opinió

​La titularitat de l’aeroport: «Raó de Ciutat»

«Recuperar la titularitat dels terrenys de l’aeroport no és una qüestió menor sobre un bé molt important que és de la seva propietat de l'Ajuntament»

per Isidre Soler , 22 de gener de 2021 a les 14:00 |
L'aeroport de Sabadell ha tornar a ser motiu de controvèrsia política. En aquesta ocasió no ha estat motivada pels qui el voldrien desmantellar, sinó arran de la proposta que la Crida per Sabadell va plantejar al ple municipal amb la finalitat d’estudiar la forma perquè la titularitat dels terrenys de l’aeroport, que són de la ciutat, retorni a la ciutat.

Els terrenys van ser adquirits per l’Ajuntament de Sabadell l’any 1932 per a construir l’aeroport, degut al creixent interès per l’aviació i les oportunitats per a la indústria. Va comprar les 76 hectàrees necessàries de 20 finques, les més rellevants les de Can Diviu, Can Torres i Can Miró. Els terrenys li van costar 400.000 pessetes i les obres d’aplanament 450.000. Costos finançats amb un préstec d’un milió de pessetes de Caixa Sabadell, per un termini de 20 anys i un interès del 5,5% que l’Ajuntament va anar amortitzant.


El llavors alcalde de la ciutat, Salvador Ribé, oferí al govern central la cessió dels terrenys per a l'establiment d'un camp d'aviació. El Ministeri de la Guerra va acceptar la cessió i va ser publicada pel Diario Oficial del Ministerio de la Guerra el 24.09.1932 i el govern de Manuel Azaña va declarar la utilitat pública dels terrenys el 20.02.1933. El dia 1 d’agost de 1934 es va inaugurar oficialment l’Aeròdrom de Sabadell, per a la seva utilització tant de l’aviació militar com de l’aviació civil.

Va ser una cessió en base la reciprocitat de drets i obligacions detallades en un pacte. L’Ajuntament comprava els terrenys, els habilitava i els cedia sota la condició de “permanència als terrenys de l’aviació militar, mantenint-hi un destacament o esquadra” que, en cas d’incompliment, “la cessió quedarà anul·lada immediatament i donarà dret a l’Ajuntament a emparar-se dels mateixos i de les edificacions aixecades”. La cessió també permetia la utilització de l’Aeròdrom al “Club d’Aviació Sabadell per als seus fins, llevat dels cassos de maniobres militars o de mobilitzacions de les forces de l’aire”.


Uns canvis en el pacte de cessió declaraven que “en cas que el Servei d’Aviació Militar abandonés l’Aeròdrom, l’Ajuntament de Sabadell podrà prendre possessió del camp i dels edificis construïts abonant a l’Estat el seu valor en aquell moment”. Alhora que “en cas que l’Estat destinés el camp a serveis diferents ho podrà fer abonant a l’Ajuntament el seu valor en aquell moment”.

A l’any 1960 a l’aeroport de Sabadell ja no quedava cap “destacament o esquadra militar”. En base al canvi de situació, el llavors primer tinent d’alcalde Antoni Llonch i el notari Jesús Led de la Justícia van aixecar acta pública de la no presència de l’exèrcit. L’any 1962, l’Ajuntament de Sabadell va requerir a l’Estat el retorn dels terrenys cedits. Petició que va ser desestimada sota la peregrina excusa de l’existència d’una antena de comunicacions de l’exèrcit de l’Aire. L’any 1984, l’alcalde Antoni Farrés, va sol·licitar a AENA el retorn dels terrenys de l’aeroport a la ciutat. Petició que també va ser desestimada. La raó d’Estat va prevaldre per sobre dels interessos de la ciutat.


Ens trobem davant d’un cas d’incompliment per part de l’Estat d’un pacte de cessió a precari d’un bé municipal i davant d’aquests incompliments els representants públics no poden obviar-los, ni mirar cap una altra banda quan són interpel·lats, ni posar els interessos partidistes per davant dels interessos locals. La seva responsabilitat és defensar els interessos col·lectius de Sabadell.

Una responsabilitat que va exercir fins i tot un consistori franquista amb Antoni Llonch d’alcalde, reclamant a l’Estat el retorn de la titularitat dels terrenys, a l’igual que va fer ja en democràcia, l’alcalde Antoni Farrés. Pel contrari, durant els 16 anys de governs del PSC no es van plantejar en cap moment alguna actuació adreçada al mateix objectiu.

Ara, la Crida per Sabadell, conscient de la importància de defensar i regularitzar els interessos col·lectius de la ciutat, va plantejar al ple municipal el que durant el mandat passat no va tenir l’oportunitat de temps necessari: que els serveis jurídics de l’Ajuntament de Sabadell estudiïn i efectuïn la forma més adequada per reclamar a l’Estat el retorn de la plena la titularitat dels terrenys de l’aeroport.

No defugim de que no es tracti d’un tema complex, amb aspectes que cal valorar detingudament. Però ara es tractava d’això, abans d’actuar, estudiar jurídicament la millor forma per recuperar uns terrenys municipals. Una proposta necessària i del tot assumible. Malauradament, PSC, Podemos, Junts per Sabadell i Ciudadanos van votar en contra de la proposta. El desconeixement o el desinterès, la peresa manifestada per encetar un mínim debat seriós d’un tema important i el sectarisme per part d’alguns dels portaveus van impedir que la proposta prosperés. Una vegada més la ciutat surt perdent.

Recuperar la titularitat dels terrenys de l’aeroport no és una qüestió menor. Comporta recuperar la plena sobirania per part de l’Ajuntament sobre un bé molt important que és de la seva propietat, pagat amb diners dels sabadellencs i sabadellenques, i cedit a precari a una institució militar que fa 60 anys va deixar d’utilitzar-la i va deixar de complir el principal requisit en base el qual en gaudia gratuïtament.

Sense recuperar la titularitat de l'aeroport Sabadell mai no podrà decidir sobre el present ni sobre el futur d’uns terrenys seus de gran interès estratègic i econòmic. Recuperar la titularitat de l’Aeroport és en definitiva una “Raó de Ciutat”.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Isidre Soler
Membre d'Entesa per Sabadell i de la Plataforma Soterrament FGC ARA!
Arquitecte Tècnic a l’EUAT de Barcelona (1977). Membre de la Plataforma Soterrament FGC ARA!. Participa a l’Entesa per Sabadell des de 1999, en va ser coordinador entre els anys 2001 i el 2004 i regidor a l'Ajuntament. Compagina les responsabilitats polítiques amb l’activitat laboral amb funcions tècniques i directives en el Servei de Bombers de l’Ajuntament de Barcelona. 
01/03/2021

Sabadell, la ciutat que no valora el seu patrimoni

22/01/2021

​La titularitat de l’aeroport: «Raó de Ciutat»

11/12/2020

Caserna de la Guàrdia Civil, negociar què?

28/11/2020

Volem el millor Passeig de la Plaça Major

28/10/2020

Parlem d’habitatge?

27/09/2020

Transformar o maquillar la Gran Via?

13/07/2020

Quitrà o vida

18/06/2020

Per un veritable pla de xoc post-Covid

14/02/2020

Qui té por de reconèixer les irregularitats del contracte de neteja?

03/01/2020

Aparcament al Passeig, per què NO

Participació