I tanmateix, negociar

«L'Estat intensifica la repressió i s'acarnissa amb la dissidència, però cal evitar fer realitat el somni humit dels reaccionaris: trencar tots els ponts»

per Germà Capdevila , 6 de desembre de 2020 a les 20:00 |
Quant trigarà a Europa a reaccionar davant el deteriorament de la democràcia a l'Estat espanyol? De moment, tots els membres del club d'estats que és la Unió Europea miren cap a una altra banda, sense advertir que quan hi ha una poma florida al cistell, si no es fa res totes les pomes acaben florides.

De moment, el fet que altres membres de la UE com Hongria o Polònia siguin encara pitjors beneficia Espanya per comparació, però l'actuació arbitrària i autoritària de la justícia deixa l'Estat sense un dels pilars de qualsevol sistema democràtic i posa en perill la garantia dels drets més fonamentals.


La Unió Europea és una idea magnífica que ha portat un llarg període de pau i prosperitat a una bona part del continent, però que ha vist truncada la seva evolució per l'egoisme dels estats, que es neguen a cedir la sobirania necessària per completar la construcció de la UE que somniaren els pares fundadors.

És molt frustrant veure com els estats poden saltar-se les sentències de la justícia europea sense cap conseqüència. El mateix dia que la justícia espanyola consumava una nova revenja contra els presos polítics, privant-los dels seus drets penitenciaris per no haver renunciat a les seves idees, el Tribunal de Justícia de la UE recordava la immunitat de l'eurodiputat Oriol Junqueras, reconeguda en una sentència que Espanya es passa per l'entrecuix.


L'Estat no dubta en fer servir la fiscalia i els Tribunal Suprem per reprimir la dissidència política. Alhora, fa servir de forma cada cop més descarada una doble vara entre els ciutadans que no combreguen les idees polítiques considerades vàlides i els que són considerats "els seus".

És evident que la resolució del Suprem respon a la voluntat de rebentar qualsevol evolució política a Espanya. L'endemà de l'aprovació dels pressupostos, l'ultradreta que controla la cúpula judicial emetia un advertiment en tota regla contra qualsevol avenç cap a la resolució política del conflicte polític entre Catalunya i Espanya.


És clar que no tot es responsabilitat de la cúpula judicial filofranquista. La fiscalia, que respon orgànicament i jeràrquica a l'Executiu de Sánchez i Iglesias, va abonar-se fil per randa als arguments de Marchena, sense fisures. Una fiscalia comandada per una ex-ministra de Sánchez. 

La mateixa fiscalia que es nega a investigar els militars golpistes que criden a la sedició, a la rebel·lió i a l'afusellament de milions de persones que pensen diferent per depurar la pàtria de separatistes, comunistes i altres depravats. Us imagineu què hauria passat si el xat o la carta al rei l'haguessin fet independentistes demanant l'afusellament dels votants de partits unionistes a Catalunya? Quantes hores de Farreres, Grisos i Quintanes s'haurien omplert? Quantes persones dormirien a les garjoles de l'Audiència Nacional?

El biaix de la justícia espanyola és cada cop més descarat. Un tuit o un rap et poden dur a la presó o a l'exili, però els culpables d'un atac feixista amb condemna ferma com els de Blanquera poden esquivar la presó "per tenir fills a càrrec" o perquè el Suprem els redueix la condemna per evitar-lo ingrés al centre penitenciari.

Aquestes forces reaccionàries de l'Estat, que controlen la cúpula judicial però també el sottogoverno, no poden suportar cap apropament que pugui implicar una evolució cap a resolució política del conflicte. Només contemplen l'anihilament de l'enemic, sigui per afusellament o per una repressió implacable. 

Per això mantenir viva l'opció del diàleg i la negociació és una opció intel·ligent per a l'independentisme, sigui català o basc. Amb determinació i amb la fermesa necessària per assegurar-se que els compromisos assolits es compleixen i que s'avança, lentament però sense pausa. 

El somni humit dels reaccionaris de l'Estat és trencar tot els ponts, per evitar qualsevol mena de diàleg o de solució política que impliqui un reconeixement de les parts. És un trofeu que no han d'obtenir tan fàcilment. Mantenir obertes les vies del diàleg i la negociació –d'igual a igual, sense trampes i enganys– és derrotar-los.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació