opinió

​Avui per mi, demà per tu

«Cada cementiri té els seus tresors amagats, com els batecs dels cors de les persones. L'òbit és fet segur que tothom sabem que ens arribarà, però no coneixem quan esdevindrà ni per quina causa morirem»

per Anton Monner , Gandesa, 11 de desembre de 2020 a les 10:57 |
Cada cementiri té els seus tresors amagats, com els batecs dels cors de les persones. L’òbit és fet segur que tothom sabem que ens arribarà, però no coneixem quan esdevindrà ni per quina causa morirem: “Avui per mi, demà per tu” és el títol del llibre editat per la Diputació de Tarragona, de la Dra. en Periodisme i Comunicació, Tate Cabré, publicista i experta gaudiniana on ens explica l’interior dels cementiris de la demarcació de Tarragona i el que representen per la societat.

Els cementiris són patrimoni cultural, artístic i històric de cada poble. Una riquesa patrimonial que l’autora desglossa minuciosament en tots els seus apartats: quant als personatges, la qualitat de les construccions, els estils... Ens explica també la transformació dels llocs sepulcrals medievals que es feien al costat de les esglésies i que actualment son places públiques, fins quan Carles III, pel decret del 1787 va obligar els ajuntaments a construir-los fora del casc urbà per raons higièniques i de salut.


Però també argumenta particularitats de necròpolis singulars, com el cementiri mariner dels Jans de Tarragona (1709) o el cementiri general de Reus que va ser primer protestant i laic (1871) de tota Espanya.  Ha visitat tots els de la demarcació tarragonina, poble per poble, i presenta una ruta documentada de cada cementiri de cap de comarca. Al Diari de Tarragona ha publicat en 10 reportatges estes rutes per cementiris, dissenyades per tal de divulgar el patrimoni que contenen.

El llibre disposa de dotzenes de fotografies dels exteriors però també dels panteons més destacats ja sigui per l’arquitectura, pels treballs artístics, per la majestuositat constructiva i sobretot per la significació dels personatges que hi descansen eternament. A més del que ella mateixa ha visualitzat en les seves visites, durant setmanes, anys, viatjant d’un lloc a un altre per informar-se’n i analitzar-les “in situ”, ha fet servir fonts d’altres autors que l’han precedit i de multitud d’informadors quan no li quedava clar algun aspecte del personatge corresponent.


Ho manifesto per experiència pròpia; un dia vaig rebre un comunicat seu i preguntant-me sobre un enterrament que havia trobat a Gandesa, S. Fornós Hostau,  “lo Conde, Poeta, Filòsof i Rebel”, que per cert era un personatge ben conegut per mi. Havia mort el 2012 a la Sènia, a la residència de gent gran, però havíem confraternitzat tot sovint; venia al meu despatx i m’explicava coses, experiències, em recitava poesies i vivències que havia tingut a la seva vida. Reiteradament em recordava la circumstancial trobada al tren, amb un bisbe basc, del qual s’hi va fer amic per allò tan humà però desconegut per un home de lletres, solvent i sacerdot distingit, que li representà en les seves explicacions i experiències. Era un poeta, un somiador, un filòsof de la seva pròpia vida, molt disconforme amb les desigualtats socials que l’envoltaven, i ell, pagès, sense altra instrucció que l’apresa per la mateixa vida en el seu pas pel món... però valia la pena escoltar-lo per sentir veritats que ningú més deia, amb les corresponents reflexions que portava dins el seu sí i les retransmetia.

Així li vaig contestar i ella va entendre la realitat del personatge, com tantes altres personalitats que s’esmenten al llibre “Avui per mi, demà per tu”. Tots som diferents i fins i tot als sepulcres s’adverteixen les diferències de sobrietat o fastuositat o trets de la personalitat que la Cabré interpreta i explica fantàsticament.


Són tantes les curiositats que hi apareixen que val la pena tenir-lo a mans, llegir-lo, sobretot pel que explica de personatges o famílies, nissagues ben qualificades a cada població. Només pel diccionari o glossari de termes funeraris val la pena apropiar-se’n o per la guia per desxifrar els símbols funeraris o per la història cronològica dels cementiris, no solament dels caps de comarca sinó també d’altres poblacions importants de la demarcació.

Un llibre de gran contingut històric que val la pena llegir i que satisfarà als que el disposaran al seu prestatge de llibres importants.

De les obscuritats de la mort en sorgeixen les claredats de la vida, de les persones que paltriguem la terra i que dels misteris en fem realitats... I per això és tan interessant aquest llibre.                                

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació