OPINIÓ

Les eleccions no són la democràcia ni la solució

«Reivindicar la democràcia passa per votar però també per les formes de democràcia més directa i participativa»

per Jordi Mir , 25 de gener de 2021 a les 20:00 |
Suspendre les eleccions és "suspendre la democràcia". Així es va expressar el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, en ser preguntat pel possible ajornament electoral a Catalunya. Aquests darrers dies s'ha parlat molt de la importància de les eleccions, del dret a vot, de la suspensió de la democràcia... Més enllà d'estar a favor o en contra de l'ajornament de les eleccions catalanes, més enllà que es prefereixi votar el 14-F, el 30-M o un altre dia, moltes intervencions s'han centrat en la importància del vot i de les eleccions. Podien tenir una posició diferent sobre el moment de votar, però no sobre el fet de votar.

Les eleccions no són la democràcia. Per poder parlar que vivim en una democràcia hi ha altres components als quals hauríem d'atendre, però és possible que la nostra concepció de la democràcia sigui tan limitada que sobredimensionem el fet de votar. Aquest article no vol ser una defensa de l'abolició de les eleccions, però vol convidar a pensar les seves limitacions i els seus problemes.


He crescut veient TV3 i recordo des de prou petit les notícies dedicades a les eleccions a països que difícilment tornaven a aparèixer als informatius. Una mena de fascinació per les eleccions, per les festes de la democràcia, portava a dedicar una atenció puntual a una votació i a oblidar-se de gairebé tota la resta. Aquesta concepció de la democràcia s'ha establert a la nostra societat des de la dècada dels vuitanta. No tothom pensa així la democràcia, però podem dir que és una idea força dominant.

Identificar la democràcia amb les eleccions és quedar-se amb la representació, és a dir, l'elecció per part de les persones que voten d'aquelles que les representaran. Precisament ara, en un període de greu crisi de la representació, o de la representativitat, continuar donant tanta importància a les eleccions ens hauria de fer pensar en aquesta limitació, aquest problema.


Precisament ara, en una dècada de gran mobilització social que ha fet saltar pels aires el sistema de partits polítics tradicional, hauríem de pensar en la limitació que suposa identificar la política i la democràcia de manera tan exclusiva amb els partits polítics. Les mobilitzacions del 15-M, el moviment independentista, el moviment pel dret a l'habitatge, l'ecologista i el feminista han tingut una gran presència en aquesta dècada que hem tancat, han canviat la nostra societat, han qüestionat la qualitat de la nostra democràcia, o directament si podem anomenar d'aquesta manera la nostra organització social.

Podem dir que totes aquestes mobilitzacions han tingut entre les seves reivindicacions la idea d'una democràcia real, de democratitzar la democràcia, d'incorporar ètica i veritat a la política... Aquesta darrera dècada ha vist créixer pensaments i accions que consideren que no en tenim prou amb la idea de democràcia que es pensa i es fa viure des de partits i governs.


La democràcia es pot pensar i fer viure de diferents maneres. N'és una bona mostra que tots els partits polítics diuen actuar en nom de la democràcia fent propostes contradictòries i fins i tot excloents. Qui històricament ha reivindicat la democràcia ho ha fet més enllà del dret al vot i dels drets de participació política. Ara vivim una realitat semblant. La reivindicació de la democràcia passa, a més de votar en les eleccions on s'escullen les persones que ens representaran, per formes de democràcia més directa i participativa. Es vol poder participar en la vida política, poder deliberar i tenir les condicions materials per fer-ho.
 
La concepció tan limitada i restrictiva de la democràcia present té múltiples implicacions. Hi ha una tendència massa estesa a pensar que votar és decidir, que una majoria podrà fer allò que vulgui i que la minoria s'haurà d'adaptar. La democràcia entesa com a imposició d'un resultat, sigui aquell que sigui. Fins i tot és habitual, massa habitual trobar declaracions de representats públics que es presenten a les eleccions anunciant que la seva victòria suposarà la desaparició d'aquelles persones o opcions que consideren com a rivals o, fins i tot, com a enemigues. Aquesta desaparició es planteja com a figurada, metafòrica. Però hi ha qui és capaç de concretar detalls que van més enllà de la metàfora.

Avui que tothom parla en nom de la democràcia correm el risc de tenir un dels debats polítics més pobres sobre com ha de ser una societat democràtica. Siguin els que siguin els resultats de les pròximes eleccions, la diversitat, la pluralitat i les diferències que existeixen a la nostra societat no desapareixeran. No té cap sentit pensar que un projecte polític es podrà imposar a l'existència d'aquesta diversitat.

Les societats poden canviar, però si volem fer-ho construint democràcia potser allò que caldrà és convèncer i no imposar. Però treballem molt poc per convèncer i, si hi pensem, convèncer qui no pensava com nosaltres -sigui quin sigui aquest nosaltres- és allò que al llarg de la història ha portat als canvis més profunds en les societats. Això és molt democràtic i crea democràcia.

Treballar per convèncer i des de la deliberació diria que crea més democràcia que no les confrontacions polítiques, electorals o no, plenes d'odi, exclusió i atacs. Si algú, des de posicions que consideri més revolucionàries -siguin les que siguin- pensa que és una manera de fer massa reformista i tèbia, faria bé de tornar a llegir a Friedrich Engels, ara que recordem el 200 aniversari del seu naixement, i que Edicions Bellaterra acaba de publicar la gran obra de Michael Krätke Friedrich Engels. El burgués que inventó el marxismo.  

Avui els grans i greus problemes que tenim com a societat i com a espècie no tenen resposta en una única opció política. Un resultat electoral, sigui quin sigui, no aconseguirà fer-hi front. Aquesta concepció de la democràcia i la política tan enfocada i limitada a les eleccions i als partits necessita deixar pas a una altra que entengui que serà com a societat i com a espècie, amb la nostra diversitat i pluralitat, que podrem fer front a aquests reptes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Mir
Doctor en humanitats, professor a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i a la de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. És membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (UPF) i l’Observatori del Sistema Universitari. A Twitter: @llambordes.
22/02/2021

Allò que els aldarulls amaguen

25/01/2021

Les eleccions no són la democràcia ni la solució

28/12/2020

No n'hi ha prou amb la vacuna

30/11/2020

Convèncer

02/11/2020

Protestes en les crisis de la pandèmia

05/10/2020

Elogi de l'activisme

07/09/2020

Principi de generositat

10/08/2020

Quan Puigdemont elogiava Felip de Borbó

13/07/2020

Ningú està fora de perill

15/06/2020

Estàtues i aldarulls

Participació