem extensa vacunació a Catalunya com més aviat millor i també a nivell mundial. Les alertes actuals epidemiològiques es focalitzen en les variants amb mutacions: la britànica, la sud-africana i la brasilera-japonesa. A Catalunya, en poques setmanes s'ha comprovat un creixement molt important de la soca britànica. A la Garrotxa el 30% dels virus seqüenciat, al Pla Estany més del 50%, i creixent a tot Catalunya.

Caldrà certificar si les vacunes administrades immunitzen d'aquestes noves variants. Estudis científics preliminars indiquen que sí, que les vacunes actuals tenen immunitat creuada amb la soca britànica. Israel ha esdevingut el laboratori de la vacunació del món. Les dades publicades dels estudis poblacionals israelians indiquen que malgrat l'alta transmissió del virus a aquest estat la gravetat i la infecció entre els vacunats és molt baixa comparada amb els no vacunats malgrat presència de les noves variants.

Tindrem immunitat aquest any amb tota probabilitat, però no tenim vacuna fàcil per les greus conseqüències socioeconòmiques secundàries dels confinaments. La caiguda del PIB a Catalunya és superior a l'11% l'any 2010 (només comparable amb la Guerra Civil espanyola) i no tenim instruments d'estat per combatre. Cal liderar amb encert els recursos propis des de Catalunya i ser molt exigents amb el govern d'Espanya que gestiona la tributació (recordem el nostre dèficit fiscal de 16.000 milions/any) i els recursos europeus.

Als anys noranta el metge i antropòleg Merrill Singer (USA) va definir el terme "sindèmia" com la suma de pandèmia i efectes socials. Biologia i societat. L'obesitat, les malalties circulatòries, el canvi climàtic són sindèmies ja que els factors socials i la globalització són causa de les mateixes i elles comporten canvis en el desenvolupament econòmic i més desigualtat social.

El setembre del 2020 la prestigiosa revista mèdica The Lancet, a la seva editorial firmada pel seu director Richard Horton, proposava analitzar la Covid-19 com una sindèmia ja que només analitzant les causes, els factors estructurals, i les conseqüències, biopsicosocials, trobarem les respostes més enllà de la ciència mèdica. Catalunya necessita fer front a la pandèmia i a la sindèmia. Els estats petits com Nova Zelanda, Dinamarca, Noruega, Àustria o Holanda han respost molt millor, sindèmicament, a la pandèmia.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Marina Geli
Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació, coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista. A Twitter: @marinageli.
22/02/2021

Amnistia, autodeterminació i bon govern

08/02/2021

Sindèmia

25/01/2021

La pandèmia i el segrest de l'autogovern

11/01/2021

Salut, economia i política

28/12/2020

Un extraordinari fenomen

14/12/2020

Un any de Covid-19: mortalitat i vacunes

30/11/2020

Covid-19: política i ciència

16/11/2020

Reobertura responsable

02/11/2020

El poder de la solidaritat

20/10/2020

Pandèmia Covid-19: tardor

Participació