opinió

Llum al final del (llarguíssim) túnel

«Arribar a la llum comporta la suma, també, de moltes decisions personals en benefici del bé comú»

per Laura Pinyol , 27 de desembre de 2020 a les 20:00 |
Perdoneu a l'avançada perquè el titular és excessivament hiperbòlic i literari. Fa referència al dia d'avui, dia 1 de la vaccinació contra la Covid-19 després d'un any de la irrupció del coronavirus i de deu mesos d'investigació científica intensa i sense precedents. La SARS-CoV-2 va ser identificada per primera vegada a Wuhan (Xina) el 30 de desembre de l'any passat quan l'oftalmòleg Li Wenliang va alertar de la malaltia infecciosa a través d'un xat privat, i va ser censurat i investigat per les autoritats xineses acusat de difondre falsos rumors. El metge va morir a començaments de febrer després d'haver resultat infectat.

Aquelles primeres setmanes de gener i febrer nosaltres, tots, fèiem vida normal. Assistíem amb certa desconfiança a les notícies que arribaven de la Xina, entre incomoditat i suficiència. Però el coronavirus va córrer per tot el món i a començaments de març, encara atònits i amb incredulitat per la dimensió del què se'ns advertia, vam entomar que vivíem una pandèmia sense precedents que obligava al decret d'un estat d'alarma, al confinament domiciliari i al cessament de totes les activitats que feien normal la nostra vida.


Han passat deu mesos i avui s'han començat a administrar a Catalunya i a l'Estat espanyol les primeres dosis de la vacuna de Pfizer-BioNTech, batejada com a Comirnaty, a l'espera de les altres: la de Moderna, la d'Oxford-AstraZeneka, l'Spuntnik V o les que estan desenvolupant alguns laboratoris xinesos La investigació per al desenvolupament de la vacuna s'ha fet en un temps rècord. Mai com fins ara, la investigació biomèdica i al indústria farmacèutica havia pogut trobar un remei amb tanta celeritat. Però, avui mateix, les autoritats governamentals i sanitàries, en el punt de partida que s'ha escenificat a la residència de la Feixa Llarga de l'Hospitalet, ja han advertit que som només a l'inici del final d'un túnel, que encara serà llarg.

Serà llarg perquè, tal com deia el Dr. Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública, per aconseguir la immunitat de grup o de ramat, cal que el 70% de la població rebi les dues dosis de la vacuna i, això, probablement no serà possible fins a l'estiu d'aquest any que ve.


Estem davant de, possiblement, la millor bona notícia d'aquest any que estem a punt de tancar però lluny de recuperar l'anhelada normalitat. Aquestes setmanes que venen, i els mesos vinents, encara haurem de viure amb restriccions, amb mesures de prevenció, amb distància social per garantir protegir-nos i amb la coerció d'algunes llibertats essencials. Sembla un advertiment suficient perquè col·lectivament es prengui consciència del què està en joc.

I per aquest repte col·lectiu calen dues accions individuals que denoten un compromís social i cívic. La primera, responsabilitat. Som enmig dels dies de celebració de les festes, i ja hem superat Nadal i Sant Esteve amb formats reduïts, amb mobilitat condicionada i en convivència de grups bombolles. Però encara falta Cap d'Any i Reis per veure quina incidència tindrà la interacció social en la propagació de la malaltia. Les pròximes setmanes comprovarem les conseqüències i els riscos que hem estat disposats a córrer.


La segona és generositat. I en aquest sentit podríem prendre d'exemple els avis i àvies de la residència de la Feixa Llarga d'Hospitalet i tots els seus treballadors que, amb un 100%, han donat el seu consentiment per ser vacunats. La seva decisió lliure i voluntària –tal com recomana l'OMS per no fer obligatòria la vaccinació entre tota la població– contribuirà a generar aquesta immunitat general. Si és extensiva, encara més.

La ciència ha fet la seva feina. Les administracions hauran d'articular els plans d'execució per la distribució de les vacunes. Els centres de salut i el personal sanitari hauran d'administrar-les. I la resta de la ciutadania, que no té responsabilitat pública en un camp o en l'altre, tindrà la llibertat de decidir com contribuir a deixar enrere la pandèmia. Som a l'inici del final del túnel. Però arribar a la llum comporta la suma, també, de moltes decisions personals en benefici del bé comú.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Laura Pinyol
Laura Pinyol (Terrassa, 1979), periodista. Col·labora en diversos mitjans, com la revista Vallesos, l'Ara Criatures o el Descobrir, i dirigeix una agència de comunicació. A can Twitter piula des de @laurapinyol.
21/02/2021

Taula de diàleg, amnistia i referèndum

24/01/2021

Efecte i desafecte Illa

27/12/2020

Llum al final del (llarguíssim) túnel

29/11/2020

Herois, ídols i maltractadors

01/11/2020

Ubuntu i el bé comú

18/10/2020

Erradicar el virus de la vanitat

04/10/2020

Agulló i l'espai de comunicació català

06/09/2020

La devaluació de la Presidència

09/08/2020

Una Catalunya republicana sense República

12/07/2020

PDECat, JxCat i la unitat de l’independentisme

Participació