opinió

Mateixes receptes, respostes diferents

«Tenim l'oportunitat de polititzar el malestar per convertir-lo en palanca de lluita per la democràcia i la sobirania plena»

per Eulàlia Reguant , 23 de gener de 2021 a les 20:00 |
Deia Josep Fontana en la seva obra pòstuma Capitalisme i democràcia que "La vida política es fa públicament en termes dels problemes que afecten el conjunt dels ciutadans, mentre la trama de la legislació que afavoreix els interessos del capital financer i dels grans empresaris es manté discretament en l'ombra". Això es tradueix en uns discursos i retòrica a favor del nostre benestar però amb una complicitat en l'enriquiment d'uns pocs, de fet, en l'enriquiment dels de sempre.

Això és el que passarà aquesta setmana al Congreso amb l'aprovació del Reial Decret 36/2020, o dit d'una altra manera, en el decret que regula la gestió dels fons europeus Next Generation EU a l'Estat espanyol. Aquest article no tracta d'analitzar completament el RD i les seves conseqüències ni com la UE s'ha rearmat com a fortalesa del neoliberalisme via austeritat, privatització i retallades salarials, sinó que pretén apuntar-ne alguns dels elements claus.


El mes de juliol de l'any passat, després de cimeres agòniques, els governs de la UE aprovaven uns fons europeus que buscaven ser un instrument de recuperació temporal per reparar els danys econòmics i socials immediats provocats per la pandèmia. Alguns vam alertar de la lletra petita, del que podia suposar en el mig termini. Aparentment no existien condicionalitats i aquesta era la gran bondat. Es parlava poc que una part dels diners vindrien en forma de deute públic i que per primer cop la Unió Europea s'endeutaria. Així que la UE a partir d'ara deurà diners als mercats internacionals i la seva manera de tornar-los serà cobrar-los als seus Estats membres. Se segueix engreixant la bombolla del deute en uns moments on el sobreendeutament a nivell mundial supera tots els rècords fins ara assolits i on fins i tot, Mervyn King, antic governador del Banc d'Anglaterra i no susceptible d'anticapitalista, augura una crisi d'endeutament.

Uns mesos més tard de llegir al vicepresident del govern espanyol afirmant que el rescat permetria continuar fent política sense retallades i amb condicions toves comencem a veure les amenaces i advertències. La Comissió Europea envia cartes dient que calen reformes i vetllarà que es duguin a terme per a poder transferir els fons: reforma del sistema de pensions i reforma laboral, com a punta de llança. A més, és cert que el Pacte d'Estabililtat amb el que es va fonamentar l'austeritat de 2008 està suspès, però suspès no és derogat, i es pot reactivar quan es consideri que s'ha superat la pandèmia en termes sanitaris, sense tenir en compte que la pandèmia també és social i econòmica. I algú dirà que això és normal, però ignorarà i obviarà que les condicions i les reformes les pagaran les classes populars, aquells qui encara no han pogut aixecar el cap de les retallades i l'austeritat dictada per la troika el 2008. I que de nou, el gran capital i les empreses de l'Ibex35 seran les que sortiran reforçades en aquest nou episodi de la crisi sistèmica.


De la lectura del Reial Decret que s'aprovarà aquesta setmana se'n deriva el reforç als partenariats publicoprivats, amb menys controls dels ja massa pocs que existeixen. Reforça la via de la reassignació per dalt del gran capital sense mencionar en la definició dels seus pilars ni la ciutadania, ni la vida ni les persones. La necessitat de donar resposta a la situació social i econòmica no pot desembocar en més transferència de diners públics a un sector privat cada cop més concentrat ni en l'excepcionalitat del compliment íntegre de la llei de contractació pública. No pot esdevenir una festa privada amb catifa vermella per les grans empreses i l'entrada prohibida a la majoria.

Una majoria, les classes populars, que no tenen dret ni a accedir als fons ni a vetllar per-què no serveixin per privatitzar encara més els serveis públics minvats per anys de retallades. Una bona explicació del que es significa el Reial Decret es fa en aquest video d'Octuvr que posa sobre la taula el paper de les grans consul-tores aliades amb les grans empreses espanyoles, i la connivència del govern i els poders de l'Estat.


Per rematar-ho, del RD se'n deriva l'enèsima recentralització a l'Estat. Un cop més, quan toca gestionar la crisi, hi hagi qui hi hagi al govern de l'Estat, la solució és limitar encara més la minsa capacitat política i econòmica de les autonomies. I malgrat la recentralització, haurem de veure de nou de quin costat es posen les forces polítiques catalanes: del costat de la lluita per la sobirania o de la gestió del neoliberalisme i per tant, de la renúncia de la capacitat de decidir.

A l'inici de la pandèmia semblava clar que s'havia arribat a un límit, i tothom parlava d'aprenentatges i de canvis sistèmics per donar resposta al que estàvem vivint. Aquesta sensació s'entrellaçava amb la resposta social (i molt juvenil) contra el canvi climàtic i les polítiques capitalistes que l'han alimentat. En aquells moments, ens organitzàvem en una vaga de lloguers, exigíem l'aturada de tots els desnonaments o la suspensió dels pagaments de llum, aigua i gas. En definitiva, en aquells moments es posava sobre la taula la necessitat -per algunes, històrica- d'afrontar un sistema en decadència.

Costas Lapavitsas en el seu llibre L'esquerra contra la Unió Europea apunta com a un dels aprenentatges de la crisi del 2008 i sobretot, del pas de Syriza pel govern grec, que l'esquerra que es vulgui enfrontar a la maquinària neoliberal ha d'estar preparada per fer un trencament. El descontentament i el malestar s'estenen arreu barrejats amb l'esgotament pandèmic i en aquest marc l'esquerra independentista, anticapitalista i transformadora, els moviments socials, el sindicalisme combatiu, el municipalisme transformador, l'economia social i solidària, l'ecologisme o el feminisme tenim l'oportunitat de polititzar el malestar per convertir-lo en palanca de lluita per la democràcia i la sobirania plena. Si no ho fem nosaltres seran uns altres que aprofitaran el malestar però no per millorar les condicions de vida de les treballadores, sinó per continuar fent de portaveus de les elits i enviar als marges a qui alci la veu.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Eulàlia Reguant
Llicenciada en Matemàtiques. Va ser diputada de la CUP Crida Constituent (2015-2017) i regidora de la CUP Capgirem Barcelona (2017-2019). Ha participat a organitzacions de finances ètiques i en favor de la justícia global. És activista en defensa del drets del pobles i la sobirania popular. A Twitter: @aramateix
23/01/2021

Mateixes receptes, respostes diferents

26/12/2020

Benvingudes a l'austeritat en diferit

28/11/2020

Vint bales foren, vint bales ai!

14/11/2020

El miracle de la vacuna

31/10/2020

Colze a colze

17/10/2020

214 dies

03/10/2020

​Els monstres de la frustració

19/09/2020

Piquets com a contenció al neoliberalisme

05/09/2020

La factura de l’aigua

08/08/2020

Més que una crema

Participació