​Érem les mateixes persones

«Defensar els drets dels veïns de la Floresta respon a la lògica d'actuar en petit i pensar en gran, d'actuar en local i pensar en global»

per Ramon Piqué , 28 d'octubre de 2020 a les 10:58 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 d'octubre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El passat dia 22 d'octubre un grapat de veïnes i veïns de la Floresta ocupaven durant quatre nits el consultori del barri per reivindicar l'obertura total d'un servei que lentament ha anat perdent especialitats mèdiques. Ja pocs són els que recorden quan hi havia un pediatre! Els mitjans ja han informat àmpliament d'aquest tancament, i han posat sobre la taula les raons de l'acció, que posa en evidència el poder desmesurat d'una corporació privada com és la Mútua de Terrassa que viu del negoci de la salut. Aquest poder desmesurat, aquesta prepotència de l'empresa també s'ha vist quan la regidora de salut de Sant Cugat explicava al veïnat com és de difícil que la Mútua de Terrassa faci una cosa tan simple com donar la informació que una administració pública els demana. En uns moments en què la transparència és un valor social aquesta actitud només es pot entendre per l'escala de valors que regeix aquesta corporació i per les polítiques públiques que en matèria de salut s'han anat fent en els darrers anys que han afavorit la privatització de la sanitat.

L'ocupació del servei de salut de la Floresta té lloc perquè el veïnat ja està cansat de recollir signatures i cansat també de reunions plenes de bones raons sense solucions. L'obertura parcial dels serveis de salut de la Floresta i de les Planes després del compromís inicial de reobrir tot el servei a l'octubre ha estat rebut com una burla. Què esperaven que fessin les veïnes i els veïns? Que acceptessin de manera estoica els fets consumats?


El context de la pandèmia posa de manifest la urgència de millorar l'assistència primària i per això costa d'entendre les decisions de tancar consultoris, ja sigui a la Floresta, a les Planes o a Viladecavalls... No és un problema només de la Floresta, prou que ho sabem.

Aquests dies a l'edifici on es troba el consultori de la Floresta hi ha passat molta gent per donar el seu suport. Molta gent del barri que són usuàries d'aquell servei de salut. Molta gent del barri que amb la seva presència volien fer valdre la seva dignitat i el seu compromís per allò que es considera un bé comú, com és el servei de salut.


Moltes de les persones que van participar o van donar suport al tancament recordaven aquella altra nit del dia 1 d'octubre de 2017, quan també moltes florestanes i florestans van adreçar-se als centres de votació per defensar una voluntat de voler construir un futur millor. Tres anys després moltes d'aquelles persones tornaven a ocupar un espai del barri per defensar un dret com és el de la salut.

Florestans i florestanes han fet seva aquella frase de Manuel de Pedrolo que deia que "a vegades cal protestar encara que no serveixi per res" en referència a la impotència que de vegades ve imposada des de designis molt alts. Però també fan seva aquella altra que ens van ensenyar les Madres de la Plaza de Mayo que ens recorda que "només es rendeix qui abandona".


I que ningú no s'equivoqui, defensar els drets de les florestanes i els florestans respon a la lògica d'actuar en petit i pensar en gran, d'actuar en local i pensar en global.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació