Opinió

Misèria pandèmica

«El teló de fons en què es desenvolupa el teatre de la política quotidiana és el d'un país assolat per la pandèmia»

per Jordi Muñoz, 5 de desembre de 2020 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de desembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En la intensa actualitat política catalana, i espanyola, correm el risc d'anar saltant de titular en titular, d'escàndol en escàndol, i perdre la perspectiva. En pocs dies hem passat dels pressupostos a la revocació definitiva dels tercers graus (i els 100.2) als presos polítics, de la revolta de les escoles privades als xats i manifestos de militars retirats. A Catalunya a mesura que s'atansen les eleccions de febrer va pujant la temperatura política, i abunden les tempestes en un got d'aigua.

Però si ens ho mirem amb una mica de distància el que es veu fa feredat. Aquesta setmana un investigador d'Oxford ha publicat el que anomena l'índex de misèria pandèmica (Pandemic Misery Index). L'índex en qüestió no és més que un exercici per combinar els dos principals efectes de la pandèmia: les morts que ha causat, d'una banda, i l'empobriment de les societats que l'han patida, d'una altra.


Doncs bé, en aquest índex Espanya està situada en tercer lloc dels països analitzats (bàsicament els països desenvolupats) que han patit més l'efecte de la pandèmia. Només té per davant Xile i els Estats Units. En el cas dels EUA el que els col·loca en primera posició és l'augment tan fort i sobtat en l'atur en un país en què tradicionalment els nivells de desocupació són molt baixos. A Espanya el creixement de l'atur no ha sigut tan elevat, però cal tenir en compte que el punt de partida era molt diferent. I és que Espanya és una anomalia en l'entorn de les economies avançades, ja que manté unes taxes d'atur molt elevades de manera persistent. De fet, com el mateix autor indica, si en lloc de considerar el canvi en l'atur causat per la pandèmia, consideréssim els nivells d'atur durant els mesos de pandèmia, conjuntament amb la mortalitat, Espanya encapçalaria el rànquing de misèria pandèmica.

Aquest és el context que convé no oblidar. El teló de fons en què es desenvolupa el teatre de la política quotidiana és el d'un país assolat per la pandèmia, tant en l'àmbit sanitari com socioeconòmic. Les implicacions d'això són molt difícils d'anticipar, però el que sí que podem dir és que tot plegat tindrà efectes, també polítics, molt profunds. No podem saber en quina direcció, però històricament les crisis d'aquesta magnitud han fet sacsejar sistemes de partits i règims polítics.


La creixent polarització política en trobar-se amb la polarització social de l'enorme misèria pandèmica pot plantejar tota mena d'escenaris. Alguns amb potencial transformador i emancipador, però d'altres de molt inquietants. Perquè quan hi ha xocs d'aquesta magnitud, l'extrema dreta acostuma a treure el cap. Per això la política que cal fer en els propers mesos i anys ha de partir d'aquí. Lluny de fer com si no estigués passant res de tot això, és important anticipar-se i mirar de barrar el pas a l'amenaça de l'extrema dreta. Això passa, en primera instància, per una política molt més audaç, radical i eficaç d'estímul i protecció social. No a una dècada vista, sinó a pocs mesos vista. Si no, la misèria pandèmica es cronificarà i obrirà la porta a uns anys encara més foscos.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Muñoz
Jordi Muñoz (València 1979) és investigador en ciència política de la Universitat de Barcelona. Fa recerca en comportament polític i política comparada, i imparteix classes d’anàlisi electoral a la UB. També col·labora en diversos mitjans de comunicació. A Twitter: @jordimunozm.
13/03/2021

L'experiència dels divuit mesos

28/02/2021

Els judicis que venen

16/02/2021

Aprofitar l'oportunitat

16/01/2021

Teoria i pràctica de la mentida política

02/01/2021

​Menysprear la Generalitat

19/12/2020

Canadell com a símptoma

05/12/2020

Misèria pandèmica

21/11/2020

Cuinar les dades per no enganyar la ciutadania

08/11/2020

El país que tenim, i l’independentisme tòxic

24/10/2020

Entre Cayetanos i distòpia autoritària

Participació