Oblidem els seguidors

Un líder sense seguidors és una persona sola caminant pel carrer, predicant des d’un pedestal. El problema dels governants populistes són el tipus de decisions que prenen i les conseqüències que se’n deriven, però sempre m’ha semblat que ens oblidem que si ha arribat al poder és perquè hi ha molts ciutadans que pensen que les seves idees són les encertades.
 
En aquests dies de finals d’any 2020 en els Estats Units els senadors republicans han votat majoritàriament per anul·lar el veto de Trump als pressupostos militars i s’han sumat als vots del partit Demòcrata. Una derrota dolorosa perquè no té precedent que quasi el 85% dels senadors votin contra una decisió d’un president del seu propi partit.
 
Aquesta derrota ha posat en evidència que l’establishment republicà ha abandonat Trump i no posarà problemes a la investidura de Biden el dia 20 d’aquest mes. Però aquest mateix partit no ha tingut inconvenient a encoratjar les proclames xenòfagues i supremacistes blanques i qualsevol teoria conspirativa quan semblava que podien guanyar la reelecció. Ara, Trump ja no hi és, però els trumpistes hi son i son molts.
 
Al Regne Unit els euroescèptics va guanyar un referèndum escampant mentides que van reconèixer despès del resultat. Nigel Farage ja hi és; probablement si es fes un nou referèndum guanyarien els partidaris de seguir a la UE, però el rebuig a l’estranger, al diferent, a la unió lliure dels estats de la vella Europa i la trencadissa de vincles per a tota una generació és un fet.
 
Tot i que Boris Jonhson ha explicat com un èxit l’acord de separació, en les denses clàusules que regiran les relacions entre el Regne Unit i la UE reconeixen que no és possible concebre el futur sense acceptar la interdependència.
 
Els mateixos acords comercials que ha exigit l’actual líder torie, defensor de les tesis euroescèptiques des del govern, són un reconeixement d’aquesta interdependència. Encara ara, els que han sembrat la llavor egoista de la sortida de la UE no han explicat com seguiran prosperant si el seu principal producte són els serveis financers i els seus principals clients els fons d’inversió europeus.
 
Ha guanyat l’egoisme, no només en el comportament humà durant la pandèmia. Ha guanyat l’egoisme perquè de les formes més avançades de defensa de drets socials i aquests líders n’han dit intrusió estrangera. El pensament aïllacionista en temps de crisi deixa resta força al conjunt. I ara més que en altres moments, necessitem exercir la suma i la solidaritat.
 
Els governants de solucions fàcils quan el món és cada dia més complex poden ser temporals, però el pòsit en el pensament col·lectiu que van deixant, farà molt difícil retornar la confiança en l’interès general i en la cosa comuna.
 
Només amb una mirada generosa i global podem sortir aviat de la crisi mundial que ha suposat la pandèmia. Els seguidors esperonats pels líders populistes no ens ho posaran fàcil. Oblidem els seguidors, la raó de la victòria dels populismes i per a treure-li raons, cal solucionar adequadament molts problemes.
 
Tinguem un bon any de la vacunació i del retorn de les abraçades
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor