opinió

Raimoniana

«"Tots jorns aprenc e desaprenc ensems". Això és el que penso cada dia i la música em salva. D'entre totes les músiques, Raimon»

per Montserrat Tura , 7 de desembre de 2020 a les 20:15 |
Els que per professió vivim la pandèmia amb els malalts ens costa viure aquests temps sense arrossegar la preocupació i la pena més enllà de l'àmbit professional. Voldríem uns debats en la vida pública a l'alçada del que veiem cada dia, però costa trobar-los.

Conscient que aquest breu article coincideix en un dels aniversaris del referèndum de ratificació de l'actual Constitució i que al seu entorn s'han sentit apropiacions indegudes més greus que en altres etapes; no tinc ni trobo les paraules de crit d'atenció i de lament que pertocaria per la gravetat del moment. Ho faré en el seu moment.


Hi ha dies que només la música em salva. Amb sorpresa he trobat algunes entrevistes i alguns articles dedicats al 80è aniversari de Raimon. Em declaro raimoniana, podríeu trobar moltes de les seves cançons en les meves llistes de l'iPod que incorpora el meu telèfon mòbil i les aplicacions de música digital.

La música després de la jornada laboral hospitalària, quan el fred de l'exterior ens recorda que tenim pell sensible a la cara, és sovint de peces i cantants que em recordin qui soc i d'on vinc. Raimon sempre hi és.


Em plau que més de tres anys després de la seva digníssima retirada, després de la seva gran aportació a la cultura en la nostra llengua sigui reconegut com es mereix.

Raimon ens deixa les seves cançons amb lletra pròpia. Les definien i ens definien col·lectivament, les que posàvem veu als límits que ens escanyaven; però també a les seves tendríssimes cançons d'amor.


La tasca de Raimon poeta, com ell mateix ha dit aquests dies, és un llegat d'unes 150 cançons, a les que cal afegir el que ha fet per divulgar i fer-nos conscients del gran patrimoni poètic que d'altra manera hauria restat en vitrines per a estudiosos-

Poetes dels segles XIV, XV i XVI, arqueologia de la nostra llengua en versió poètica. Les poesies del cavaller valencià Ausiâs March escrites a principis del segle XIV, i les de Joan Rois de Corella, Joan Timoneda, Jordi de sant Jordi, Anselm Turmeda, Jaume Roig, Bernat Metge, convertides en cançons seguides per un públic entusiasta.

Cantar i contextualitzar Salvador Espriu ja és un objectiu agosarat, fer-ho amb la nostra poesia medieval era impensable. Raimon ho va aconseguir amb una qualitat i sensibilitat que no sé descriure.

Veles e vents han mos desigs complir i tot el treball recopilat en el directe enregistrat al Teatre Nacional de Catalunya l'octubre de 2002 pot refer-me i recordar-me que la cultura civilitza i enriqueix la ment. Raimon és, doncs, un clam a la importància de la cultura poètica escrita en català des del fons dels temps i pels millors.

El recital del Teatre Nacional va iniciar-lo amb "Cançó d'opòsits de Jordi de Sant Jordi i va explicar que fins a l'últim moment, va dubtar de posar-li el títol a l'espectacle el primer vers d'aquest poema. "Tots jorns aprenc e desaprenc ensems". Això és el que penso cada dia i la música em salva. D'entre totes les músiques, Raimon.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Montserrat Tura
Metgessa, especialitzada en gestió de serveis de salut i economia sanitària. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003), població on va néixer i on ha viscut sempre, diputada al parlament (1995-2003 i 2010-2012) i consellera d'Interior (2003-2006) i de Justícia (2006-2010). Actualment forma part de la direcció assistencial dels Serveis Sanitaris Integrats del Baix Empordà. És mare de dues filles. A Twitter: @montserrat_tura.
12/01/2021

Maragall, un president contra la inèrcia

04/01/2021

Oblidem els seguidors

20/12/2020

L'estela de la pandèmia

07/12/2020

Raimoniana

22/11/2020

Política per adults

08/11/2020

La importància d'un vot

25/10/2020

Llocs comuns

27/09/2020

La salut pública és una ciència social

30/08/2020

Lectures en temps de pandèmia

16/08/2020

Reconstruir i rellançar

Participació