1 de 10
OPINIÓ

Plantar cara

per Joan Ignasi Elena, 31 d'octubre de 2020 a les 19:00 |

«Hem de determinar com fem front a aquest embat de l'extrema dreta. Que no és només Vox, sinó un entramat de connivències que arriben fins a l'actual cap d'Estat»

Aquesta informació es va publicar originalment el 31 d'octubre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Mai no han estat una anècdota. Tampoc quan aparentment eren irrellevants electoralment. L’extrema dreta s’ha perpetuat a espais claus de poder durant bona part del Segle XX, ininterrompudament fins als nostres dies.

Arreu del planeta hi són presents de forma organitzada. Des dels Estats Units fins a exemplars democràcies europees, on han fet forat amb el seu discurs de l’odi i la por.

A Espanya, el fenomen té algunes característiques que el fan especialment inquietant i que conviden a una reflexió respecte a com combatre’l. A diferència d'altres democràcies, a l'espanyola, l'extrema dreta manté posicions de poder a la judicatura, les forces de seguretat i d’intel·ligència i a rellevants cercles econòmics i mediàtics. I ara, a més, l’ostenten de forma desacomplexada. Que una operació politico-judicial sigui anomenada Volhov a major glòria de la División Azul i de l’exercit Nazi, indica fins a qui punt es senten protegits, forts i combatius. I ens ho volen demostrar. 

Unes detencions, les d’aquesta setmana, amb la finalitat de generar por i advertir a l’independentisme i al propi govern espanyol, que no tenen cap intenció d’aturar-se. Més enllà del caràcter caricaturesc d’una intervenció pròpia de Torrente que, com recordava un bon amic, semblava una trama de l’agent 007 protagonitzada per Andrés Pajares en comptes de magnífic actor, avui traspassat, Sean Connery. I tanmateix, malgrat el seu patetisme que faria avergonyir a qualsevol professional de la seguretat i del dret, sectors judicials i mediàtics l’acullen amb entusiasme.


La persecució i la intimidació han estat constants. Espionatge, informes falsos, instruccions de part dirigides per franquistes reconeguts recargolant la realitat al servei de la venjança i l’aniquilació política de l’adversari. I ho seguiran fent tantes vegades com ho estimin necessari. Com a les operacions orquestrades des del Deep State policial, judicial i mediàtic contra Podemos i el seu líder.

Si a aquestes alçades, el franquisme de sempre segueix mantenint tants ressorts de poder, no és, només, per una barreja d’enyorança i dependència de la dreta espanyola amb els seus orígens, sinó per l’actitud de silenci culpable de l’esquerra majoritària durant dècades, en el millor dels casos i, sovint, de complicitat. Particularment durant els governs del Sr. González Márquez, essent els GAL l’expressió més cruel de la connivència governamental amb les clavegueres de l’Estat. No es d’estranyar, doncs, l’actitud rabiosa i insolidària amb els seus propis companys del Sr. González, fent de ‘palmero’ dels sectors més putrefactes de la  dreta espanyola. 


L’extrema dreta ha decidit fer un pas més i prendre, sense intermediaris, el poder. L’ús dels seus ressorts a la magistratura, a la fiscalia, a la política, als mitjans i al parlament, en seran les vies. Com la violència al carrer per generar desestabilització. Poders ocults al seu servei, discurs de la por i l’odi, desacreditació genèrica de la política i desestabilització a través de violència als carrers. Un còctel conegut arreu d’Europa durant el Segle XX.

Fins aquí l’anàlisi. Ara correspon determinar com fem front a aquest embat de l’extrema dreta. Que no és només VOX, sinó un entramat de connivències que arriben fins a l’actual Cap d’Estat. 


I en aquest combat necessari, qui ha de donar senyals clares és el govern d’Espanya. Reformant les normes que regulen el govern del poder judicial, avui en mans de persones amb un mandat caducat i que, tanmateix, segueixen governant amb mà de ferro, sense cap legitimitat democràtica. Desarticulant les estructures de poder político-policial. Abordant amb coratge el conflicte polític amb Catalunya. Aportant solucions, prèviament, a la situació de les persones que pateixen presó, exili i altres conseqüències de la repressió. Proposant alternatives a les demandes d’una majoria de la societat catalana. En definitiva, prenent consciencia de la situació greu que vivim i actuant amb fermesa i determinació.

Tal com van les coses, no sé si a les properes dècades hi haurà una oportunitat tan clara de fer net amb aquest passat, tan present, que ha mantingut bridada a la democràcia espanyola. El govern Sánchez/Iglesias té l’oportunitat de plantar-hi cara. Si no ho fan, els passaran per sobre sense escrúpols ni miraments. Com han fet sempre llevat quan, l’esquerra al govern, n’ha estat contemporitzadora o còmplice. Si ho fa, amb determinació i fins al fons, trobaran, estic segur, la complicitat de les forces polítiques que van donar suport a la moció de censura i de la majoria social que aquestes representen.

Però ara ja calen fets, decisions concretes i valentes i que s’enfrontin de cara a aquesta xacra que, amb complicitats i silencis, s’ha perpetuat durant dècades d’impunitat.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Joan Ignasi Elena
Conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya. A Twitter: @joanignasielena.
@joanignasielena
Més articles de l'autor
16/10/2021

Repensar l'oci nocturn

31/10/2020

Plantar cara

19/09/2020

​Obrim ja totes les administracions!

13/06/2020

Un any després, ens atrevim?

16/05/2020

Sí a l'impost de successions

06/05/2020

Més enllà del no

02/05/2020

Parlem de salut

04/04/2020

«La belleza» d’Aute

15/02/2020

Tothom cap a dins a fer màquines

04/01/2020

L'Estat es devora

Participació