opinió

Protestes en les crisis de la pandèmia

«Les crisis de la pandèmia canviaran la nostra societat, les mobilitzacions existents intentaran que sigui en una direcció o en una altra»

per Jordi Mir , 2 de novembre de 2020 a les 20:00 |
Divendres passat al vespre, plaça Urquinaona, tres o quatre contenidors  cremen amb flames que arriben fins a les llums de Nadal que s'acaben de col·locar... Uns crits de fons reclamen "¡Libertad! Libertad!". Diferents furgonetes de la BRIMO apareixen al cap d'una estona a gran velocitat. Semblen venir des de Via Laietana. Al carrer Princesa, a Plaça Sant Jaume, els mitjans ja relataven aldarulls i enfrontaments...

Els darrers dies a Barcelona han coincidit diferents mobilitzacions: gent de la cultura, de la restauració, de l'oci nocturn, en defensa del dret a l'habitatge, en contra del tancament, de la vulneració de drets... Les convocatòries són diverses i heterogènies. Els contenidors cremats que tanta atracció mediàtica generen han aparegut en aquella promoguda entre col·lectius que podem considerar d'extrema dreta, d'ultradreta, neofeixistes... Però no només. En diferents tipus de manifestacions es poden acabar cremant contenidors, ho hem vist els darrers anys a Barcelona.


Les mobilitzacions d'aquests dies tenen diferents naturaleses. La gent de la cultura, de la restauració, de l'oci nocturn, dels gimnasos, del taxi, dels sectors professionals afectats per les mesures associades a la pandèmia busquen millorar la seva situació actual a partir d'una diferent aplicació de les mesures que estan desenvolupant els govern: permetre obrir, obtenir les ajudes que consideren necessàries...

Aquest cap de setmana hem vist, també, una gran mobilització impulsada pel desallotjament de la Casa Buenos Aires i pel desnonament a Ciutat Meridiana d'una família amb tres menors d'un pis del BBVA. Ha estat la més gran numèricament. Es podria pensar que no té res a veure amb la pandèmia, però seria error. De la mateixa manera que la mobilització Black Lives Matter als USA també incorpora la pandèmia. La defensa del dret a l'habitatge busca reivindicar què hauria d'estar en el centre de les nostres prioritats com a societat, en pandèmia o sense. També és el camí que segueix la campanya "Pa, sostre, comunitat".


Hi ha altres mobilitzacions. Des de diferents posicions polítiques es pot qüestionar què estan fent els governs en defensa de la llibertat. Hi ha qui denuncia la falta de llibertat, les seves restriccions, els comportaments autoritaris que es poden desenvolupar des de les administracions. Ho vam veure en les convocatòries al barri de Salamanca de Madrid el passat maig, amb veus dominants de sectors que es poden identificar amb el PP o Vox, també amb Cs. Vox intenta aprofitar i fer-se seves les mobilitzacions que des de divendres han qüestionat el govern i n'ha justificat els aldarulls. Però també hi ha iniciatives contra el toc de queda i amb altres crítiques que sorgeixen de posicions liberals o llibertaries vinculades a l'independentisme. L'escenari té la seva complexitat, respon al període que vivim.

A mitjans de maig del 2011, quan moltes places estaven ocupades per les mobilitzacions del 15-M el primer mitjà que els va dedicar més atenció va ser Libertad Digital, un canal de televisió amb una línia editorial contrària al govern. Durant hores atenia a allò que passava a Sol, a Madrid. Fins que va veure que d'allà no en podria treure el que volia. Les persones que s'estaven mobilitzant eren crítiques amb el govern, el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero; però estaven molt lluny de donar suport a les posicions de Libertad Digital, del Partit Popular... Criticaven el govern per l'esquerra, tot i que fessin bandera d'aquell lema que deia: "no som ni de dretes ni d'esquerra". No eren de dretes i tampoc s'identificaven amb aquell partit que governava i es deia d'esquerres.


2011 és un moment en el qual es troben diferents crisis i creix una gran mobilització i indignació. No va tenir una clara traducció electoral, no era aquest l'objectiu. En les diferents eleccions que van tenir lloc la dreta o el centredreta va substituir el centreesquerra. Els impactes van ser diversos i amb gran profunditat en alguns casos, encara que potser no fossin fàcils de veure. Si ens quedem en allò electoral, algunes persones que van viure intensament aquest període de mobilitzacions han acabat arribant a les institucions i ara estan al govern espanyol, al de la ciutat de Barcelona...

Les crisis són moments de fractures que poden acabar significant ruptures. Ara que farà 10 anys d'aquell maig del 2011 seria un bon moment per pensar-hi. Per analitzar tot allò viscut i per pensar el present. Hi arribarem vivint diverses crisis, continuïtat d'aquelles o noves relacionades amb la pandèmia.

Sorgeixen moltes preguntes: per què aquestes mobilitzacions sorgeixen ara i no ho van fer amb el primer confinament? Qui es mobilitza? Amb quines motivacions? Aniran a més? Quin impacte tindran? Què sorgirà de tot plegat? Per què hi ha països on n'hi ha i d'altres que no en tenen?... Tindrem temps d'anar-les analitzant i provant de respondre.

A la cartografia que comencem a dibuixar de les mobilitzacions actuals hi podem trobar aquelles sorgides de les reivindicacions de sectors professionals que busquen millorar les seves condicions laborals; les impulsades per sectors que busquen defensar una determinada concepció de la llibertat que consideren en risc per les polítiques desenvolupades pels governs; i aquelles relacionades amb com aquesta pandèmia afecta les nostres condicions de vida i que busquen noves mesures que consideren necessàries per al conjunt de la societat. 

Les mobilitzacions s'estan vivint a diferents països. En cada cas hi ha un context particular, però també elements compartits. Veiem la mateixa diversitat de realitats que hi ha en una única ciutat com Barcelona. El malestar originat durant tots aquests mesos, la confluència de crisis que estem vivint, està en l'origen de les mobilitzacions. Ens trobarem des de qui vol pactar mesures amb el govern a qui el vol enderrocar.

El 15-M va canviar la nostra societat, molt o poc, encara potser no en som prou conscients. La mobilització independentista també de la darrera dècada han canviat la nostra societat, molt o poc, encara potser no en som prou conscients. Totes dues han estat mobilitzacions en temps de crisis que han buscat respondre a malestars existents. Ara estem en un nou temps de crisis i res fa pensar que no hi hagi noves mobilitzacions que busquin donar resposta al malestar i buscar canviar la nostra societat. Les crisis de la pandèmia canviaran la nostra societat, les mobilitzacions existents intentaran que sigui en una direcció o en una altra.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Mir
Doctor en humanitats, professor a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i a la de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. És membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (UPF) i l’Observatori del Sistema Universitari. A Twitter: @llambordes.
22/02/2021

Allò que els aldarulls amaguen

25/01/2021

Les eleccions no són la democràcia ni la solució

28/12/2020

No n'hi ha prou amb la vacuna

30/11/2020

Convèncer

02/11/2020

Protestes en les crisis de la pandèmia

05/10/2020

Elogi de l'activisme

07/09/2020

Principi de generositat

10/08/2020

Quan Puigdemont elogiava Felip de Borbó

13/07/2020

Ningú està fora de perill

15/06/2020

Estàtues i aldarulls

Participació