tribuna oberta

Els grans reptes del 14-F

«La Catalunya del futur també serà hereva del múscul i la determinació que l'independentisme mostri el 14-F»

per Josep Maria Vall, 8 de febrer de 2021 a les 11:29 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de febrer de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Pocs imaginaven que després de les eleccions imposades pel 155 el 21-D de 2017, els catalans i catalanes haguéssim de tornar a votar en plena pandèmia, en unes altres eleccions forçades des de la irresponsabilitat. Millor dit, per una triple irresponsabilitat.

La primera, la del president Torra. Negant-se a pactar una data electoral amb les altres forces independentistes, va deixar-la en mans dels tribunals espanyols. La segona, la del PSC, que per evitar que s'esbravés més el caduc "efecte Illa", es va negar a acordar un ajornament amb la resta de partits polítics malgrat els preocupants indicadors sanitaris. La tercera i última, la del TSJC, emparant les tesis dels socialistes per culminar l'operació d'estat projectada per afeblir l'independentisme parlamentari durant la legislatura vinent.


El conjunt de l'independentisme ha d'assumir que les eleccions del 14-F són tant o més importants que les del 21-D. En primer lloc perquè aquesta vegada també només ens serveix la majoria absoluta: menys de 68 escons independentistes es traduirien en una presidència espanyolista. A més, si els vots independentistes no superessin el 50%, la carpeta catalana podria quedar tancada durant una bona temporada a les principals cancelleries europees. Però aquest 50 % tampoc no seria suficient si la participació fos excessivament baixa. Per tot això, els independentistes -votin l'opció que votin- s'han de mobilitzar més que mai per tornar a omplir les urnes tal com vam fer l'1-O i el 21-D.

D'altra banda, les darreres enquestes apunten un frec a frec entre ERC i PSC, just per davant de Junts. Aquest escenari no és el més òptim perquè recorda massa al de la Diputació de Barcelona, on els postconvergents van preferir donar la presidència a Núria Marín, avui imputada per corrupció. Tot i que més difícil, malauradament no és del tot descartable que també hi hagi una entesa sociovergent al Parlament. Perquè qui no ha tingut escrúpols en lliurar al PSC la tercera institució del país, tampoc els podria tenir per cedir-los la primera.


D'altra banda, Dolors Sabater, candidata de la CUP, ja ha avisat que podria no investir presidenta Laura Borràs mentre seguís investigada i, previsiblement, potser tampoc ho faria amb el número 3, Joan Canadell, un perfil massa escorat a la dreta.

O sigui que ara mateix, Pere Aragonès és el candidat més ben preparat i posicionat per liderar un govern de via àmplia que, amb generositat i respecte cap a totes les forces sobiranistes que hi estiguin representades, representi el 80 % de la societat catalana que vol una sortida negociada al conflicte polític. Una majoria social que també refusa la monarquia i la corrupció que podreix la vida política a l'estat espanyol.


Per tant, si es vol un veritable govern independentista i republicà, fort, estable, amb capacitat de sumar suports i complicitats, que gestioni bé la propera etapa de reconstrucció nacional, que enforteixi les institucions d'autogovern i prepari estructures d'estat, que barri el pas al PSC del 155, i mantingui ferma la lluita per l'amnistia, la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats, la prudència aconsella concentrar el vot en Esquerra Republicana.

Enguany es commemora el 90è aniversari de la fundació d'ERC i la seva gran victòria a les municipals de 1931, que van culminar amb la proclamació de la República Catalana i, posteriorment, la restauració de la Generalitat i la consecució del primer Estatut d'autonomia. La Catalunya d'avui és hereva d'aquella fita. La Catalunya del futur també serà hereva del múscul i la determinació que l'independentisme mostri el 14-F de 2021.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Josep Maria Vall
Doctor en Humanitats i Ciències Socials per la UAO, i Diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la UB. També ha realitzat estudis complementaris a la Universitat de Viena (Àustria) i a la Universitat d’Hamburg (Alemanya). Fundador de l’editorial Dux, és col·laborador ocasional de premsa digital i comarcal. Autor dels llibres Jujol a Vallmoll, El Fòrum de les Mentides i Bellesguard; i de l'obra de teatre El rei Martí, estrenada el 2010 amb motiu del 600 aniversari de la mort de Martí l’Humà. També va guanyar la quarta edició del premi Carles Muñoz Espinalt per l’assaig biogràfic Pere Joan Barceló i Anguera, líder dels no vençuts. La resistència catalana en la postguerra de Successió (1714-1741)
03/09/2021

Per una cultura republicana

22/06/2021

La mirada al futur de Junqueras

27/04/2021

Allò que la història s’endugué

08/02/2021

Els grans reptes del 14-F

20/01/2021

De correlació de forces

16/12/2020

Cultura en desescalada

16/10/2020

L'octubrisme

13/09/2020

De l'inici del procés

31/07/2020

El drama de la llengua

02/07/2020

Catalunya, republicana

Participació