opinió

Minoria nacional

«Internacionalment han d'entendre que per exercir el dret a l'autodeterminació de Catalunya només hi ha la via de l'1-O i/o la mediació internacional»

per Aleix Sarri , 13 de desembre de 2020 a les 20:00 |
Ahir el líder de l'NVA, el partit nacionalista flamenc, va fer una declaració en què deia que apostava pel confederalisme i que no volia que passés com a Catalunya en què, suposadament, la societat està partida en dos.

Declaracions desafortunades en referència a Catalunya, que semblen més dirigides en clau interna que res més. En tot cas, tant ell com l'NVA han donat suport a la independència de Catalunya tantes vegades i de forma tan ferma que això d'aquí a uns dies no passarà d'anècdota.


Em sembla molt més interessant la seva aposta pel confederalisme. Una modalitat política poc comuna, però que té molt sentit en el cas de Flandes. Essent el 60% de la població, tenint un model institucional que protegeix la llengua flamenca en el seu territori i la fa llengua cooficial de l'Estat, i tenint en compte que Bèlgica és codirigida sempre des de Flandes, és en certa manera raonable que apostin per un model confederal que aprofundeixi en la descentralització a Flandes mentre mantenen la carcassa belga.

És interessant perquè el cas flamenc és radicalment contrari al català. Malgrat compartir en els dos casos un moviment fort en defensa de la llengua i una economia innovadora i un gran pes de les exportacions, Catalunya és una nació, però també és una minoria dins l'Estat (un 16% de la població), sense cap possibilitat d'impulsar amb èxit una reforma de fons tal com es va veure en el procés de l'Estatut. Qualsevol pacte puntual amb l'Estat acaba essent paper mullat (o quasi) a la primera oportunitat. Per posar un exemple evident, quants cops haurem de gastar el capital polític del catalanisme per defensar la immersió lingüística dels intents quinquennals d'anorrear-la?


A més, la composició de tota la jerarquia judicial i constitucional està dominada per la majoria nacional espanyola, amb un caràcter nacionalista excloent evident per qualsevol observador neutral. Això fa que qualsevol via legal i democràtica cap a l'autodeterminació sigui automàticament negada i tractada d'inconstitucional.

Per això Catalunya va fer l'1-O i a Flandes no li cal. I per això és tan important que remarquem tant a nivell internacional que som una minoria nacional. Perquè és l'única manera que entenguin que no hi ha manera humana de pactar l'autodeterminació amb un Estat que fos en dictadura o en democràcia ha posat en el seu punt de mira la dissolució de totes les nacions de llengua no castellana. Internacionalment han d'entendre que, de facto (i m'encantaria equivocar-me), per exercir el legítim dret a l'autodeterminació de Catalunya només hi ha la via encetada l'1-O i/o la mediació i la pressió internacional.


El nacionalisme flamenc aposta pel confederalisme, i han de tenir tot el suport en aquesta via. La via dels catalans per assolir una sobirania estable i útil és una altra, és la independència. Siguem conscients de qui som i què és l'estat espanyol, i treballem-hi.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals. De 2011 a 2018 va passar mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat Ramon Tremosa al Parlament Europeu. Ha publicat La Unió Europea en perill (Dèria-Pòrtic) i és co-autor de L'Europa que han fet fracassar (Pòrtic). Assessor de Carles Puigdemont al Parlament Europeu i membre de l'executiva de Junts. A Twitter: @aleixsarri.
21/02/2021

L'Estat no ha canviat, nosaltres sí

11/02/2021

La dimensió internacional del 14-F

24/01/2021

Brexit: l’amenaça fantasma?

11/01/2021

La política internacional catalana: una mirada personal

28/12/2020

Hi ha catalanofòbia al Tribunal Constitucional?

13/12/2020

Minoria nacional

30/11/2020

Memòria d’un confinament, amb Joan Maragall a la Setmana Tràgica

15/11/2020

Adeu a un «petit» activista

18/10/2020

(També) Depèn de nosaltres

04/10/2020

Era un 4 d'octubre

Participació