opinió

No és l'efecte Illa: és l'arxipèlag Illa

«Veurem coses mai vistes. Veurem el que és, i sempre ha estat, el socialisme i l’esquerra espanyola»

per Francesc Canosa, 26 de gener de 2021 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de gener de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El PSC és com els Gremlins: amb aigua, la llum del sol i menjant després de mitjanit es reprodueixen. El Partit dels Socialistes de Catalunya, El Partit Sempre Constitucionalista, Partit Sense Catalunya, El Partit Suat de Calamars, El Partit Sucant Cabirols, El Partit Sí Calibra, El Partit Soc Calculadora... Com tot bitxo vivent el PSC busca la seva fecundació, reproducció, propagació. Per això Salvador Illa no és una Illa: és un arxipèlag.

Illa no vol cap Illa. Illa és l'exministre de la minestra de verdures. El vegetal, electoralment, animal i letal, fet candidat a la Catalunya afamada: tota l’Espanya, i espanyola, que habita, tributa i mor a Catalunya. Illa és un "puchero" a la castellana imperial manera. Vol a la cassola tot el cigró, la patata, pastanaga, api, porro, costella, pernil... espanyola. Des del socialista que es diu catalanista però que ni fart de vi endevinaria que viu a Catalunya, a l’hemorràgia dels comuns suïcidats als quadrats amish de les súperilles teletubbie de la Barcelona d’ansiolític depressiu, passant per Ciutadans, el bebè proveta fecundat als laboratoris genètics de l’estat espanyol amb l’ajuda del pare Frankenstein PSC-PSOE. I més, i tot el que pugui esgarrapar a Partits Populars, Impopulars i Partits Afederals, o de Cables Coaxials, de l’Espanya Una, Grande Y Libre. Illa és això: el loctite, el ciment, la resina, el formigó, la central nuclear unionista, constitucionalista, borbònica, espanyolista. Per això el votaran. Per l’arxipèlag, no per l’Illa.


Illa és el somni de tot ciutadà del món (que ni sap el que és món ni la cantonada de casa), que vol unes vacances pagades: a l’hamaca, mirant l’oceà del no-res, silenciós, callat, mut, impertèrrit, immòbil, quiet. Horitzontalitat per adormir els nervis. Assossegament assilvestrat amb banyador. Nuesa. Res. Això: res. El sol de vacances eternes del no com si fos un sí: insolació existencial. Barretada. I platets. I xin-xin de brindis. El PSC-PSOE-Estat torna a fer una gran jugada. Intel·ligència. Dit i redit des de el primer dia. Illa no és una Illa. Illa és l’estat. Com el PSC és l’estat. Com el PSOE és l’estat. Com l’estat és l’estat. Això, molts independentistes, no ho veuen ni amb diòptries, ni farts, també, de vi, o aiguarràs. Illa no és una Illa: és el que hi ha darrere d’Illa. Se’n riuen d’ell. I, no: ell se’n riu. Ells se’n riuen.

Ja va escriure Joan Sales, l’escriptor, i el que va veure, com tots els catalans, com l’Espanya roja i negra s’ho menjava tot i tothom amb la mateixa bocota caníbal, que els comunistes tenen l’humor en quarantena. Els comunistes i qualsevol ideologia que busca el que busca: endrapar, bàsicament, devorar als altres. I si són catalans, millor, que són nutritius i saborosos i són gratis. Poc humor a Illa. I al PSC. I al PSOE. I a l’Estat Nacional-Frankenstein. Poc humor i poca broma. Perquè estan pel que estan. Com ha de ser. Són uns professionals. Són un estat. En mal estat, però estat. Abans deien allò de “Tenemos a Cataluña en la punta de la bayoneta”, ara podrien dir: Tenemos a Cataluña en la punta de la mascarilla. Al·lucinarem si Illa Arxipèlag és President.


Al·lucinarem si el formigó del Partido Sin Cataluña governa la post autonomia insular. Al·lucinarem amb Miquel Iceta ministre de los territorios y colonias españolas centrifugadas a la lavadora estatal. Veurem coses mai vistes. Veurem el que és, i sempre ha estat, el socialisme i l’esquerra espanyola. I la culpa no és seva. La culpa no és d’Espanya. La culpa no és del txa-txa-txa. La culpa és nostra: tot això ja ho sabien els catalans. Ho han sabut sempre. Potser, de nou, com sempre, com un clàssic, és millor que guanyi Illa-Estat. Ja va dir, Maragall, el poeta, l’avi, sia’m la mort una major naixença.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
07/09/2021

On és l'Església catalana?

10/08/2021

Prostitució nominal: Jocs d’hivern Barcelona-Pirineus

13/07/2021

Qui serà pitjor: Zapatero o Sánchez?

15/06/2021

Paella, platja i Gaudí

18/05/2021

Ric-ric... ara grillacions municipals

20/04/2021

Pikachu3289 i Twitter

23/03/2021

Per una fusió Ciutadans i Comuns (CC)

04/03/2021

23-F: entre Betamax i VHS

26/01/2021

No és l'efecte Illa: és l'arxipèlag Illa

29/12/2020

Verónica Forqué & CO al Mesozoic

Participació