El sentit comú

«Per Nadal, potser es repetirà el miratge de l'estiu, però tant de bo, després, no haguem de parlar de tercera onada»

per Marc Güell i Masramon , 6 de novembre de 2020 a les 08:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de novembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
77 nous ingressos als hospitals d’Osona durant l’última setmana. 17 morts per Covid en només una setmana. 19 de les 20 classes de l’Institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, confinades. La meitat d'un grup de 22 alumnes de l’Institut La Plana de Vic dona positiu. Vic, la segona ciutat amb el risc de rebrot més alt de tot el país. Osona, la comarca amb més risc de rebrot. El risc comença a recular, però el nombre de contagis encara és massa alt.

Són alguns dels titulars que hem llegit o sentit aquests últims dies sobre els efectes de la pandèmia només a la nostra comarca. Després cal afegir-hi el que passa a Catalunya, Espanya, Europa i el món. Dades, dades i més dades, que ens acaben saturant i col·lapsant. És cert, però són unes xifres que ens ajuden a agafar consciència de la tendència que va seguint aquesta crisi.


I al costat de totes aquestes dades, arriba el pitjor: la política de la declaració. Es comença a implementar una nova mesura que, al cap de res, el polític de torn, l’epidemiòleg de guàrdia o el tertulià que ho sap tot ja deixen anar que amb aquella restricció no n’hi haurà prou i caldrà anar més enllà. A partir d’aquí, la bola es va fent gran i, com aquell qui no vol la cosa, ja ens anuncien una segona i una tercera restricció sense que la primera hagi tingut temps de fer efecte. I tot això només fa créixer la sensació que, massa vegades, les decisions es prenen per improvisació.

Ara, per exemple, haurem de veure què acaba passant amb el confinament domiciliari (allò de tornar-nos a tancar a casa). Fa uns dies se’n parlava bastant; Biden i Trump han aconseguit amagar-ho, però veurem com acaba. Alguns diran que aquests escenaris són culpa dels periodistes i dels mitjans. En defensa pròpia, diré que la nostra obligació és preguntar per aclarir.


En qualsevol cas, el millor consell per combatre la saturació i la improvisació, i evidentment per protegir la nostra salut, és recórrer al sentit comú i a la responsabilitat individual i col·lectiva. Fa uns dies, llegia a les xarxes (no recordo qui ho deia) que l’octubre era el nou març. Probablement és així, amb la diferència que ara sabem una mica més de què va tot això i sabem què pot passar si no es troba una vacuna o un tractament contra un virus que no discrimina.

Les petites llibertats de l’estiu van ser només un miratge. Per Nadal, aquest miratge potser es repetirà, però tant de bo, després, no haguem de parlar de tercera onada. 


Que el novembre us sigui lleu!

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Marc Güell i Masramon
Nascut a Vic l'11-S del 1984, sóc periodista. Ara, formo part de l'equip de Planta Baixa, a TV3. Abans, he estat més de 12 anys a RAC1 i, a la comarca, hi he fet i hi faig una mica de tot, però destaco, sobretot, 20 anys de col·laboració a Ràdio Taradell. També em trobareu aquí (a Osona.com), al bloc Desemboirant Osona, a Twitter Instagram.
03/05/2021

​Alguna cosa comença a canviar

02/03/2021

​Les bones notícies

03/02/2021

​Camins de porqueria

05/01/2021

​Més màgia que mai

07/12/2020

​Primer test

06/11/2020

El sentit comú

10/09/2020

Una oportunitat al pedal

02/07/2020

Normalitzar

05/06/2020

​2020, sense primavera

04/05/2020

Inseguretats evitables

Participació