Opinió

El parasitisme neoliberal d'Endesa

«Malgrat l'acumulació de riquesa, l'empresa pidola a l'Estat i reclama que se sufraguin els seus impagats»

per Dolors Sabater , 10 de desembre de 2020 a les 19:30 |
Arriba el fred, i afrontem el cicle de desembre amb els canvis i conseqüències que imposa una pandèmia encara massa vigent, alterant-ho tot. Moltes coses seran diferents, però n'hi ha que tornen idèntiques, impertèrrites, com els torrons per Nadal. Són els talls de subministrament energètic. Un any més Endesa deixa desproveïts carrers i barris sencers. A Girona i a Badalona, i arreu. Els talls d'energia a les llars posen en risc la vida, són un autèntic atemptat contra la dignitat, salubritat i seguretat. Però el magnat de l'oligopoli elèctric a Catalunya se segueix negant a posar remei a aquest despropòsit, no inverteix per millorar la xarxa, no facilita la renovació de comptadors, no ofereix alternativa als talls. A més, ja fa mesos que la multimilionària empresa bloqueja el conveni amb la Generalitat i altres administracions públiques tal com denuncia i reclama l'APE, l'aliança contra la pobresa energètica.

Un hivern més tornen, també, doncs, les protestes, i la lluita veïnal i d'entitats. Perquè la pèrdua d'accés al subministrament deixa un dia sí i un altre també, milers de famílies a les fosques, sense escalfor i sense serveis. Amb l'agreujant que la moratòria que evitava tallar el subministrament per impagament en cas de vulnerabilitat, ha vençut tot just començar desembre.


Davant aquesta greu vulneració de drets, les administracions, però, no s'atreveixen a parar els peus a aquest monstre de les finances, que en l'acumulació de beneficis compta amb el suport dels milers de clients que l'han escollit, incloses les administracions, que, a sobre, li gestionen els impagats. Només en els primers 9 mesos d'aquest any, el seu benefici net és de 1.511 milions d'euros, benefici que no servirà per fer accessible l'energia als qui pateixen economies precàries o pobresa implacable. Com a bona depredadora neoliberal, l'empresa practica bé allò de privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues. Malgrat l'acumulació de riquesa, l'empresa pidola a l'Estat i reclama que sigui amb diners públics que se sufraguin els seus impagats en risc per vulnerabilitat. Negoci rodó, pervers i lucratiu que compta amb moltes connivències. En el cas de Badalona, l'afinitat ideològica del govern municipal, del PP, amb el neoliberalisme ferotge, deixa les famílies doblement desemparades.

El parasitisme neoliberal d'Endesa actua com el feixisme de Vox quan usa la democràcia per destruir-la. Perquè el fonament ideològic neoliberal del lliure mercat està absolutament en contra de la intervenció estatal com a regulador, per no limitar ni socialitzar els guanys privats; però això no el priva d'aprofitar-se'n exigint-li rescat públic quan el lliure mercat l'aboca a pèrdues. Els rescats al Castor, autopistes i banca són atropellaments flagrants, exemples evidents d'aquesta pràctica generalitzada. Però n'hi ha molts altres de menys vistosos que ens saquegen igualment, de forma silent. És el cas dels ajuts públics per sufragar la pobresa energètica dels clients d'empreses de l'oligopoli energètic amb beneficis multimilionaris. Amb diner públic s'estalvia una despesa que haurien d'estar obligades a assumir les empreses amb els seus multimilionaris beneficis.


Un altre mecanisme que contradiu els principis neoliberals de no-intervenció estatal és teixir complicitats personals i estructurals per exercir control sobre el poder econòmic i polític. El clàssic recurs de les portes giratòries i els fitxatges interessats als Consells d'Administració. No és difícil sospitar que coses com la passivitat administrativa i la connivència política davant les concessions caducades que segueixen funcionant al Pirineu Català, només denunciades, fins ara, per la CUP, l'escàndol per l'amenaça de talls a la Vall Fosca o per la continuïtat de les plantes nuclears d'Ascó i Vandellòs i la protecció sobre els seus interessos patrimonials que exerceixen els planejaments de PDU com és el cas del sector de les 3 Xemeneies al Baix Besòs, tenen a veure amb les teranyines de poder del Consell d'Administració d'ENDESA, que compta amb consellers com Miquel Roca i Junyent. Només per citar uns exemples.

Acabo l'article mentre al mòbil no paren d'arribar-me missatges d'entitats denunciant que desenes de famílies tornen a estar sense corrent. Per a homes com Juan Sánchez-Calero, president d'aquesta Endesa espoliadora, la pobresa de molts dels seus clients queda ben lluny, ell cobra mensualment més de 50.000€. Les llars que deixa a l'embat del fred i la foscor sovint no superen els 400€ mensuals, les més afortunades potser voregen els 1000€. I si no poden pagar la factura de la llum, Juan Sánchez-Calero no s'immuta com tampoc s'immutava l'anterior president, Borja Prado, que arribava a guanyar 4 Milions d'euros anuals.


Aquest drama necessita solució, i no se m'acudeix millor manera de començar a construir-la que deixar de col·laborar amb aquest tipus de depredadores. El mercat ofereix alternatives èticament responsables i sostenibles.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Dolors Sabater
Pedagoga, activista i exalcaldessa de Badalona. Actualment és portaveu de Guanyem Badalona a l'ajuntament i impulsora d'Assemblea de Càrrecs Electes. A Twitter és @mariadolorsa.
20/01/2021

No hem après res?

23/12/2020

Legislatura fallida

10/12/2020

El parasitisme neoliberal d'Endesa

25/11/2020

Tractar el dolor de llengua

12/11/2020

Inconsciència masclista

27/10/2020

Aquella DUI

13/10/2020

Maria la Molinera

29/09/2020

Brúixoles enmig la boira

12/12/2019

Deroguem la llei Montoro

24/11/2018

Feminisme i seguretat

Participació