Fil directe

Sacrificis i oblits

«El Govern pot demanar complicitat als ciutadans en la segona onada, però ha de detallar en què queden les promeses pendents de complir»

per Joan Serra Carné , 14 d'octubre de 2020 a les 20:00 |
L'evolució de les dades epidemiològiques fan presagiar unes setmanes complicades. Ho detallàvem a NacióDigital amb un informe inèdit del Departament de Salut, que comptabilitzava més de 1.300 brots arreu del país, el 40% dels quals a Barcelona. La situació crítica que es divisa -si no s'actua a temps- ha decidit el Govern a forçar més restriccions, amb impacte en la vida quotidiana de tots els ciutadans i també en el teixit econòmic. La Generalitat demana prioritzar el teletreball sempre que sigui possible, es tancaran bars i restaurants fins a finals de mes, i es limitarà l'activitat de comerços i gimnasos, així com l'aforament de teatres i cinemes. No són decisions populars, i es justifiquen per la necessitat d'anticipar-se, per no tensar més el sistema sanitari, encara faltat de recursos, com demostra la vaga a l'atenció primària.

El Govern s'ha esmerçat aquest dimecres a demanar col·laboració ciutadana per fer bones les restriccions -més esforços individuals pel bé col·lectiu-, conscient que no disposa de les eines legals per convertir en obligatori tot el que proposa. Sense arribar als llindars de contagis que presenta la Comunitat de Madrid, la situació de Catalunya és complexa. Una actitud contemplativa faria empitjorar ràpidament els indicadors. La Generalitat ha deixat clar que evitarà el confinament total si no resulta imprescindible, però també ha advertit que si es produeixen contratemps -decisions judicials que tombin les mesures anunciades o una evolució negativa dels positius-, tot podria ser possible. Si cal, també se sol·licitarà aplicar l'estat d'alarma, un instrument rebutjat fa uns mesos per l'independentisme, perquè remetia a centralització.


Les mesures que entraran en vigor en les pròximes hores impacten especialment en el sector de la restauració, plagat d'autònoms i petits empresaris, que ja van patir amb la primera onada de la pandèmia. Per això, perquè plou sobre mullat, les limitacions que minaran la seva activitat aquest octubre -veurem si també més enllà- han d'anar acompanyades d'un paquet d'ajudes per sufragar despeses. El Govern ha anunciat recursos directes, vies per aportar liquiditat i també canvis normatius per reduir el cost de lloguers per als establiments afectats. La concreció i la diligència d'aquestes aportacions determinaran si molts negocis podran sobreviure. Exemples de col·lapse, lentitud i laberint burocràtic viscuts en el passat -com s'ha detectat a l'Estat en el desplegament de l'ingrés mínim vital- podrien provocar lesions irreparables al sector.

La determinació per domar la segona onada i atenuar el vermell que taca el mapa de rebrots arreu del país situa la Generalitat en el trajecte adequat, però continuen detectant-se grans carències, que el mateix Govern havia fixat com a prioritat aquest setembre. No hi ha novetats encara per atendre els pares amb fills en quarantena que han donat negatiu en el test de coronavirus, ajudes que el president Torra va dir que assumiria Catalunya si la Moncloa s'hi posava de perfil, com així ha estat. Aquell compromís de fa poques setmanes -just abans de l'inici del curs escolar- és avui una missatge que no ha superat el terreny de les voluntats. Torra s'havia negat a subscriure els acords d'una conferència de presidents perquè l'Estat no havia fet els deures. La Generalitat també els té pendents. I ja som a l'octubre.


El desemparament en què es troben moltes famílies obligades a fer equilibris amb la jornada laboral o a faltar a la feina per cuidar els fills es fa més gran avui que el vicepresident Aragonès recomana teletreball per a tothom, sense especificar tampoc si en farà un acompanyament amb les empreses. El degoteig d'aules confinades no ha cessat -més aviat el contrari- i fa dies que els pares afectats fan malabars per atendre totes les obligacions. Mala peça al teler quan les solucions per a la criança i la conciliació queden a expenses, exclusivament, dels recursos privats.

El Govern pot transmetre valentia política i demanar complicitat als ciutadans. Fins i tot és legítim que compari la seva iniciativa amb la inacció d'altres executius autonòmics. Però no pot amagar al calaix el que havia promès abans de la segona onada. Perquè, del contrari, es podria arribar a la conclusió que no es calibren els anuncis o es fan promeses impossibles de complir. Si es demanen sacrificis, cal ser conseqüents amb els oblits.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Joan Serra Carné
Redactor en cap de NacióDigital
Ha estat subcap de Política i cap de Societat al diari Ara, i també ha treballat a El 9 Nou. És autor del llibre Ada, la rebel·lió democràtica i coautor d'El part dels comuns i Tota la veritat sobre Plataforma per Catalunya. També ha escrit els llibres Viure. Jo també tinc càncer i Històries In_dependents. Col·labora en diversos mitjans audiovisuals. A Twitter: @jserracarne.
20/10/2020

L'herència enverinada de CDC

14/10/2020

Sacrificis i oblits

07/10/2020

Política embriagada a Manlleu

30/09/2020

En l'adeu de Torra

04/09/2020

Fidelitat i purgues

28/08/2020

Messi, Bartomeu i el manual nuñista

22/07/2020

El silenci de Marín com a símptoma

13/07/2020

Estàvem preparats?

10/07/2020

Tallafoc reial

01/07/2020

Diàleg de saldo

Participació