​La por dels de sempre

per Sergi Tarrés Sales, 8 de febrer de 2021 a les 12:55 |

«Més enllà de vendre’ns fum i solucions màgiques, els de sempre acabaran fent el de sempre, repartir-se els actius mentre els tapen amb la bandera»

per Sergi Tarrés Sales, 8 de febrer de 2021 a les 12:55 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de febrer de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquests dies veiem com l'extresorer del PP confessa les barrabassades sobre les comptabilitats irregulars del principal partit de les dretes espanyoles de dècades i dècades de domini Aznarista, Rajoïsta, Cospedalista, Casadista, i anteriors. 

Els grans partits que es repartiren el pastís de la mal anomenada Transició han acabat rebel·lant-se com a autèntiques maquinàries de desviar calers per interessos privats. Des de la llavors Alianza Popular, passant per el PSOE i acabant a CiU. Evidentment, a la cúspide d’aquell moviment d’Estat dels 70 hi havia la Corona tan constitucionalment inviolable.


Tot i així hem pogut veure'n grans conseqüències polítiques de tot plegat. A les Balears, València i a Moncloa, els responsables del PP van perdre les respectives presidències una vegada foren condemnats. A Andalusia, el PSOE, també. A Catalunya, el PSC va perdre alcaldies que havia ostentat amb mà de ferro durant anys després de saber-se’n el seu mal ús per part dels de la rosa i el puny. 

CiU va perdre gran representativitat però les “astúcies” aconseguiren mantenir en mans del mateix espai polític la principal institució del país: la presidència de la Generalitat. Canvis de noms, girs programàtics de 180 graus, exacerbació del simbolisme, retòrica inflamada, etc. han fet que l’espai convergent pogués mantenir-se a la més alta magistratura, en la forma que fos. Això sí, en cap cas un perdó i ni molt menys un reconeixement dels fets, només faltaria.


Esquerra, després de 90 anys sense casos de corrupció, avança de manera sostinguda. És un cas paradigmàtic i poc comú al món atès que trencar amb 40 anys de control ferri de l’estatus quo és una tasca titànica. Mitjans de comunicació, estaments, teixit associatiu, cultural i esportiu, majoritàriament en mans de qui ho ha manat tot -al cinturó roig els del PSC i al rerepaís els nacionalistes de centre dreta- generen unes dinàmiques molt difícils de trencar. Van tancar des de dalt la cotilla i, des del poder, ho van infiltrar tot. És un mèrit, doncs, que amb tot en contra Esquerra pugui anar fent passos. 

A més, només cal llegir història per adonar-se que aquest país ha avançat nacionalment, més enllà de retòriques i símbols, quan Esquerra republicana ha estat forta. I la por, se’ls hi nota, se’ls hi nota quan la veten a l’alcaldia de Barcelona amb els vots de Ciutadans i se’ls hi nota quan pacten a la Diputació per repartir-se el pastís municipal de la tercera institució del País entre postconvergents i socialistes.


Queda clar, doncs, que molt més enllà de vendre’ns fum i solucions màgiques -ja siguin unionistes, independentistes, o ens prometin la sopa d’all- els de sempre acabaran fent el de sempre, repartir-se els actius mentre els tapen amb la bandera, la d’aquí o la d’allà. 

La por a no poder-ho seguir fent és una esquerra nacional forta, irreductible. El catorze de febrer, cap vot republicà i d’esquerres es pot quedar a casa. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Sergi Tarrés Sales
Llicenciat en Comunicació Audiovisual. També va estudiar física. Exregidor de l'Ajuntament de Calldetenes. D'esquerres, republicà i independentista. Ha participat en campanyes electorals en xarxes i comunicació. Assessor polític. Ha estat professional de les telecomunicacions i és astrònom aficionat.
Més articles de l'autor
29/07/2021

​Final de curs

24/05/2021

​Els que fan que les coses passin

26/04/2021

​El qüestionari antifeixista de Rufián

22/03/2021

​TV3 o la neurosi del control

08/02/2021

​La por dels de sempre

24/12/2020

​El 2020, des d'un punt blau pàl·lid

26/11/2020

El paraigua de la màgia

20/10/2017

La revolució assenyada

09/10/2017

De debilitats i primes de risc

20/11/2010

Sí, si sumen, pacten

Participació