opinió

La memòria del pop valencià

«El llibre els ret justícia poètica a tots i ho fa no només amb rigor i sensibilitat, sinó integrant-los en una història, amb un sentit de relat compartit»

per Jordi Bianciotto , 5 de desembre de 2020 a les 07:58 |
Saludem graciosament la publicació d'Historia del pop rock valenciano, un volum que recorre l’evolució d’una escena musical que no sempre ha estat ben explicada, a través de setanta-cinc artistes "essencials". El seu autor, el reconegut periodista i crític Carlos Pérez de Ziriza, adopta un ànim diàfan, didàctic fins i tot, per tal de resseguir amb el dit, a través de la música, l’evolució moderna del País Valencià, que es pot ben bé explicar a través de veus i cançons, dels impulsos pop i dels càntics folk, de la cançó protesta d’ahir i d’avui, i del rock’n’roll, i dels brots de hip-hop.

Tot recorrent el llibre et topes amb personalitats deglutides per l’star system espanyol del seu temps, i que malgrat les aparences tenien arrels inequívoques: Alcoi, pel que fa a Camilo Sesto (de cognom real, Blanes); Xàtiva, localitat de naixement del rocker Bruno Lomas, o Aielo de Malferit (comarca de La Vall d’Albaida), el bressol de l’huracanat Nino Bravo. Terra de portentosos cantants melòdics, aquesta, i de figures úniques que no van arribar a trobar un espai durador en el mercat. Encara que això no és pas exclusiu del País Valencià.


Però aquest és el punt que més dol: trobar-te amb talents poc aprofitats i encara menys recordats (disculpi el lector si aquí traspua en excés la meva perspectiva barcelonina) com ara el cantautor Lluís Miquel, brelià de primera hora amb successives vides artístiques, entre les quals Els 4 Z, pioners de la nova cançó, i la seva versió tarambana, Patxinguer Z. I això que Lluís Miquel va viure els seus pics de fama, com quan va enregistrar, el 1986, al Teatre Principal de València, un doble en directe (Silenci, gravem), amb Serrat, Sabina i Pi de la Serra com a convidats. Podem parlar d’altres artistes el nom dels quals sembla haver-se perdut entre la boira, com ara Paco Muñoz o el recentment traspassat guitarrista Eduardo Bort. O la quinta del rock mediterrani que va mirar d’obrir-se pas a cavall dels anys setanta i vuitanta: el també desaparegut Pep Laguarda i el seu màgic Brossa d’ahir, el darrerament fonedís Remigi Palmero i l’únic del trio que continua fent discos i concerts ben content, Juli Bustamante, l’etern jovencell.

El llibre els ret justícia poètica a tots i ho fa no només amb rigor i sensibilitat, sinó integrant-los en una història, amb un sentit de relat compartit, que és potser allò que els va faltar en el seu moment. Dels setanta-cinc artistes, una vintena llarga han fet la seva obra totalment o parcialment en català, i ens permetem encoratjar l’autor i l’editorial Sargantana a fer-ne una edició en aquesta llengua. Les darreres pàgines es fan ressò de la bonança creativa de la moderna escena valencianocantant, amb exponents com ara Senior i el Cor Brutal, Zoo, Júlia o Gener, que hi conviuen amb Alberto Montero, Betunizer o l’expatriada xilena Soledad Vélez.


Músics tots ells, com diu Pérez de Ziriza, "de primera magnitud", més enllà de la seva exposició pública "sovint deficitària". Així doncs, ¿la història es repetirà, i d’aquí vint o trenta anys en recordarem alguns tot vessant llàgrimes de cocodril pel seu talent poc reconegut? Encara som a temps de fer alguna cosa per impedir-ho.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
26/02/2021

Res a perdre?

13/02/2021

Trencar bombolles

29/01/2021

Sebastià Sospedra, un pioner

01/01/2021

2021, el full més blanc

18/12/2020

Escenaris a la Barcelona real

05/12/2020

La memòria del pop valencià

20/11/2020

La moderníssima música d’arrel

06/11/2020

L'ànima de Spotify

23/10/2020

Rock a contra-rellotge

09/10/2020

El Liceu fa cultura, i l'Apolo, entreteniment?

Participació